Té amb el vicedegà al Sàhara
28/01/2019
Aquesta vegada la cerimònia del “cafè amb la degana” ens porta molt lluny de l’Autònoma, amb uns protagonistes diferents en un entorn d’aparença inhòspit però càlid i amigable. El vicedegà de Relacions Institucionals i Coordinador d’Intercanvis, Francesc Serra, pren un té a la menta amb força sucre amb el ministre d’Educació de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Buxaraya Beyún. Ens trobem als campaments de Tinduf, al sud-oest d’Algèria, al camp que porta com a nom El-Aaiún, a la daira Guelta, a la casa de Bobbíh Babana, assessor del coordinador amb la MINURSO del Front Polisari i en companyia de la consultora Carmen Johns.
En Buxaraya Beyún va ser representant del Front Polisario a Espanya durant vuit anys, abans de ser destinat a Algèria i finalment prendre la responsabilitat de gestionar el sistema educatiu de la RASD al campaments. Va començar a estudiar Empresarials a la Universitat Complutense, però la guerra al Sàhara Occidental el 1976 va esclatar quan es trobava a meitat de la carrera i va haver d’aturar els estudis, que va reprendre anys després a Cuba. Fa només vuit mesos que ocupa el càrrec. Està orgullós del nivell educatiu assolit pels nens i nenes a la RASD i té molts plans per a ampliar aquest èxit a l’educació superior.
En Francesc Serra porta ja 12 anys en el seu càrrec a la facultat. Professor de Relacions Internacionals des del 1996, és un docent apreciat per l’alumnat, amb cues d’estudiants davant del seu despatx impacients per plantejar-li les qüestions més diverses. Aquesta veterania no li ha manllevat l’entusiasme. De fet per això s’ha mantingut durant el mandat de tres degans i una degana, quasi res!; i per això continua en aquesta universitat, malgrat els obstacles imposats per un sistema absurd d’accés a una plaça estable d’ensenyant. Després de 23 anys a l’Autònoma, esperem que els tribunals li donin la raó.
En Buxaraya i en Francesc parlen de com impulsar la cooperació de la UAB amb la RASD, que ha anat minvant amb els anys. La voluntat de fer-ho és clara per ambdues parts. Mentrestant Bobbíh prepara el tercer te del dia. La petita tetera blava comença a tremolar sobre el carbó. El te es reparteix entre les 5 persones que estem presents, s’escandia des de molt a dalt sobre els gots petits, tres vegades, en un ritual lent i hipnòtic. A la petita sala ressonen les seves paraules: El té ha de ser amarg com la vida, dolç com l’amor i suau com la mort.