El dilema de les preses: el potencial de les solucions híbrides i la governança horitzontal per a un futur energètic més just
Més de 3.700 grans preses hidroelèctriques estan actualment planificades o en construcció al Sud Global, repetint molts dels problemes ambientals i socials del passat. Tot i que la Comissió Mundial de Preses va publicar l’any 2000 unes directrius per a una planificació més justa i sostenible, els principals països constructors les van descartar per considerar-les poc pràctiques.
Vint-i-cinc anys després, un nou estudi liderat per Sergio Villamayor-Tomas, investigador de l’ICTA-UAB, analitza com el context ha canviat profundament —amb noves narratives climàtiques, l’emergència de la Xina com a actor global, l’expansió de la inversió privada i el creixement dels moviments de justícia ambiental— i quines oportunitats obre aquest nou escenari per a una governança més justa i eficaç de l’energia hidroelèctrica.
Tot i que aquestes infraestructures poden aportar electricitat, aigua pel reg o permeten el control d’inundacions, també generen desforestació, pèrdua de biodiversitat i conflictes socials, i sovint no compleixen les promeses de desenvolupament que les legitimen. A més, les grans hidroelèctriques no són climàticament neutres, especialment en regions tropicals. Els embassaments poden emetre quantitats significatives de diòxid de carboni i, sobretot, de metà, a causa de la descomposició de la matèria orgànica submergida.
L’estudi estima que els projectes hidroelèctrics previstos a l’Àfrica podrien incrementar en un 7% les emissions actuals del sector elèctric del continent, cosa que qüestiona la seva contribució automàtica a la descarbonització.
Davant d’aquest model centralitzat, l’estudi destaca el potencial de les petites hidroelèctriques, les turbines de corrent i les microxarxes com a alternatives més flexibles i amb menors impactes socioambientals, així com de solucions híbrides que combinen l’energia hidràulica amb energia solar, eòlica i l’emmagatzematge en bateries. Experiències documentades en països com la República Dominicana o el Brasil mostren que els sistemes gestionats a escala comunitària poden subministrar electricitat a zones aïllades i reduir emissions sense necessitat de grans embassaments. Tanmateix, els autors adverteixen que aquestes solucions requereixen una planificació estratègica acurada per evitar impactes acumulatius a nivell de la conca.
Publicat a Nature Sustainability, l’estudi també posa el focus en qui finança i decideix quins projectes es construeixen. En les darreres dècades, el finançament de les grans preses s’ha desplaçat des de les institucions multilaterals tradicionals cap a una constel·lació diversa d’actors públics i privats, entre els quals destaquen bancs i empreses xineses, que han invertit més de 44.000 milions de dòlars en projectes hidroelèctrics en altres països entre els anys 2000 i 2020. Segons els autors, aquest escenari fragmentat debilita la rendició de comptes i l’aplicació d’estàndards socials i ambientals.
Paral·lelament, les comunitats afectades i els moviments de justícia ambiental han guanyat pes a escala global. Més de 4.000 casos de conflictes socioambientals —el 12% relacionats amb preses— estan registrats a l’Atles Global de Justícia Ambiental, i les mobilitzacions han aconseguit aturar, modificar o transformar un 37% dels projectes documentats. Per als autors, aquests moviments representen un actor clau en la construcció d’una governança més horitzontal i democràtica del sector i, conjuntament amb la indústria hidroelèctrica, podrien establir les bases d’un sistema internacional de reconeixement de bones pràctiques.
L’estudi conclou que l’actual context energètic i climàtic obre una oportunitat per replantejar profundament el paper de l’energia hidroelèctrica en la transició ecològica. En comptes de continuar apostant per grans preses que concentren riscos i impactes, els autors defensen carteres energètiques que combinin diverses energies renovables, emmagatzematge i solucions distribuïdes, juntament amb avaluacions d’impacte al llarg de tot el cicle de vida i mecanismes de governança que donin una veu real a les comunitats afectades. Aquest enfocament permetria aprofitar els avantatges de l’energia hidroelèctrica —com la seva capacitat de suport a la solar i l’eòlica— minimitzant alhora les emissions, els conflictes socials i els danys ambientals associats a les grans infraestructures del passat.
Article de referència: Villamayor-Tomas, S., Lopez, M.C., Arantes, C.C., Del Bene, D., Chea, R., Kramer, D.B., Schulz, C., Siciliano, G., Tilt, B. & Moran, E.F. (2026). Challenges and opportunities for the governance of hydropower. Nature Sustainability. https://doi.org/10.1038/s41893-026-01782-2