Per a què servim els politòlegs?, per Josep Maria Vallès. Una lectura imprescindible

25/11/2020

Sempre és una satisfacció la publicació d’alguna obra per part d’algun membre d’aquesta Facultat, però encara ho és més quan el llibre en qüestió aborda qüestions relacionades amb la nostra raó de ser com a científics socials i reflexiona sobre el nostre ofici, la seva història, les circumstàncies actuals, la formació que rebem, les sortides professionals o les aportacions que fem a la societat. I aquest és el cas de la nova obra del professor emèrit de la nostra Facultat Josep Maria Vallès Casadevall, Catedràtic de Ciència Política i membre de l’Àrea de Ciència Política i de l'Administració: ¿Para qué servimos los politólogos?

Tal i com afirma l’autor a les primeres pàgines del llibre: “Gairebé tothom sap què dir quan se li pregunta per a què serveix una arquitecta o en què consisteix la feina d'un metge. Menys clara sol ser la resposta si se l'interroga sobre un polític: algú que fa política o que està ficat en política, serà probablement la resposta, deixant de banda altres qualificatius menys grats. Menys evident encara és la funció dels politòlegs: un col·lectiu poc reconegut però que ha anat adquirint major protagonisme públic en els últims anys”. De la mà d’aquesta obra de lectura amena i ben argumentada anirem coneixent no només per què serveix un/a politòleg/a, sinó també el procés que ha anant configurant aquesta figura tal i com la coneixem avui en dia en el nostre entorn històric i cultural, i els grans debats polítics i acadèmics que s’han plantejat durant les darreres dècades.

Aquest editorial no pretén ser una ressenya de l’obra, que recomanem com a lectura imprescindible, ja ho he dit. En comptes d’això a continuació s’inclou alguns extractes, que constitueixen un tast per obrir l’apetit i que ens mostren la riquesa argumental de l’obra. Els paràgrafs corresponen al capítol 6 de l’obra: “En busca del beneficio común”.

“Preguntarse por la utilidad social de la ciencia política presupone un punto de partida: aceptar que es posible influir sobre nuestra realidad colectiva mediante la aplicación de conocimientos adquiridos por las ciencias sociales. Hay quienes niegan esta posibilidad. [...] 

Por el contrario, admitida la posibilidad de cambio social por obra de los propios humanos, tiene sentido preguntarse por el alcance de la influencia social del politólogo y, por tanto, por el impacto de la ciencia política sobre la realidad.

[...] Hay un contraste significativo entre las dos opciones. Por un lado, la ciencia política del politólogo que se concentra en la formulación y verificación de tesis de carácter general y no se siente especialmente entusiasmado por tratar los temas concretos de su entorno inmediato. Ello no le impide adoptar posiciones políticas como ciudadano particular, pero al margen de su trabajo profesional. Frente a esta figura, se presenta la ciencia política de la politóloga socialmente comprometida con las cuestiones sociopolíticas de un lugar y de un tiempo definidos, intentando que su trabajo pueda ser conocido y aprovechado por quienes las debaten y se esfuerzan por darles respuesta.

Las dos tendencias se han enfrentado periódicamente en discusiones que se han sucedido intermitentemente.

[…] En conclusión, la utilidad social de los politólogos requiere una mayor proximidad al proceso de toma de decisiones públicas y al debate que inevitablemente la rodea en una sociedad democrática. Aun a riesgo de resultar contaminado por la controversia política, el politólogo que aspire a una incidencia social efectiva deberá estar presente en aquel proceso, como actor, asesor u observador crítico. El valor añadido de su intervención deriva de su habilidad para hacer este seguimiento crítico de los procesos de decisión y lograr la diversidad e interconexión de los factores que intervienen en ella. Su objetivo será llevar dichos procesos a la formulación de respuestas apropiadas a la complejidad de las actuales situaciones de conflicto social. Este seguimiento crítico le sitúa en cierto modo en la función socrática de examinar los pros y los contras de cada opción, pero sin dejar de confrontarse irremisiblemente con los valores últimos que orientan cualquier decisión política. […]

Esperem poder organitzar molt aviat a la Facultat un debat sobre aquesta obra. Fins que això arribi us convidem a participar el proper 2 de desembre, a les 18 h., a l’acte de presentació organitzat pel Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (COLPIS). Hi participaran, a part del propi autor; el degà del Col·legi, Jordi Pacheco; la degana de la  facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, Laura Feliu; i la professora de la Universitat de Girona, Gemma Ubasart. La presentació es farà a través de la plataforma Zoom. Per a assistir-hi, cal omplir el formulari d'inscripció que trobareu en l'enllaç següent: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScx8nNr0_9gXexkDyCK4EhkRsZT3EsXM-gnltSN2Wo-M7CDIQ/viewform  

Bona lectura!

Laura Feliu, degana