Parlem amb Rosa Martínez, que ha obtingut la beca Marie Curie amb una puntuació 100

18/03/2024

Quina ha estat la teva trajectòria acadèmica?
Jo soc un perfil una mica estrany: vaig estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra, vaig
fer un màster d'Antropologia a la UB i després vaig fer un màster de Religió i Política al
Regne Unit. Des que vaig acabar el grau vaig començar a fer recerca sobre l'islam,
com el meu punt de connexió amb altres disciplines. He fet principalment investigació
sobre temes d'islam i gènere. Quan vaig tornar del Regne Unit per fer el doctorat vaig
entrar en contacte amb l'ISOR, que és aquest grup d'investigacions en Sociologia i la
Religió de la UAB. Vaig acabar fent el doctorat aquí, també sobre temes d'Islam,
participació política i dones musulmanes aquí a Barcelona. Vaig acabar el doctorat el
2022 i fins ara he estat contractada en diversos projectes d'investigació aquí a l'ISOR, i
ara al juny he començat amb una beca postdoctoral. Així que ara treballo a la UB, al
Departament d'Antropologia. En definitiva, el meu fil sempre ha estat la investigació
entorn de l'islam i des d’un punt de vista etnogràfic, amb investigacions qualitatives.

Com vas aconseguir la beca Marie Curie? Quin ha estat el procés per a obtenir-la?
Va ser una mica de casualitat. Just quan estava acabant el doctorat, en els últims
mesos d'escriure, vaig saber a través de la meva directora de tesi, que també és la
directora del grup ISOR, que estaven buscant potencials candidats per demanar
aquesta beca. I em va preguntar si jo estava interessada, que em podien posar en
contacte. I és que abans de presentar-te a la Marie Curie, la majoria d’universitats
tenen processos interns per buscar candidats, perquè no es pot demanar per lliure,
sinó que has de tenir el suport de la universitat. Són processos molt llargs des que ho
presentes fins que et donen la plaça. En el meu cas, això era el febrer del 2022 i no
l’he rebuda fins al febrer del 2024, perquè no m'ho van donar la primera.
Vaig rebre la notícia dilluns passat i va ser tot un xoc veure que havia tret la puntuació
màxima, especialment quan les notes de tall eren tan altes. Em vaig quedar
bocabadada, ja que no esperava una puntuació tan alta, esperava una nota al voltant del 90. Les puntuacions es donen en funció de l'àmbit i del nombre de sol·licitants, i especialment en les ciències socials hi ha una participació molt alta.

I la teva beca és a la Universitat d’Oslo. Com funciona el tema de la mobilitat?

És un tipus de beca que promou la mobilitat internacional. Has de sol·licitar estar en
una universitat d'un país on no has residit en els últims dotze mesos. Hi ha diverses
categories, però la més comuna és l’europea, ja que és més factible. Aquests
projectes tenen una durada de dos anys, però hi ha altres opcions com la categoria
global, que inclou un període de tres anys. Hi ha un marge de tres anys des de la
concessió per incorporar-te, per tenir en compte els compromisos personals i
professionals dels participants. Aquesta flexibilitat és una avantatge d'aquests
projectes ja que permet la conciliació familiar.

De què tracta el teu projecte de recerca?
El projecte és sobre els tractaments de reproducció assistida en la comunitat
musulmana, explorant la negociació entre l'autoritat religiosa i mèdica. Analitzo com
els musulmans a Europa busquen informació sobre aquests tractaments en un context
minoritari. Compararé els casos de Barcelona i Oslo per entendre com aquesta
negociació es manifesta en diferents entorns. L'objectiu és comprendre com aquests
discursos afecten la vida quotidiana i els serveis sanitaris.

I quina relació passaràs a tenir amb el grup de recerca de la UAB?

Amb el grup de recerca d'aquí, per sort, podré mantenir informalment la vinculació,
perquè, com t'he explicat, el projecte implicarà treballar a Barcelona. A més, el que jo
vaig incloure a aquest tema és una de les línies d'investigació que s'han començat a
desenvolupar en els últims anys aquí a l'ISOR. Aquest tema sobre la intersecció entre
ciència i religió i els discursos sobre ciència, religió i salut. D’alguna manera té sentit
que mantingui la vinculació i el treball col·lectiu i la meva idea és poder compartir la
meva recerca amb els meus companys perquè encaixa amb les línies que treballem
aquí.
Per últim, què li diries a un alumne de la Facultat que s'està plantejant, dedicar-se a la
recerca?

Què li diria? És difícil la pregunta perquè inevitablement penso en com ho vaig viure jo,
de la meva manera. Potser li diria que intentés parlar amb el màxim de gent possible
que hagi tingut una trajectòria semblant a la que aquesta persona vol. Parlar amb gent
que pugui explicar i compartir experiències és clau. En el meu cas, vaig sentir-me molt
sola al començar la recerca acadèmica per manca de referents. Així que, animo a
aquells que volen seguir aquest camí a buscar consell i coneixements.

És important destacar el suport de la família en aquest procés. Malgrat no ser
acadèmics, els meus pares van confiar en mi i van apostar per la meva educació,
incloent-hi l'aprenentatge de l'anglès, cosa que em va obrir portes. Els dubtes i les
dificultats econòmiques són bastant constants, però si tens el suport emocional és
fonamental. Sense aquesta xarxa, hauria sigut molt més difícil navegar per aquest
laberint de beques i decisions acadèmiques.

S’ha de reconèixer que la frustració i els obstacles formen part d'aquest camí del món
acadèmic. T’enfrontes a molt rebuig i moments de dubte, en què et planteges altres
futurs laborals si no aconsegueixes les beques desitjades. No obstant això, la

perseverança i el suport dels companys van ser claus per seguir avançant. És molt
important anar compartint experiències i ajudar-te mútuament entre els membres del
grup de recerca, ja que tots passem pel mateix. Al final, la recompensa arriba, després
de moments difícils i sacrificis. A més, és un camí sovint incomprès per aquells fora del
món acadèmic.

En definitiva, hi ha avenços en la concessió de beques i la consideració de les
circumstàncies familiars, com la maternitat. Però hi continuen havent-hi barreres per a
les dones en la recerca acadèmica. Les polítiques de mobilitat i les beques han de
tenir en compte les necessitats familiars i promoure la igualtat de gènere. Tot i els
progressos, encara hi ha un llarg camí per recórrer per fer de la carrera acadèmica un
món més equitatiu i accessible per a tothom.

En conclusió, Rosa Martínez Cuadros és un exemple a seguir per als i les alumnes de
la Facultat interessades en un futur laboral centrat en la recerca. Ens demostra que el
camí de la recerca és complex i amb obstacles determinats per les pròpies condicions,
però que amb perseverança i suport mutu es pot aconseguir.

Podeu trobar tota la informació de les beques del Consell Europeu de Recerca (ERC)
al següent enllaç.