Cap a un estil de vida baix en carboni: una qüestió d'acció col·lectiva

Texto original publicago en el blog CUSP

Per JOËL FORAMITTI, LORRAINE Whitmarsh i ANGELA Druckman

 

Les últimes notícies sobre l'estat del nostre planeta són alarmants. Els científics adverteixen d'una "amenaça existencial per a la civilització", ja que podríem estar creuant una sèrie de punts d'inflexió climàtica que podrien conduir a la pèrdua irreversible de, per exemple, la capa de gel de l'Antàrtida Occidental i la selva amazònica. Gràcies als moviments socials, la consciència d'aquest problema ha augmentat considerablement. Però en l'actualitat no s'estan prenent les mesures necessàries, i els nivells de gasos d'efecte hivernacle continuen augmentant. Estem atrapats en una cultura que cerca estatus i diversió a través del consumisme, en un debat polític manipulat pels interessos creats de la indústria dels combustibles fòssils i en un sistema econòmic que es percep com inestable si hi ha una manca de creixement econòmic.

En aquest article, discutim algunes formes prometedores d'avançar cap a estils de vida baixos en carboni, un tema que serà el tema de la propera Conferència ICTA-UAB sobre canvis en l'estil de vida baix en carboni. Abans de continuar, hem de deixar en clar que els nostres arguments s'apliquen principalment a les cultures occidentals, ja que aquí és on es produeixen la majoria de les emissions i on els canvis cap a estils de vida baixos en carboni són més necessaris. A més, les opcions discutides aquí generalment no s'apliquen a les persones de baixos ingressos, ja que tendeixen a tenir una menor petjada de carboni i menys llibertat financera per triar.

El nostre argument central és que les emissions de la nostra economia estan profundament connectades amb la forma en què vivim: els objectius que perseguim, els valors i pràctiques que compartim, les coses que comprem i les ocupacions en què treballem. Tot això se suma a una cultura que dóna suport a una economia insostenible. Hi ha molts que defensen que la tecnologia resoldrà els problemes i que creuen en la possibilitat del "creixement verd"; però si bé les innovacions tecnològiques i les millores en l'eficiència poden reduir les emissions, el seu potencial és limitat. L'única altra solució seria desenvolupar tecnologies d'emissió negativa, però s'ha argumentat que és una "aposta injusta i d'alt risc". Per tant, sembla poc probable que la crisi climàtica es pugui resoldre sense canvis en els estils de vida. De fet, l'últim informe de l'IPCC afirma que la disminució de la demanda d'energia i els patrons de consum més sostenibles són elements clau per limitar l'escalfament global a 1.5° C.

Llavors, si volem reduir les emissions amb certesa i velocitat, necessitem produir i consumir menys i de manera diferent. Alguns podrien objectar això, dient que hauríem regular i gravar directament la indústria dels combustibles fòssils. I és cert que prevenir la contaminació en el seu origen probablement sigui l'enfocament més efectiu per reduir les emissions. Però si volem evitar grans pertorbacions socials (pensem en les protestes provocades per un augment en els preus de el combustible i els seus injustes implicacions a França, Xile, Mèxic i Iran), hem de prendre mesures per separar les nostres vides de la nostra dependència dels combustibles fòssils.

De manera crucial, alguns canvis en l'estil de vida importen més que altres. En particular, reduir la quantitat de viatges que realitzem i reduir la carn i els lactis són les accions més efectives que les persones poden realitzar per reduir la seva petjada de carboni. Al Regne Unit, per exemple, l'elecció d'aliments i els viatges representen més de la meitat de totes les emissions. Per tant, evitar volar i conduir, així com menjar una dieta basada en vegetals marcaria una gran diferència per al canvi climàtic. En comparació, el canvi de tipus de bombetes i el reciclatge són relativament menys beneficiosos; però, aquestes són les accions que la majoria de les persones en països desenvolupats com el Regne Unit estan realitzant en l'actualitat.
No només alguns comportaments importen més que altres; alguns grups són més contaminants que uns altres. El deu per cent de la població mundial és responsable de la meitat de les seves emissions. Per tant, la desigualtat és un aspecte important del canvi climàtic, tant dins com entre països. Els grups i nacions que més han contaminat també són els més resistents als efectes devastadors del canvi climàtic; mentre que els més pobres i menys contaminants són els més vulnerables.

Per tant, una "transició justa" és vital per a la mitigació efectiva del canvi climàtic, no només perquè aborda aquesta injustícia fonamental sinó perquè és més probable que sigui acceptable per al públic. Les protestes esmentades anteriorment no han estat contra les mesures climàtiques, sinó contra la injustícia social.

