"Volia demostrar que un TFG de física també pot tenir perspectiva de gènere"

09/05/2022

- Explica’ns una mica de què tracta el teu treball

És un TFG molt transdisciplinari, que barreja la física amb la història, la filosofia i el gènere. Tot gira entorn de la figura de Grete Hermann, física, filòsofa i matemàtica alemanya de principis del segle XX. Un dels objectius del treball era fer un homenatge a la seva figura com a científica i donar-li la visibilitat que no ha tingut, entre altres raons, per ser dona.

Grete Hermann es va doctorar en matemàtiques, però més tard es va interessar per la filosofia de la física, participant especialment en les discussions generades al voltant de la revolució quàntica. Aquest TFG analitza i presenta, doncs, quina va ser la seva aportació als fonaments de la mecànica quàntica.

La part històrica del treball va consistir en traduir i analitzar les cartes que Hermann enviava a científics reconeguts del moment com Paul Dirac o Werner Heisenberg, i intenta descriure el context en el qual una dona matemàtica va començar a publicar articles sobre mecànica quàntica.

La part més filosòfica se centra en analitzar el problema del qual es va adonar Grete Hermann respecte al concepte de causalitat i la Teoría de la Mecánica Quàntica.

Finalment, vaig estudiar una demostració de John von Neumann i la refutació de la mateixa feta per Grete Hermann en trobar-hi un error. Cal remarcar que 30 anys més tard, la troballa d’aquesta errada es va atribuir a John Stewart Bell, qui la va justificar amb arguments menys detallats que els proposats anteriorment per Grete Hermann.

He volgut destacar com a part positiva en el treball que malgrat la discriminació i els prejudicis per ser dona, Hermann va persistir i va poder publicar el seu treball, i va arribar a mantenir converses i discussions entre iguals amb els homes físics del seu temps.

- Per què creus que la refutació de Hermann al teorema de von Neumann es va ignorar durant tant de temps?

No podem reduir-ho al simple fet que per ser dona no li fessin cas, hi va haver molts factors que hi van influir. D’una banda, ella mateixa va canviar d’opinió respecte dels seus arguments i això no va anar a favor seu. A més, tampoc va ajudar el fet que, en un primer moment, ho publiqués en una revista no gaire important i amb lletra petita a peu de pàgina. D’altra banda, no podem oblidar el context històric i polític del règim nazi als anys 30 a Alemanya, que va fer que Hermann i molts altres científics i científiques s’haguessin d’exiliar. La història no és tan senzilla com sembla, és important saber què va passar exactament i no construir relats simplistes que ignoren els fets.

- Per què vas decidir fer un TFG amb perspectiva de gènere?

Tenia clar que volia fer un treball amb un punt de vista filosòfic. El meu tutor, en Xavier Roqué, que és historiador de la física, em va guiar perquè el meu treball fos una barreja entre història de la física i filosofia de la física. No vaig poder triar cap dels temes que proposava el Departament de Física perquè, evidentment, no implicaven història ni filosofia. En el moment de fer recerca per trobar un tema, també vaig voler tenir en compte que fos amb perspectiva de gènere. Per a mi era important escollir un tema amb el qual també pogués fer alguna contribució i sortir dels personatges coneguts dels quals se’n parla sempre. Els Premis als millors TFG amb perspectiva de gènere també van ser una motivació, especialment perquè vaig veure que mai s’havien premiat treballs de física. Volia demostrar que un TFG de física també pot tenir perspectiva de gènere.

- Què creus que pot fer la comunitat per visibilitzar les dones en la ciència, concretament en la física i les matemàtiques?

Crec que el pas previ és explicar la física i les matemàtiques en el seu context històric i social. “Història de la Física” i “Història de les Matemàtiques” són assignatures optatives als graus. Tradicionalment, les ciències s’expliquen com una cosa aïllada i, en treure el context, estem traient la possibilitat que hi entri la perspectiva de gènere. Una assignatura de “Física i Societat”, per exemple, ajudaria a poder situar la física en relació amb temes de gènere. És un problema global de com es transmet el coneixement científic.

- Què estàs estudiant actualment?

Estic fent un màster en Filosofia de la Física a la Universitat d’Oxford. Vaig decidir fer-lo aquí perquè és dels pocs llocs del món on existeix aquest programa. A més, per a mi era important que el programa fos dirigit a estudiants sense formació prèvia en filosofia, i justament aquest màster està dissenyat com a curs de transició de física a filosofia.

- A què t’agradaria dedicar-te?

Encara no ho tinc clar, ara mateix tot és una mica nou per a mi. De moment he descobert que la part de filosofia de la física no m’agradava tant i que potser em decanto més per la filosofia de les ciències i la metafísica. M’interessen més les àrees que s’allunyen de la part tècnica de la física i que s’apropen més a temes tradicionalment filosòfics.

- Creus que en el teu futur professional podràs introduir la perspectiva de gènere?

Sí. La perspectiva de gènere ha d’estar a tot arreu. Estic convençuda que faci el que faci tindré present aquesta perspectiva i intentaré aplicar-la, tot i que de vegades no ho aconsegueixi. Crec que sempre ens hem de fer la pregunta de “El què estic fent, està influït pel gènere?”, i, sobretot, “De quina manera?”, “Com ho puc canviar?”. En la filosofia ens ho podem plantejar en la manera d’escriure, en els temes que es tracten, en les autores o autors que es llegeixen… És important situar-ho tot en el seu context i tenir en compte que aquest context inclou el factor del gènere.

- Per acabar, com et sents per haver rebut aquest premi?

Estic molt contenta i molt agraïda que aquest TFG hagi estat reconegut i valorat com es mereixia, malgrat ser una proposta arriscada. Per a mi és important haver rebut el premi perquè he pogut assentar el precedent que es poden fer treballs de física amb perspectiva de gènere.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Igualtat de gènere