Shapiro omple la sala d’actes per parlar de l’unilateralisme americà
.jpg)
Dimecres a les 12 h el catedràtic de Yale Ian Shapiro va oferir una conferència magistral per presentar el seu darrer llibre, After the Fall: From the End of History to the Crisis of Democracý, que Basic Books publicarà enguany. La sala d’actes es va omplir en la seva màxima capacitat d’estudiants i professorat per acollir la reflexió que el politòleg va oferir sobre la posició dels EUA en el marc geopolític actual.
26/03/2026
Després d’unes paraules del degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB, Xavier Ballart, responsable de la invitació i de l’organització de l’acte, i d’una breu introducció de la catedràtica de Ciència Política de la Facultat, Eva Anduiza, el punt de partida de Shapiro va ser el següent: L’optimisme del 1989 va ser una fantasia?
La tesi central del llibre de Shapiro és que la postura populista de Trump beu de la combinació de tres factors: un unilateralisme a ultrança, un nacionalisme econòmic, i la imposició del frame geopolític del joc de suma 0: és a dir, o estàs amb mi, o contra mi, un tret de l’etapa de la Guerra Freda que precisament la caiguda del Mur havia de cloure.
Shapiro va fer un repàs ràpid de la política exterior dels EUA des de la guerra del Vietnam, explicant que aquesta derrota bèl·lica fa consolidar una postura prudent de cerca de consens: a la crisi internacional amb l'Iraq del 1991, George Bush pare comptava amb el suport del Security Council, una postura no-intervencionista que es va mantenir, segons Shapiro, al llarg dels 90 i fins al 9/11, amb l’excepció puntual de Clinton al Kosovo. El 2001, per això, va ser un punt d’inflexió i l’eix del mal de George W Bush va inaugurar una etapa que posava en qüestió “l'ordre mundial liberal”. Després del 2008, la precarització laboral i la creixent inseguretat econòmica, afavorida pel pes de la Xina com a potència mundial, hauria portat a la consolidació del règim de nacionalisme econòmic actual, amb una austeritat per la majoria i certa protecció per les elits.
Per mostrar el clima d’inseguretat econòmica a escala global, Shapiro va mostrar algunes dades comparatives sobre l’elevada temporalitat contractual, amb una mitjana de 15 canvis de feina al llarg de la vida laboral americana; una pèrdua constant de poder adquisitiu amb l’arribada de la jubilació arreu, la baixa capacitat d’estalvi i l’elevat percentatge de la població, vora el 70% en el cas d’Espanya, incapaç de dedicar un terç del seu sou a extres més enllà de cobrir les despeses fonamentals.
La proposta de Shapiro per revertir la situació és la defensa d’un estat del benestar més actiu, citant Keynes, Marshall i Roosevelt, que el 1924 va afirmar “la gent que té gana son material per construir dictadures”. Va reivindicar la necessitat de societats obertes a la immigració, i va posar el cas d’Espanya com a país amb una regulació exemplar per la seva capacitat d’acollida.
La conferència es va cloure amb un seguit de preguntes molt estimulants del públic: es va preguntar pel rol del canvi climàtic i la sostenibilitat; per les causes de la polarització política, ja que se’n va parlar poc a la conferència, i per l’aparent contradicció entre prendre l’estat del benestar com a solució i advocar per una societat més diversa, que implica necessàriament, major desigualtat, mentre que els països amb més cobertura social, com els nòrdics, tendeixen a ser societats homogènies.
Shapiro va respondre que la postura dels EUA de cara el canvi climàtic és socialitzar el deute per tal de pagar futures inversions; que la polarització beu sobretot d’una consolidada bretxa digital on “les persones que estan al costat correcte de la informació ho tenen millor que mai”, i va recordar que “la seguretat social no és només distribució social”, sinó que implica fugir del joc de suma 0 i deixar de definir l’altre com l’enemic, tant en termes econòmics, com polítics o culturals. Finalment, una darrera pregunta va plantejar si els EUA tenia mecanismes institucionals per impedir que es converteixi en una autarquia, citant l’empresonament al Brasil del populista Bolsonaro. Shapiro va respondre que ell estava “en contra de criminalitzar els polítics, ja que sempre és millor votar perquè perdin a les eleccions”. Però que l’actuació dels EUA amb la judicialització fallida de Trump era “el pitjor dels escenaris possibles”.
En definitiva, una conferència estimulant i rellevant pels estudiants de la Facultat de Ciències polítiques i de sociologia. El Deganat continuarà consolidant la presència d’experts internacionals a la Facultat per consolidar el seu rol capdavanter en la producció i recerca en ciències socials.