Teletreball, confinament i tasques domèstiques: una oportunitat perduda per a la responsabilitat compartida a la llar

22/07/2021

El teletreball durant el confinament va posar sobre la taula els riscos que aquesta modalitat de treball pot comportar, augmentant les desigualtats de gènere en la distribució dels temps i els treballs dedicats a les tasques de la llar i de cura, si la seva regulació e implantació no es fa en paral·lel a mesures específiques per contrarestar-les.

Així ho alerta un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha dut a terme l’estudi “Impacte de gènere del teletreball i rutines de confinament: més enllà d’allò obvi”, que apunta que la crisi de la covid-19 va accentuar les desigualtats de gènere ja existents abans en relació a les tasques domèstiques i la cura de criatures i va suposar una oportunitat perduda per avançar cap a un repartiment més igualitari del treball domèstic i la seva revalorització.

La recerca ha estat desenvolupada pel Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) del Departament de Sociologia, junt amb l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), i dirigida per la professora Sara Moreno. L’estudi ha explorat la distribució dels treballs, temps i espais dins de la llar; ha analitzat les rutines durant el confinament i el principi de la desescalada i ha captat els costos i riscos quotidians ocasionats pel teletreball. Ho ha fet amb dades quantitatives i qualitatives i la realització de 36 entrevistes en profunditat a persones treballadores en una institució pública, a partir de 24 perfils sociològics definits segons el gènere, el cicle de vida (amb o sense càrrega de cura), la categoria professional i la modalitat de teletreball.

Els resultats palesen l’efecte del gènere i la categoria professional sobre les persones que van haver de combinar la seva feina amb tasques domèstiques i de cura de criatures i d’adults dependents. Les rutines de les dones es van caracteritzar per la doble presència, mentre que les dels homes van reflectir una major disponibilitat laboral. Les rutines d’homes tècnics amb criatures van ser les més igualitàries pel que fa l’assumpció de responsabilitats domèstiques i de cura, especialment quan la situació de la parella requeria presencialitat o major disponibilitat laboral. D’altra banda, es va evidenciar que les dones directives tenien una disponibilitat laboral molt més elevada que les dones tècniques.

El teletreball va reforçar les desigualtats de gènere en la distribució dels temps i els treballs. Si bé és cert que durant el confinament va augmentar la participació dels homes a les tasques domèstiques i de cura, ho va fer segons les dinàmiques anteriors a l’inici de la pandèmia. De manera que l’increment del volum de tasques que va implicar la situació de tancament va recaure sobre les dones, alhora que es va accentuar la segregació del treball domèstic i els homes es van ocupar, principalment, de cuinar i comprar.

Conflictes i malestar quotidians

Els tipus de conflicte quotidià, i la seva gestió, derivats de la pandèmia i el teletreball també van ser diferents: mentre que els homes acostumaven a percebre principalment conflictes basats en aspectes laborals, les dones els experimentaven en relació a les qüestions domèstiques i familiars. Com a resposta, els homes feien una gestió funcional i adaptativa del conflicte, basada en la tecnificació i fragmentació temporal, que prioritzava la feina i evitava els problemes domèstics i de cura. En canvi, les dones patien més el conflicte quotidià que suposava la doble presència, que les atrapava en la dificultat de simultanejar constantment el treball remunerat, domèstic i de cura. En aquest sentit, l’estudi va evidenciar com el teletreball reforça les diferències en les maneres de viure i pensar la vida quotidiana entre les dones i els homes, més enllà del temps que dediquen a cada activitat.

Pel que fa els costos del teletreball, tots els perfils de dones van relatar un grau de malestar quotidià molt més elevat en comparació als homes, en termes de: jornades interminables, augment càrrega total de treball, estrès, autoexigència, interrupcions, culpabilitat o dificultat per desconnectar.

“Els resultats del nostre estudi plantegen els límits del teletreball per transformar les actituds i els comportaments de les dones i els homes dins de l’àmbit domèstic, si no s’acompanya de plans d’igualtat específics per superar-los”, assenyala Sara Moreno. “Contràriament, aquesta modalitat de treball implica el risc de reforçar la centralitat productiva masculina i la responsabilitat femenina en les tasques de cura, sobretot de persones adultes dependents. I pot esdevenir una falsa solució per a la conciliació de les dones, tot perdent l’oportunitat que podria representar per fomentar la corresponsabilitat dels homes”, conclou.

L’estudi ha estat finançat pel Fondo Supera Covid-19, creat pel Banc Santander a través de Santander Universitats, en col·laboració amb Crue Universitats Espanyoles i el Centre Superior de Recerques Científiques (CSIC).

Article: Borràs Català, Vicent y Moreno Colom, Sara (2021). La crisis de la covid-19 y su impacto en los trabajos: ¿Una oportunidad perdida?  Anuario IET de Trabajo y Relaciones Laborales, 7, 187-209. https://doi.org/10.5565/rev/aiet.100

Web del projecte: https://bit.ly/3rfShzW