Sant(a) Jordi(na) més enllà dels confins de la Facultat

30/04/2020

Un nou 23 d’abril arriba a la Facultat i la troba deserta. A les Jordines, Jordis, Jürgens, Georges, Georginas, Jorges, Jerzys, Jiřinas o Giorgios que coneixem, ni hi són ni se les espera. El més semblant al gran drac verd són les petites sargantanes i dragons comuns que aprofiten la inusitada calma d’aquests dies per tafanejar des dels vidres de les aules i que de nit s’aposten al costat d’algun fanal, sorprenentment encara encès, esperant pacientment que aparegui una nova pressa. Ni rastre dels escup focs, ni d’urpes afilades. Els monstres que han devastat la contrada son éssers microscòpics que tenen aterrida la població, que s’ha apressat a confinar-se a casa seva. Les princeses ja fa temps que no existeixen, i el més semblant que podem trobar a les heroïnes de contes, i a les Jordines del nostre, són aquestes noies i dones que lluny  de la UAB no donen abast entre classes virtuals i teletreball, feines de casa i cures de persones, i que tenen l’esforç addicional de fer valer la igualtat en el repartiment de tasques. Tampoc hi ha paradetes de roses a les places i llocs de pas del campus. Les roses mai han estat una flor especialment present de la vall Moronta, però les onze espècies d'orquídies silvestres que floreixen a la primavera al nostre campus, i que estaran resplendents després de les pluges d’aquest abril, i gràcies al toc de queda temporal en la temuda sega, no tenen res a envejar-les. I ni rastre dels llibres. Se’n veuen alguns tancats a les sales de la Biblioteca de Ciències Socials, observats de tant en tant amb mirada ràpida pel vigilant de torn, però cap senyal de darrera la persiana baixada de la llibreria Abacus, a una Plaça Cívica desertada.  

Això no pot ser Sant Jordi. Però a l’igual que les classes s’han convertit en no presencials i les avaluacions també ho seran, aquest Sant Jordi està trastocat en el temps i l’espai, tot seguint dempeus. Sembla que Sant Jordi al carrer el celebrarem al juliol, si les circumstàncies ho permeten. I tot esperant aquest moment, continuem la lectura confinada. I llibreries i editors ens proposen aquests dies fórmules noves i imaginatives per continuar amb l’hàbit i descobrir-ne les novetats. Aquest Butlletí, el segon ja en confinament, torna a ser una bona ocasió per a fer un repàs dels llibres apareguts al llarg del darrer any, coordinats, escrits –totalment o per capítols– pel professorat de la Facultat. És una selecció de les publicacions que ens heu fet arribar o de les que en tenim notícia. Segur que no hi són tots, però és un bon tast per a animar-nos a seguir llegint. El professorat escrivim molts articles, però si alguna lectura ens ha format i ens ha fet canviar la nostra visió del món, sens dubte ha estat la d’un bon llibre. Llibres per entendre el que està passant, per a evadir-nos, o per saber com voldrem viure quan una part d’això hagi passat i en quedi una societat, i una universitat, transformades.

Recull de publicacions de professorat de la facultat

Laura Feliu, degana

PS. En aquest número especial hors-série del butlletí, fem referència a Jean-Jacques Rousseau i Montesquieu, que van haver de viure les pestes de començaments del segle XVIII a França, i la recreació de Catherine Malabou; i agraïm les aportacions dels professors Salvador Cardús, Nicolás Barbieri, i de les professores Ana Mar Fernández, Eva Anduiza, Carol Galais i Camilla Addey.