Rememorar, ser crític, agrair, i una escletxa d’esperança

20/12/2018

El darrer editorial del 2018 forçosament ha de mirar enrere perquè ja se’ns escola l’any entre els dits, ja els dies semblen fer-se massa curts, de tantes coses que hem d’encabir-hi. El darrer editorial vol fer esment a les coses que hem fet entre totes, i que han estat moltes: fer classes i anar a classes; proposar lectures i llegir llibres; confeccionar horaris i decidir com ocupar el temps; fer guies docents i meravellar-nos del que aprendrem; pintar les entrades de la facultat de lila i en contemplar aquest color santmartinenc pensar en les dones que ja no hi són; netejar les aules i seure al pupitre amb olor de net; signar convenis i agafar l’avió per anar per primer cop a un destí llunyà; escriure un editorial i que algú la llegeixi....

El darrer editorial del 2018 forçosament ha de ser crític, perquè som hereves i deutores dels que ens han precedit i de les seves lluites, i perquè tenim una responsabilitat envers les que vindran darrere nostre. El darrer editorial ha de ser crític amb aquells que consideren que el finançament de l’educació pública no és una prioritat; ha de ser crític amb els que pensen que a la universitat pública sobren professors; ha de ser crític amb els que se’n riuen de l’alumnat que fa vaga; ha de ser crític amb els que pensen que per tenir una plaça de PDI a la universitat no és important ensenyar...

El darrer editorial del 2018 forçosament ha de ser agraït, perquè hi ha hagut moltes coses bones en aquest any que finalitza, i aquestes coses han estat fetes per persones. El darrer editorial ha de donar les gràcies: al magnífic personal (quina sort que tenim!) de gestió acadèmica, de l’SLIPI, de l’administració de Centre, del deganat, de neteja, del servei informàtic, de la Biblioteca; al PDI estable i al que espera consolidar-se, al que dedica part del seu temps a millorar la Facultat i al que dóna voltes i voltes a una lliçó per a perfeccionar les seves classes; a l’alumnat que s’ha presentat a eleccions, al que assisteix a les assemblees, al que col·labora en alguna de les desenes d’iniciatives de la FAS, al que intervé a classe i ens fa dubtar, al que treballa de valent, gràcies...

El darrer editorial del 2018 forçosament ha de ser esperançador. Hem de creure que arribarà el dia en què tindrem professorat que no planyerà esforços, alumnat molt motivat, aire condicionat a les aules i un mobiliari adequat per al treball cooperatiu (per què no taules rodones?); en què tindrem els serveis de la UAB gestionats amb economia solidària, els restaurants amb productes ecològics i de proximitat, un (nou) edifici biosostenible, diners per contractar a molta gent, i les matrícules gratuïtes...

Cadascú ordenarà aquests quatre paràgrafs com cregui més convenient, i els hi donarà el contingut que respongui més a les seves idees i anhels, però en tot cas, qualsevol editorial que escriguem per aquestes dates haurà de tenir un xic de nostàlgia, un bocí d’emprenyamenta, una bona dosi de gratitud i unes llavors d’esperança, i forçosament haurà d’acabar amb un: Molt bones festes a tothom!