Per això, és poc probable que advocar per canvis voluntaris en l'estil de vida funcioni, a causa del "problema del passatger lliure". És a dir, en absència de sancions per eleccions contaminants, l'interès propi portarà a la majoria de les persones a seguir contaminant. Per a molts, la sensació que el canvi climàtic és un problema global i col·lectiu, i l'aparent falta d'acció d'altres grups i països per abordar el canvi climàtic, els fa sentir que les seves pròpies accions no importen i que és injust que se’ls demani 'fer sacrificis'.

Per superar aquest dilema, hem d'actuar col·lectivament. Per tant, els canvis en l'estil de vida no són només una qüestió d'eleccions de consum individual, sinó també una acció política. La participació en moviments socials o altres formes de compromís polític podria ser el camí d'acció més rellevant per als individus. Sense un discurs públic més ben informat i una presa de decisions democràtica transparent, serà difícil actuar davant l'emergència climàtica.

Però, què hauria de canviar exactament? Tim Jackson argumenta que actualment vivim en "una 'infraestructura de consum' que envia tots els senyals equivocats, penalitza el comportament proambiental, fent que sigui gairebé impossible fins i tot per persones altament motivades actuar de manera sostenible sense sacrifici personal". La psicologia suggereix que hauríem de crear un entorn en el qual el comportament sostenible esdevingui (1) el més fàcil possible, (2) l'opció més assequible i (3) el normal, és a dir, convertir-se en la nova norma o incompliment social.

Un dels objectius de la propera Conferència ICTA-UAB és comprendre millor aquestes barreres psicològiques i treballar cap a propostes de polítiques concretes perquè les prenguin els governs. Si bé no podem donar propostes clares en aquesta etapa, vam iniciar el debat aquí amb tres àrees de canvi suggerides, totes les quals són vitals.

El primer és que necessitem abordar les estructures dins de les quals vivim per facilitar el canvi de comportament individual. Necessitem crear infraestructures que permetin i fomentin diferents maneres de vida; un exemple concret seria re-instituir els trens nocturns a tot Europa. Necessitem fer que el comportament innecessari de rebuig (com productes d'un sol ús d'un sol ús) i l'ús de béns de luxe contaminants (com els avions privats) siguin inacceptables o prohibits. I hem d'enviar els senyals de preus correctes: per exemple, el viatge en tren hauria de ser més assequible que l'aviació (que actualment està fortament subsidiada).

Un altre imperatiu és reformar el sistema econòmic: hem d'allunyar el PIB com la mètrica per defecte de l'economia i reemplaçar l'objectiu del creixement econòmic per un que representi el progrés cap a l'assoliment d'una prosperitat sostenible per a tothom, ara i en el futur.

Finalment, ens cal trobar un camí cap a un acord internacional sobre l'acció climàtica. Un d'aquests camins podria ser la creació d'un club climàtic entre nacions disposades que crearia incentius perquè la resta del món s'unís. Aquesta aliança podria implementar un preu del carboni acordat a nivell mundial o una prohibició d'una major extracció de combustibles fòssils.

Dit tot això, les accions individuals i locals segueixen sent rellevants. Poden assenyalar noves normes, influir en el discurs públic i experimentar amb alternatives. Una forma de vida diferent només es pot pensar si hi ha exemples que demostren que és possible. A més, la investigació ha demostrat que els comunicadors ambientals tenen més credibilitat i influència si viuen el que prediquen.

El comportament també està fortament modelat per les nostres visions compartides sobre el que significa viure bé. Afortunadament, una bona vida no necessita ser alta en carboni, ni molt menys. La satisfacció en la vida pot provenir de molts factors no materials, com la sensació de fer un treball significatiu, un sentit de pertinença dins de la comunitat, viure d'acord amb els valors i un entorn natural saludable. Comprar menys coses s'ha associat amb un major benestar. Existeixen beneficis per a la salut al reduir el consum de carn vermella i a l’augmentar els viatges actius (caminar i anar en bicicleta). I treballar menys pot donar a les persones més temps per a la interacció social i l'atenció, així com per reparar i mantenir en lloc de consumir.

Per concloure, evitar el col·lapse climàtic haurà d'anar de la mà amb els canvis culturals. Necessitem posar fi al comportament contaminant col·lectiu, desenvolupar noves visions d'una bona vida, un sistema econòmic que pugui donar suport això i una democràcia genuïna que pugui actuar i crear la infraestructura necessària perquè sorgeixi una cultura tan nova.

Això pot semblar difícil d'imaginar, però també ho ha estat tota transformació social important en el passat fins que va succeir. Fer tot el possible és tot el que podem fer.

Crida per contribucions
Aquest article ha estat escrit en preparació per a la propera Conferència Internacional ICTA-UAB sobre canvis en l'estil de vida baix en carboni que tindrà lloc del 6 al 8 de maig de 2020 a Barcelona. Les contribucions poden enviar fins al 15 de gener de 2020. Més informació a lifestyle-changes.org.