Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Dronesphere millora la captació de mostres aerobiològiques mitjançant l'ús de drons

17 març 2016
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
. La utilització de drons permet obtenir mostres de pol·len i espores de fongs en qualsevol lloc i a diferents nivells d'alçada. . El projecte, desenvolupat per l'empresa Dronesphere en col·laboració amb l'ICTA-UAB i el Cabildo Insular de La

. La utilització de drons permet obtenir mostres de pol·len i espores de fongs en qualsevol lloc i a diferents nivells d'alçada.

. El projecte, desenvolupat per l'empresa Dronesphere en col·laboració amb l'ICTA-UAB i el Cabildo Insular de La Gomera, té una important repercussió científica i social.

. La iniciativa ha estat patentada conjuntament per Dronesphere i la UAB.


L’empresa "Dronesphere" ha desenvolupat un projecte d'I+D+i que possibilita la utilització de drons per a la realització d'estudis aerobiològics d'una manera molt més selectiva, ràpida i dinàmica que el mètode estandaritzat. Aquesta nova aplicació dels drons en el camp de l'aerobiologia suposa un avenç significatiu en la captació de mostres de pòl·lens i espores de fongs presents en l'aire amb importants aplicacions en l'àmbit de la salut i de la prevenció de problemes respiratoris en la població amb problemes d'al·lèrgies i en l’àmbit agronòmic.

El projecte, impulsat per l'empresa de La Gomera (Illes Canàries) Dronesphere i per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) a través de la seva directora Dra. Jordina Belmonte, ha permès patentar l'ús de drons adaptats tecnològicament per a aquesta finalitat. “A Espanya som els primers en fer una cosa així, fent possible la captació de mostres a zones on abans no s’havia pogut arribar”, explicà Francisco Javier García, cofundador de Dronesphere junt amb Jorge Roldán.
Dronesphere ha desenvolupat un sistema captador de partícules adaptat als drons. Gràcies al flux positiu produït per les hèlixs del dron, el sistema diposita les partícules de pol·len i espores presents en l'aire en un portaobjectes de vidre untat amb vaselina per a la seva posterior anàlisi al laboratori. Així mateix, s'ha dissenyat un sistema de captació d'al·lèrgens mitjançant paper porós de fibra de vidre, aprofitant el mateix flux positiu que genera la sustentació pròpia de les hèlixs i la ubicació del dispositiu.
Aquests sistemes compten amb sensors de mesurament de volum d’aire mostrejat acoblats que permeten comparar els resultats obtinguts amb els dels captadors fixos. A més, els dispositius es troben protegits amb un sistema de porta protectora, que s'activa mitjançant servos, que permet protegir les mostres obtingudes en alçada de les partícules que es troben arran de terra, evitant així la contaminació de la mostra.

Els resultats analitzats al laboratori han mostrat un èxit rotund en la captació d'una gran diversitat de pòl·lens i espores, i molt bones expectatives pel que fa a al·lèrgens. Suposa un avenç en la captació de mostres respecte a les habituals estacions de captadors establertes en punts fixes, amb una important repercussió científica i social.
L’aerobiologia és una disciplina científica de gran utilitat per a la societat ja que permet als professionals de l'Al·lergologia i la Pneumologia disposar d’informació útil per al diagnòstic de les al·lèrgies, aportant dades sobre les causes, i facilitant l'aplicació d'uns tractaments o uns altres en funció dels casos.

La informació aerobiològica també és de gran valor per a les persones que pateixen al·lèrgies perquè els permet conèixer els nivells de presència de pol·len a l'aire en llocs determinats i estar previnguts, millorant la seva qualitat de vida notablement. Es calcula que hi ha 700 milions d'al·lèrgics al món i la "World Allergy Organization" estima que el 2020 un de cada dues persones patirà algun tipus d'al·lèrgia, sobretot com a conseqüència de l'efecte de l'escalfament global.
El projecte ha estat possible gràcies al suport i l'esforç realitzat pel Cabildo Insular de La Gomera, on pròximament es realitzaran les captacions i comparatives per completar un mapa pol·línic sectoritzat únic al món, transformant-se així La Gomera en una autèntica "Illa Laboratori" durant tres anys.

 

Dins de