Vaga feminista i acte a la Facultat

04/03/2019

El proper 8 de març Dia Internacional de la Dona de nou es convoca una vaga, després de l’èxit de la jornada de protesta de l’any passat. Des dels col·lectius Vaga Feminista s’ha llençat la convocatòria sota el lema: “Juntes som més fortes! Cap pas enrere!”. El Manifest d’aquest 2019 afirma: “Les feministes plantem cara a l’ordre patriarcal, racista, colonitzador, capitalista i depredador de la vida en el nostre planeta. Proposem una altra forma de veure, d’entendre i estar en el món, de relacionar-nos. En definitiva, les nostres propostes impliquen un nou sentit comú. Ens unim al crit global, llançat per les dones d’arreu del món”. El llarg document de denúncia i reivindicació finalitza amb la crida: Ens volem lliures, ens volem vives, feministes, combatives i rebels! Avui, la vaga feminista no s’acaba: seguirem fins aconseguir el món que volem!

La vaga gira al voltant dels mateixos eixos que el 2018: cures, laboral, consum i estudiantil. A més, els diferents actors polítics i socials n’afegeixen els seus èmfasis particulars: demanar la derogació urgent de la reforma laboral, augmentar els pressupostos per a les polítiques d’igualtat, enfortir els protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i la violència masclista, trencar la bretxa salarial, lluitar contra el sostre de vidre que dificulta que les dones ocupin llocs de direcció i decisió, i un llarg etcètera.

A les universitats, els col·lectius estudiantils han convocat a la vaga i a la mobilització, amb una manifestació que tindrà lloc a les 12 h. des de la Plaça Universitat de Barcelona. A la nostra Facultat, la Comissió feminista de l’Assemblea, i la CAF feminista de la UAB porten ja dies organitzant actes per a preparar la vaga, alhora que d’altres associacions estudiantils també divulguen les seves propostes. Per la seva banda, diferents sindicats n’hi donen cobertura, des de les posicions dels sindicats majoritaris –que si bé han establert parades de 2 hores, també en cobreixen de 24 h. (CCOO a través del la Federació d’Ensenyament, UGT en el cas de Catalunya)–, als sindicats minoritaris CGT, CNT i Confederació Intersindical –que reiteren la crida que van fer en la primera vaga del 8M: parar durant tota la jornada. Totes les organitzacions sindicals convoquen de forma unitària a la ciutadania a manifestar-se, en el cas de Barcelona a partir de les 18.30 h.

Dos dies abans d’aquesta fita, dimecres 6 de març a les 12 h. a la Sala de Juntes de la Facultat, dediquem el cicle “Els Nostres Marx” a les qüestions de gènere amb la taula rodona: “Marx i els marxismes: visions des de la teoria feminista i els estudis de gènere”. Aquest acte és per nosaltres especialment rellevant, ja que en ell participaran tres de les principals expertes en estudis de gènere, teoria i pràctica feminista a nivell estatal, que han estat professores de la FCPS. Es tracten de María Jesús Izquierdo (que va ser Directora de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB de 2005-2009), Marina Subirats (directora de l'Institut de la Dona del Ministeri d'Assumptes Socials de 1993 a 1996) i Teresa Torns (investigadora que ha fet avançar els estudis sobre les desigualtats de gènere, especialment sobre treball domèstic i polítiques de conciliació, entre d’altres). L’acte serà moderat per Sara Moreno, Vicerectora d’Alumnat i d’Ocupabilitat.

El manifest de Vaga Feminista recorda que: “[...] tenim una llarga història que ens precedeix i una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes: com les que van sostenir la Segona República; les que van lluitar a la Guerra Civil; les que es varen enfrontar al colonialisme i les que han format part de les lluites antiimperialistes d’arreu del mon”. Aquí a la UAB i a la nostra Facultat es va constituir un nucli acadèmic i militant molt rellevant que va convergir al voltant de la creació l'any 1978 del Seminari de la Dona (SED), al que em vull referir en aquest editorial. El Seminari va ser impulsat per les professores Judith Astelarra, Marina Subirats i Mª Jesús Izquierdo, i volia ser un espai transversal de discussió i reflexió que reunís i impulsés els estudis de gènere des del Departament de Sociologia. Teresa Torns va ser posteriorment la seva coordinadora, i anys més tard, amb la voluntat de mantenir l’esperit inicial d’intercanvi entre els diferents grups de recerca del Departament, la coordinació del SED va ser assumida per un equip de tres persones: Pilar Carrasquer (QUIT), Maribel García (GRET) i Sonia Parella (GEDIME). El 19 de gener de 2015 la Jornada: "El balanç de més de 35 anys d'una petita història" avaluava les aportacions d’aquest Seminari.

