Tres alumnes del grau de Sociologia fan un projecte de pla de comunicació de la Facultat

07/07/2023

Emmarcat dins l’assignatura Sociologia de la Comunicació, impartida pel professor Salvador Cardús, les alumnes del grau de Sociologia Alba Marco, Estefania Lanceta i Júlia Tudón han fet un treball sobre un projecte de pla de comunicació interna de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, en el qual han tret un 10 de nota. Es tracta d’un treball que fa una diagnosi de l’actual comunicació interna entre l’alumnat de grau i la Facultat i proposa nous mètodes per millorar la comunicació.

Alba Marco Riba és una estudiant de quart curs del grau de Sociologia que explica que “inicialment volia fer el grau de Periodisme, però finalment em vaig decantar pel de Sociologia”, i afegeix que “com que l’àmbit de la comunicació sempre m’ha interessat molt, en l‘assignatura Sociologia de la Comunicació, després de la proposta del tema de la meva companya Estefania, vam decidir fer el treball sobre un pla de comunicació de la facultat”.

“La idea del treball sorgeix arran del context social que ens ha tocat viure en els nostres anys d’universitat”, explica Alba Marco. “La Covid, les vagues dels últims anys i l’atac informàtic han influït negativament en la comunicació de la facultat i tenim la sensació que no ens hem enllaçat tant amb la universitat i la facultat”.

Els objectius del treball són “fomentar la cohesió i els vincles entre estudiants i la facultat, millorar i promoure la difusió a les xarxes socials i el butlletí, i potenciar la figura del delegat, que al final és l’intermediari més directe entre l’òrgan formal i els estudiants”, assenyala Marco.

Per fer una diagnosi de la comunicació actual de la facultat han entrevistat la vicedegana de Comunicació de la Facultat, Dafne Muntanyola, o el coordinador de Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Guillem Marca, i han fet una enquesta que s’ha difós a l’alumnat. En aquesta diagnosi, troben que com a punts positius hi ha el butlletí I les xarxes socials. D’una banda, el butlletí “té potencial encara que necessita remodelar la forma en què es ven i s’adreça als estudiants”. Per exemple, “hi ha estudiants que miren articles a través de la difusió a les xarxes socials, les quals estan molt bé”, diu. Pel que fa a la figura del delegat, en l’enquesta, “la majoria dels estudiants han contestat que els semblaria bé ampliar les seves funcions”.

Parlant dels punts a millorar, Marco destaca que “hi ha una distància molt gran entre l’organització de la facultat i l’alumnat” i pensa que “hi hauria d’haver alguna cosa que els ajunti”. Posa d’exemple la Facultat de Biociències, que “té una entitat que organitza moltes activitats lúdico-festives i els estudiants s’acaben coneixent tots”. “A la nostra facultat, hi havia un consell d’estudiants d’aquest caire, però s’ha dissolt. Ara només hi ha l’Assemblea de Polítiques, Sociologia i Relacions Internacionals de la UAB, que té un caràcter polític”. Faria falta, doncs, una associació que organitzés activitats festives a la facultat.

En paral·lel, Marco assenyala que amb aquest treball ha descobert que “hi havia coses que ja s’estaven fent, però com a alumna no me n’havia adonat, per tant, hi ha perspectives esbiaixades, ja que a dalt passen unes coses i a baix unes altres”.

Per tal de fer un pla de comunicació, el més important és “tenir en compte quin és el públic al qual vols arribar i assolir-hi un impacte. Doncs, s’ha de conèixer el públic objectiu. A més, cal limitar els objectius concrets, i sobretot, cal que siguin quantificables a l’hora d’avaluar-los”.

Sobre l’ús de les xarxes socials, no creu que hi hagi d’haver gaires diferències entre el que es publica a Twitter i el que es publica a Instagram. També, els cartells a les xarxes socials i en físic, “es complementen”. De fet, una de les estratègies que proposen és la difusió a les xarxes socials a través de cartells.

Com a conclusions del treball arribem a pensar que “es pot fer feina i els alumnes estan predisposats”. “Cal crear cohesió i sentiment de pertinença i faltaria aquesta organització estudiantil en l’àmbit lúdic i festiu. Organitzar aquestes activitats no cau en mans de la facultat sinó en els estudiants, sobretot els dels primers cursos”.

Alba Marco, subratlla que la va sorprendre molt el moment de parlar amb l’equip de comunicació de la facultat, perquè “pensava que tot el que suggeríem eren coses noves i resulta que n’hi havia vàries que ja s’estaven fent”. Acaba expressant que “cal trencar la barrera entre els de dalt i els de baix” i que “està molt contenta amb la feina feta i en l’acompanyament del professor de l’assignatura, Salvador Cardús”.