El Ministeri de Ciència i Innovació subvenciona nous projectes de l'ICTA-UAB
Dos nous projectes de l'ICTA-UAB rebran finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación a través de la convocatòria «Projectes de R + D» en les modalitats «Reptes de recerca» i «Generació de coneixement».
Els projectes seleccionats són PES-EMOTIVE, que aborda els pagaments per serveis ecosistèmics i està codirigit per Esteve Corbera i Sergio Villamayor-Tomás, i el projecte OPAL, liderat per Jordi Garcia Orellana, i que tractarà sobre les principals vies de subministrament de nutrients, metalls traça i contaminants d'origen antropogènic en llacunes costaneres de la Mediterrània.
El projecte "Pagaments per Serveis Ambientals: Efectivitat a llarg termini i motivacions per a la conservació dels Ecosistemes forestals" (PES-EMOTIVE) parteix de fet que la pèrdua global de biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic són dos dels grans reptes ambientals del nostre temps.
|
|
Per abordar aquests desafiaments, al menys parcialment, els anomenats programes de Pagaments per Serveis Ecosistèmics o Ambientals (PSA, o PES en anglès) han desemborsat milers de milions de dòlars en finançament a comunitats rurals i propietaris de terres en països tropicals i subtropicals, amb la condició que aquests conservin els seus boscos i, en conseqüència, mantinguin la seva biodiversitat i redueixin les emissions d'un més que probable canvi d'ús de terra a curt, mitjà o llarg termini.
A data d’avui, encara hi ha molt poques anàlisi de l'efectivitat dels programes de PSA que comparin boscos veïns similars amb i sense pagaments, i que controlin per diverses variables contextuals. Aquests estudis han examinat la conservació dels canvis en la coberta forestal durant un període curt de temps i no han tingut en compte, per exemple, les motivacions que les persones tenen per conservar els seus boscos i les institucions locals, factors clau que contribueixen a una més o menys conservació dels boscos quan els pagaments finalitzen.
L'objectiu del projecte és analitzar com de permanents són els efectes dels programes de PSA en la cobertura forestal a llarg termini i explorar com les motivacions dels participants de PSA i els contextos institucionals locals evolucionen i influeixen en aquests efectes.
El projecte es durà a terme en dues regions de Mèxic i Colòmbia, que alberguen programes de PSA de llarga durada, però tenen contextos institucionals diferents.
El projecte avançarà la ciència ambiental i de conservació en al menys tres aspectes. Primer, donarà llum sobre l'efectivitat dels programes de PSA estudiats i, en fer-ho, contribuirà al seu redisseny per a un major impacte ambiental i social. En segon lloc, revelarà els vincles i interaccions entre la cobertura de l'ús de la terra, les motivacions i el context institucional més ampli que influeix en tots dos simultàniament. En tercer lloc, i finalment, generarà una base de dades de les motivacions de les persones per a la conservació dels boscos a nivell de la família i la llar, que posteriorment es pot utilitzar com a base per a futures investigacions.
El projecte està coliderat per Esteve Corbera i Sergio Villamayor-Tomás (ICTA-UAB), Lina Moros (Universitat dels Andes) i Santiago Izquierdo-Tort (Université du Québec a Outaouais).
El projecte OPAL, liderat per Jordi García Orellana
|
|
projecte "Vies d'introducció de soluts en llacunes costaneres: mecanismes ignorats de degradació dels ecosistemes" (OPAL) es basa en el fet que les llacunes costaneres són hàbitats d'alta productivitat biològica, que sustenten ecosistemes rics i abundants, i proporcionen béns i serveis a les comunitats costaneres. No obstant això, l'augment de l'estrès antròpic sobre els recursos de la llacuna ha generay un impacte negatiu en aquests ecosistemes.
Les conseqüències ben conegudes de les pressions antropogèniques sobre les llacunes costaneres inclouen l'augment de les aportacions de nutrients i contaminants, que s'originen principalment en les aigües residuals domèstiques o industrials no tractades i/o en l'ús de fertilitzants per a l'agricultura a les conques hidrogràfiques circumdants. No obstant això, els mecanismes que transporten els soluts derivats de les activitats antropogèniques a les aigües de la llacuna no es comprenen o no s'han estudiat detalladament.
L'objectiu d'aquest projecte és comprendre les principals vies d'entrada de nutrients, metalls traça i contaminants procedents d'activitats antropogèniques a les llacunes costaneres de la Mediterrània connectades a aqüífers d'ús intensiu, i les seves conseqüències en els cicles geoquímics de la llacuna.
El projecte es desenvoluparà al Mar Menor i prestarà especial atenció a la comprensió de l'origen dels soluts (agrícoles, urbanístics, turístics i miners), el paper de les principals vies (aigües subterrànies, sediments, rierols i atmosfera) que transfereixen aquests compostos a les aigües de les llacunes costaneres i la seva resposta durant episodis puntuals. OPAL proposa un enfocament multidisciplinari que combina l'aplicació de traçadors radioactius i estables, modelització, avaluacions microbiològiques i mètodes geofísics.
El projecte s'organitzarà en dos subprojectes: 1) PATHWAYS enfocat a la transferència de soluts a la llacuna i els seus potencials implicacions; 2) INPUT enfocat a la identificació de fonts de soluts a l'aqüífer costaner, els seus mecanismes de transport d'aigua i a les transformacions geoquímiques que ocorren a l'aqüífer.