El número 9 de Papers. Revista de Sociologia, publicat el 1978, es va dedicar a “Dona i societat”. A aquest número especial en van seguir d’altres que varen abordar aquesta temàtica. Em permeto reproduir parts de la introducció d’aquell primer monogràfic redactada per la professora Judith Astelarra, que he traduït al català, com a forma d’homenatge i perquè crec que ens poden ajudar a entendre d’on venim:

Aquest número de Papers ha estat per les dones. Els homes que habitualment llegeixen Papers no reconeixeran la seva revista tradicionalment teòrica i acadèmicament descriptiva. No obstant això, hi ha l'esperança i la quasi seguretat que les dones, en canvi, es reconeixeran a si mateixes, en un ajustat conjunt d’articles que pretenen reflectir una realitat existent, escassament analitzada i menys sistematitzada pels mitjans acadèmics.
 
S'ha de reconèixer que la intenció, quan un grup de dones ens vam proposar convertir-nos en editores dels nostres propis problemes, va ser molt diferent. Es va tractar de mantenir la línia acadèmica de Papers. Es va intentar reunir material teòric suficient per a l'edició, que es referís concretament a la situació de la dona a Espanya i a algunes experiències d'altres països. Però, si bé es va trobar gran quantitat de material estranger, [...] el moviment a Espanya és encara molt recent i falten estudis sistemàtics. El tema de la dona, les seves característiques, la seva situació, la seva història, els mecanismes de la seva opressió, és un tema que, si bé té molts antecedents, mai ha estat estudiat pels mitjans acadèmics. Per això hi ha poc material, i molt poca investigació, potser perquè els que han fet ciència i investigació, en general, són homes, els quals són part compromesa quan es tracta d'analitzar la situació de la dona.
 
En veritat, aquesta és una realitat que no només afecta les dones. Els grups intel·lectuals, fins fa molt poc temps, eren només portaveus dels sectors privilegiats de la societat. De manera que ni la història, ni la literatura, ni la sociologia, és a dir, cap branca del saber social s'ha preocupat de reflectir en el seu treball els problemes dels grups marginats i oprimits. Només quan aquests aconsegueixen organitzar-se, transformant-se en moviments reivindicatius i de protesta, fent sentir la seva veu, és quan els científics socials comencen a recollir antecedents que possibilitin la interpretació dels problemes en qüestió. Tot allò que s'ha escrit sobre la dona en temps passats va coincidir, precisament, amb la mobilització de les dones en demanda d'iguals drets.
 
[...] Encara que sembli paradoxal, el primer que ha d'enfrontar un moviment social que vol lluitar contra la seva opressió és la constatació de l'existència d'aquesta opressió. En el cas de les dones això és encara més important ja que gràcies a complexos fenòmens culturals i, especialment, per la relació que elles tenen amb qui les discriminen, els homes (situació que potser és única entre els grups discriminats), el prendre consciència de la pròpia opressió és un pas molt difícil. Per això, els primers escrits, els primers estudis que apareixen, pretenen desemmascarar l'existència d'aquest fenomen d'opressió.

[...] Va ser així com es va decidir canviar l'enfocament inicial i publicar en aquest número una sèrie de treballs fets per dones, en alguns casos del moviment; en d'altres, per alumnes de la Universitat. Sense pretensions, només volen descriure algunes situacions, algunes institucions socials o àrees d'opressió de la dona. [...] Seria esperançador que aquest sigui un punt de partida per a un debat sociològic més ampli sobre el tema de la dona, a Catalunya i a Espanya.
 
I així va ser. I caldrà seguir treballant des de l’acadèmia per a desenvolupar un debat sociològic útil en fer avançar la igualtat.