Efectivitat dels pagaments per conservar la biodiversitat a Mèxic
La nostra anàlisi mesura la desforestació evitada en les parcel·les dins d’aquestes comunitats. La nostra base de dades combina informació estadística amb dades georeferenciades a partir d’imatges de satèl·lit. Fem servir un estimador combinat diferència en diferències, que és un enfocament contrafactual que ens permet comparar els resultats de la conservació en les parcel·les incloses en el programa amb parcel·les similars que no en formen part.
Després de realitzar proves de robustesa i sensibilitat, s’estima que la conservació addicional representa entre el 12 i el 14,7% de la superfície forestal inscrita en el programa, en comparació amb les zones control. Destaquem el fet que en fer una anàlisi per variables socioeconòmiques, l’addicionalitat del programa es redueix considerablement. Això pot explicar-se per la importància de factors com ara la presa de decisions col·lectiva i l’aplicació institucional en l’eficàcia dels programes de conservació.
Malgrat aquest alt grau d’addicionalitat, també observem la manca de compliment en algunes parcel·les que participen en el programa. El programa és de fet capaç de dirigir-se a les parcel·les amb un risc important de ser desforestades, però aquesta falta de compliment posa en dubte la capacitat dels pagaments per si sols per garantir l’addicionalitat a llarg termini en el context d’altes taxes de desforestació, fins i tot amb un augment de pressupost pels programes o l’extensió de la participació a les comunitats encara no inscrites.
Esteve Corbera
Laboratori d’Anàlisi de Sistemes Socio Ecològics en la Globalització (LASEG)
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
sebastien.costedoat@uab.cat
esteve.corbera@uab.cat
Referència:
Costedoat, S.; Corbera, E.; Ezzine-de-Blas, D.; Honey-Rosés, J.; Baylis, K.; Castillo-Santiago, M. How Effective Are Biodiversity Conservation Payments in Mexico? PLoS ONE.2015, vol.10, num. 3, e0119881. doi: 10.1371/journal.pone.0119881.