El darrer informe de l'IPCC i el compromís de l'ICTA-UAB 

El document fa referència a estudis científics de l'ICTA-UAB i cita els autors

Aquesta conclusió alarmant es fonamenta en què entre 2010 i 2019, les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjanes anuals a escala global es van situar als nivells més alts de la història de la humanitat. 

No obstant això, el ritme d'augment ha disminuït i cada cop hi ha més evidències de l'acció pel clima. Des del 2010, s'han observat disminucions sostingudes de fins al 85% en els costos de l'energia solar i eòlica i de les bateries, s'ha millorat l'eficiència energètica, s'han reduït les taxes de desforestació i s'ha accelerat la utilització de les energies renovables. 

L'informe, elaborat per autors de 65 països, fonamenta les conclusions en estudis previs realitzats per científics de tot el món. En aquest sentit, el document fa referència a estudis científics de l'ICTA-UAB i cita autors com Isabelle Anguelovski, Laura Calvet-Mir, Esteve Corbera, Xavier Gabarrell, Jason Hickel, Giorgos Kallis, Joan Martínez-Alier, Anna Petit-Boix, Joan Rieradevall, Martí Rufí-Salís, Laura Talens, Jeroen van donin Bergh o Gara Villalba. 

El document posa el focus en les accions climàtiques adoptades a molts països i en les que s'haurien d'adoptar en els propers anys. Hi ha polítiques, reglamentacions i instruments de mercat que estan resultant eficaços i que podrien donar suport a una forta reducció de les emissions i fomentar la innovació. 

Per limitar l'escalfament global, caldrà transicions importants al sector energètic. Això implica reduir de forma contundent l'ús dels combustibles fòssils, estendre l'electrificació, millorar l'eficiència energètica i utilitzar combustibles alternatius (com l'hidrogen). Els autors destaquen la necessitat de polítiques, infraestructura i tecnologies adequades per fer canvis en els nostres estils de vida i comportaments, d'aquí a 2050, per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre el 40% i el 70%. Això ofereix importants possibilitats que encara no hem aprofitat. 

 Les ciutats també ofereixen grans oportunitats per reduir les emissions mitjançant un consum d'energia més baix (per exemple, creant ciutats compactes i caminables), l'electrificació del transport en combinació amb fonts d'energia de baixa emissió, i una major absorció i emmagatzematge de carboni a través de la naturalesa. Alguns exemples són els edificis d'energia zero o sense emissions de carboni a gairebé tots els climes. La indústria haurà de fer un ús dels materials de manera més eficient, reutilitzar i reciclar de productes i reduir els residus.  

Compromís del ICTA-UAB

Per contribuir en aquest canvi, a més d'investigar per millorar la comprensió del canvi ambiental global, i de la naturalesa i les causes dels problemes ambientals, i fomentar la transició cap a una economia sostenible, s'han dut a terme accions concretes. Després de l'organització d'un simposi científic de manera totalment en línia sobre com potenciar nous estils de vida baixos en carboni, s'ha dissenyat una estratègia de viatges responsables que incentivi els nostres investigadors a reduir l'impacte ambiental dels viatges científics. En aquest sentit, cada vegada són més els científics de l'ICTA-UAB que es desplacen en mitjans de transport menys contaminants.

Així mateix, l'edifici ICTA-UAB és, en si mateix, una construcció emblemàtica al campus de la UAB que satisfà els estàndards d'alta eficiència energètica. Els investigadors predoctorals han de presentar a l'inici del projecte científic una avaluació de l'impacte ambiental de les accions que desenvoluparan.