Santiago Giraldo:"El principal repte és creure que les dades personals no tenen valor"

24/07/2024

En aquesta entrevista, Santiago Giraldo Luque, professor agregat i coordinador del Grau de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, comparteix les seves perspectives sobre el paper de les xarxes socials en la societat actual. Giraldo Luque, amb una sòlida trajectòria acadèmica i investigadora, ens parla del seu recent llibre, "Segrestats per les xarxes", on explora els reptes que afronten els adolescents en l’era digital, els mites comuns sobre les xarxes socials i les possibles solucions per mitigar els efectes negatius. Amb una experiència que inclou la participació en nombrosos projectes internacionals i una àmplia producció acadèmica, Giraldo Luque aporta una visió crítica i informada sobre aquests temes rellevants.

Quina va ser la teva inspiració darrere el llibre "Segrestats per les xarxes"? Què et va motivar a investigar aquest tema?

La motivació principal és que des de fa uns 10 anys vaig començar a analitzar la mobilització social de la ciutadania lligada a les xarxes socials i em vaig adonar que en les xarxes socials no es genera realment una discussió rellevant sobre el que una mobilització social pot tenir per dins, sinó que són simples aspectes molt superficials lligats a l'emoció. Això em va fer començar a estudiar les xarxes socials com a factor de participació política i vaig descobrir que tenien molts problemes. Això es va anar fent cada vegada més gran i va connectar amb el que vèiem a les aules: la desconnexió absoluta amb el que passava a l'aula, un rendiment escolar més baix i, evidentment, s'evidenciava que estaven incidint en la construcció identitària i en les relacions socials dels joves. Llavors, des del 2018 vam començar a preguntar-nos què estava passant, per què feien això i quin era realment l'ús que feien de les pantalles. Coneixíem moltes coses per enquestes, però no coneixíem la realitat i ningú tenia les dades, excepte les grans plataformes. Volíem veure realment què feien i vam començar a investigar a poc a poc i ens vam adonar que el problema és molt més greu del que sembla.

Com a expert en economia de l'atenció, quins creus que són els principals reptes que enfronten els adolescents a l'era digital? Com afecta això la seva salut i benestar?

Diria que el principal és creure que les seves dades no tenen valor. Crec que les plataformes fan molt bé la seva feina en fer-nos creure que la privacitat i les dades no són importants, i això ho comprovem perquè pràcticament cap estudiant ens ha posat cap reticència a l'hora de captar les seves dades per fer la investigació. No dic que les utilitzem malament, sinó que no hi ha hagut ni tan sols una pregunta de com les guardem. L'escàs valor que donem a la principal mercaderia de l'economia del segle XXI és rellevant i és molt important que els joves, especialment els més petits, siguin conscients que la informació que aboquen a la xarxa, totes les dades del seu comportament quotidià, són extremadament valuoses. Aquesta informació és utilitzada per altres persones per fer-se milionàries i pot ser usada per a fins més perversos. Ser conscients d'això seria el punt principal per abordar la situació des de l'economia de l'atenció.

Al llibre també tractes de desmentir diferents mites sobre l'ús de les xarxes socials per part dels joves. Quins són els més comuns?

Crec que un dels importants és el temps d'ús o el temps que pensem que passem a les xarxes, quan en realitat és molt més gran. Tot i que els joves ara són més conscients del temps que hi passen perquè la majoria tenen aplicacions de control del temps, el problema és que, tot i ser molt, no prenen cap acció per intentar reduir-lo i cada vegada és més gran. Així que podem controlar-lo és un mite, que sigui poc, és un mite, que les plataformes tinguin controls d'ús també és un mite. Normalment, en una escala d'addiccions, quan l'ús de la pantalla és major de 3 hores es considera problemàtic. Però no diagnostiquem tota la població com a addicta, oi? Tot i això, hi ha un problema important.

Un altre mite és sobre la socialització. No concebo una socialització tan superficial com la que es dona a les xarxes socials. Quan interactues amb un contingut que t'interessa menys de 3 segons, realment no estàs prestant atenció a la socialització ni a la persona amb la qual interactues. Fer un "like" no és una sensació real d’humanitat. Molta gent creu que utilitza les xarxes com a mecanisme de socialització, però ha contrarestat la potencialitat de les relacions fortes, la confiança i l'amistat. Casos com nens que peguen a altres nens i ho graven, violacions que es graven, són més freqüents ara amb les xarxes socials.

Altres mites que tracto al llibre inclouen la idea que les xarxes socials són un model de l'economia liberal, quan en realitat són monopolis construïts amb pràctiques monopolístiques terribles, o que són bones per a la salut, cosa que no és certa. Generen problemes en els joves, sobretot en els nens, i això també és un mite.

Quines mesures creus que s'haurien d'implementar per combatre aquest ús inadequat i abusiu de les xarxes socials per part d’alumnes i futurs alumnes de periodisme?

Crec que hi ha tres parts. La primera és la regulació institucional, la segona és el que poden fer els usuaris i la tercera són els pares. En el cas dels estudiants universitaris, els pares ja no haurien de fer la feina que no han fet prèviament. Els adults joves haurien d'assumir responsabilitats, especialment si són periodistes. Pel que fa a la part institucional, crec sincerament que, igual que l'alcohol i el tabac estan prohibits per als menors de 18 anys, si es demostra que l'ús de les xarxes socials és problemàtic, com s'ha demostrat en els últims 5 anys amb augment de diagnòstics i suïcidis, s'hauria de prohibir l'ús de les xarxes socials per als menors d'edat. La llei recent no aborda el control de les plataformes, sinó que posa l'atenció als pares i a les escoles. Crec que s'ha demostrat que els mecanismes de funcionament de les plataformes són addictius i caldria posar més atenció a això.

En el cas dels joves periodistes, la pregunta bàsica és: què volen ser quan siguin grans? Volen produir contingut per a una xarxa social on no els pagaran, on poden tenir fama si són l’1% que aconsegueix fama, on es barreja desinformació, pornografia, reggaeton, etc., o prefereixen mantenir un canal adequat d’informació, on el seu treball sigui reconegut i recompensat? Crec que hem comès un error en bolcar tot el contingut gratuïtament a les xarxes perquè no valoren la feina que es realitza. Hem de competir contra tota la brossa informativa que hi ha. Igual que la salut té espais adequats per a la medicina, la vida democràtica depèn d'una bona informació. Com a periodistes, hem de rescatar la nostra feina.

On poden trobar el llibre "Segrestats per les xarxes" aquelles persones que estiguin interessades a llegir-lo?

El llibre es pot trobar a Internet i a qualsevol llibreria d'Espanya.