Científics alerten sobre els riscos socials i ambientals relacionats amb la transició energètica

Per complir amb l'objectiu climàtic més ambiciós de limitar l’augment de la temperatura mitjana del planeta a 1,5°C és necessària una ràpida eliminació dels combustibles fòssils i l'ús massiu d'energies renovables. No obstant això, una nova investigació internacional de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els projectes d'energia verda poden ser tan conflictius social i ambientalment com els projectes relacionats amb els combustibles fòssils. Tot i que les energies renovables sovint es descriuen com ambientalment sostenibles, aquest nou estudi adverteix sobre els riscos associats amb la transició a l'energia verda, i advoca per un enfocament integrat que redissenyi els sistemes energètics a favor de l'equitat social i la sostenibilitat ambiental. La recerca, que analitza les protestes relacionades amb 649 projectes d'energia, ha estat publicada recentment a la revista Environmental Research Letters.

L'estudi, redactat per un grup internacional d'investigadors amb una àmplia presència de l'ICTA-UAB, i dirigit per la Dra. Leah Temper, de la Universitat McGill, es basa en l'Atles Global de Justícia Ambiental (EJAtlas) de l'ICTA-UAB, una base de dades en línia que recull més de 3.000 conflictes ecològics. La investigació examina quins projectes energètics estan provocant mobilitzacions ciutadanes i les preocupacions que s'expressen, quins impactes tenen sobre els diferents col·lectius, i l'èxit d'aquests moviments per aturar i modificar aquests projectes.

L'estudi posa de manifest que els conflictes motivats per projectes d'energia impacten de manera desproporcionada a les comunitats rurals i indígenes, que la violència i la repressió contra els manifestants és generalitzada, i que l'assassinat d'activistes té lloc en 65 casos, 1 de cada 10 casos estudiats. No obstant això, l'estudi també apunta a l'efectivitat de la protesta social per aturar i modificar projectes energètics, indicant que més d'una quarta part dels projectes que presenten resistència social resulten cancel·lats, suspesos o retardats. A més, destaca com les comunitats s'involucren en l'acció col·lectiva com un mitjà per donar forma al futur energètic i reclamar la localització, la participació democràtica, cadenes d'energia més curtes, lluita contra el racisme, governança centrada en la justícia climàtica i lideratge indígena.

Segons la Dra. Temper, "l'estudi mostra que el canvi dels combustibles fòssils a l'energia verda no és social i ambientalment benigne de manera inherent, i demostra com les comunitats s'estan aixecant per reivindicar aquells sistemes energètics que els funcionen. Aquests resultats reclamen accions per garantir que els costos de descarbonització del nostre sistema energètic no recaiguin sobre els membres més vulnerables de la societat". L'estudi insta els formuladors de polítiques climàtiques i energètiques a prestar més atenció a les demandes dels moviments col·lectius per abordar de manera significativa el canvi climàtic i avançar cap a una transició veritablement justa.

L'estudi troba que, entre els projectes d'energies baixes en carboni, l'energia hidroelèctrica és la més nociva social i ambientalment, perquè provoca desplaçaments massius de població i altes taxes de violència. Dels 160 casos de centrals hidroelèctriques de 43 països estudiats, prop del 85% són d'intensitat alta o mitjana. Els pobles indígenes estan particularment en risc i estan involucrats en 6 de cada 10 casos. La Dra. Daniela Del Bene, coautora i investigadora de l'ICTA-UAB, insta a la cautela a l’entorn de les energies renovables de gran escala. "El cas de les preses hidroelèctriques mostra que fins i tot les tecnologies menys emissores de carboni poden causar impactes severs i donar lloc a conflictes intensos, que inclouen violència i assassinats dels opositors. La transició energètica no es tracta només de què tecnologia o font d'energia s'utilitza, sinó també de qui controla i decideix el sistema energètic", afegeix. D'altra banda, els projectes d'energia renovable eòlica, solar i geotèrmica van ser els menys conflictius i van presentar nivells menors de repressió que altres projectes.

Segons la coautora i investigadora de l'ICTA-UAB Sofia Àvila, "els conflictes al voltant de les megainfraestructures d'energia eòlica i solar no consisteixen en "bloquejar" solucions climàtiques, sinó en "obrir" espais polítics per construir enfocaments equitatius cap a un futur amb baixes emissions de carboni. Per exemple, a Mèxic, les llargues reivindicacions d'injustícia al voltant d'un ambiciós corredor eòlic a Oaxaca s'han convertit en el focus dels debats ciutadans al voltant d'una transició justa, mentre que al país estan sorgint diferents propostes d'esquemes cooperatius i descentralitzats de producció d'energia".

Segons el professor Nicolas Kosoy, de la Universitat McGill, la participació i la inclusió són claus per a resoldre les nostres crisi socioambientals. Tant els projectes d'energia verda com els d'energia marró poden conduir a la devastació ecològica i l'exclusió social si les comunitats locals i els drets dels ecosistemes continuen sent trepitjats".

L'estudi argumenta que aquestes mobilitzacions locals poden assenyalar el camí per respondre a la crisi climàtica i, al mateix temps, abordar problemes socials subjacents com el racisme, la desigualtat de gènere, i el colonialisme. Segons la Dr. Temper, abordar la crisi climàtica requereix molt més que un canvi cec a les energies renovables. És necessària la reducció de la demanda, però ha d'anar de la mà de plantejaments de l'oferta, com la moratòria, i cal deixar d'extreure combustibles fòssils. "La preocupació per la igualtat ha de ser el més important a l'hora de decidir sobre aquells llocs que no s'han de destruir ni cremar. En lloc de crear noves zones de sacrifici verd i de combustibles fòssils, hi ha la necessitat d'involucrar a aquestes comunitats en el redisseny de futurs energètic", explica.

 

Article científic:

Movements shaping climate futures: A systematic mapping of protests against fossil fuel and low-carbon energy projects. By Leah Temper, Sofia Avila,, Daniela Del Bene, Jennifer Gobby, Nicolas Kosoy, Philippe Le Billon, Joan Martinez-Alier, Patricia Perkins, Brototi Roy, Arnim Scheidel. Environmental Research Letters, Volume 15, Number 12.

Link to access: https://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/abc197