Processos de diàleg i repressió al Kurdistan, a debat a la FCPS
La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia va organitzar una xerrada dedicada a analitzar la situació política i els conflictes al Kurdistan, un territori històricament habitat pel poble kurd i actualment dividit entre Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq. L’activitat va reunir professorat i estudiants per aprofundir en la complexitat geopolítica de la regió i en els diferents escenaris de conflicte que l’afecten.
03/03/2026
Una trena com a símbol de resistència va marcar una de les reflexions centrals de la sessió, centrada en el paper de les dones dins del moviment kurd. El cartell de la xerrada ja anticipava aquest enfocament amb la imatge d’una trena, en referència a un episodi explicat durant la conferència: en el context del conflicte al nord de Síria, un combatent va assassinar una dona kurda i en va exhibir la trena. El relat es va utilitzar per posar en relleu la dimensió simbòlica i política que han adquirit les dones en el projecte polític kurd, especialment en el cas de Rojava.
La sessió va ser presentada pel professor de Relacions Internacionals Francesc Serra, que va introduir el context general de la qüestió kurda i la seva complexitat geopolítica. Tot seguit, la professora Dúnia Camps, especialista en conflictes d’Àsia Occidental, va contextualitzar l’origen històric d’un conflicte marcat per dècades de tensió i per la manca d’un estat propi.
El professor de Sociologia Massoud Sharifi va centrar la seva intervenció en la situació del Kurdistan iranià, destacant la forta repressió exercida pel règim i la mobilització d’una societat que reclama més autonomia política. Segons es va exposar, la crisi d’autoritat del govern i l’aïllament internacional han generat un escenari d’inestabilitat sostinguda.
Per la seva banda, Ana Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, va analitzar el procés de diàleg entre Turquia i el moviment kurd. Va assenyalar que les negociacions s’han centrat principalment en el desarmament del PKK, mentre que qüestions com la memòria històrica, les vulneracions de drets humans o les conseqüències socials del conflicte han quedat sovint en segon pla.
Finalment, Emre Sahin, professor a les universitats de Kobani i Rojava, va explicar el model polític desenvolupat al nord-est de Síria, basat en l’organització horitzontal, l’autonomia local i la democràcia directa. També va destacar el paper central de les dones en aquest projecte polític, amb mecanismes com la copresidència paritària i l’organització autònoma femenina.
En finalitzar les intervencions dels experts, es va obrir un torn de preguntes en què els assistents van poder plantejar qüestions i obrir debat amb els ponents. L’intercanvi va permetre aprofundir en alguns dels temes exposats, com la diversitat ideològica dins del poble kurd, les diferències entre les comunitats kurdes dels diversos estats i els reptes actuals del conflicte.
Segons l’estudiant Marc Termes, “xerrades com aquesta són molt interessants perquè ens ajuden a aprofundir en la matèria que treballem a classe i a entendre millor aquest conflicte”. Per la seva banda, Martín Ahrends va destacar com a element especialment positiu que dos dels ponents fossin kurds i poguessin explicar la seva experiència directa, fet que, segons va assenyalar, “aporta una perspectiva molt més propera i real del conflicte”.