Nou llibre sobre la UE en un moment de crisi internacional

06/03/2026

La taula rodona “Socios, aliados y adversarios: La UE en la nueva geografía del poder mundial”, que es va dur a terme el dia 3 de març al Centre de Documentació Europea (CDE) a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB, va tenir per objectiu una discussió sobre el rol de la política exterior de la Unió Europea en el context present de crisi de l’ordre internacional liberal.

Moderada per Esther Barbé,  catedràtica emèrita de Relacions Internacionals de la UAB, va ser l’acte de cloenda de la commemoració del 25è aniversari de l’Observatori de Política Exterior Europea, centre creat en aquesta mateixa universitat i que ha esdevingut punter i referent en recerca en la UE. L’acte també va ser una oportunitat per a presentar el nou manual “Las Relaciones Internacionales de la Unión Europea” (Tecnos 2026), coordinat per la mateixa Barbé i pel professor de Relacions Internacionals de la facultat Eduard Soler, un dels ponents de la taula. Els altres tres ponents, Diego Badell i Juan Pablo Soriano, professors també de la nostra facultat, i Patricia García-Duran, professora de la UB, també n’eren  autors.

Al llarg de l’acte, Esther Barbé va proposar, després d’una breu introducció sobre la crisi actual de l’ordre internacional, una pregunta a cadascun dels quatre ponents. Patricia Garcia-Duran va centrar el seu relat sobre les relacions comercials internacionals de la Unió Europea, alertant sobre les conseqüències de la política aranzelària de Donald Trump per al futur de l’OMC i per les relacions amb la UE, però confiant en la potència econòmica d’aquesta i comentant les possibles alternatives en termes de tracte i intercanvi, com mostra per exemple l’acostament al CPTPP (Comprehensive and Progressive Agreement for Trans-Pacific Partnership).

Diego Badell, al seu torn, va comentar la situació de les relacions transatlàntiques actuals, amb una UE que veu com Estats Units deixa de ser un referent històric i, fins i tot, un aliat, a través d’una pèrdua de confiança i reputació progressiva, com mostra l’opinió pública de la ciutadania de la UE. Badell va emfatitzar també la ruptura geopolítica que genera el caràcter bel·ligerant de la política de Trump amb determinats elements que havien estat de consens des de la fi de la Segona Guerra Mundial, especialment en termes de valors compartits i fe en el multilateralisme.

Juan Pablo Soriano i Eduard Soler van comentar cadascun les especificitats de les relacions presents de la UE amb dos espais regionals clau. Soriano va parlar de l’Amèrica Llatina com a espai alternatiu de cooperació i relació per a la UE, destacant-ne el valor estratègic a través de la menció al recent i polaritzant tractat amb Mercosur, i alertant, tanmateix, del viratge polític de certs països de la regió cap a governs i líders afins a Trump. Soler va comentar la situació de les relacions amb els veïns immediats de la Unió Europea, els països de l’Orient Mitjà. En aquest sentit, va establir una distinció clau a través de la inclusió dels tres elements centrals de la conferència. En termes de consideració dels països de l’Orient Mitjà com a socis comercials i de cooperació, la posició de la UE és congruent i gaudeix d’un cert consens; tanmateix, quan parlem de la consideració de tal espai en termes d’adversaris o aliats, la posició passa a dependre de les voluntats i els interessos dels estats membres de la UE, com mostren les posicions oposades d’aquests respecte d’alguns estats de la regió, com ara Turquia. A més, en termes de projecció internacional, Soler va destacar la “crisi reputacional inaudita” que viu la UE a l’Orient Mitjà arran dels posicionaments amb relació al genocidi a Gaza.

Finalment, la taula rodona va concloure amb les preguntes de diversos assistents, la majoria alumnes de grau i de màster, i amb les intervencions d’alguns autors d’altres capítols del llibre esmentat, que van assistir a la conferència i van respondre a dubtes referents a les relacions de la UE amb els països de l’espai Àsia-Pacífic, especialment la Xina, així com a les possibles ampliacions d’aquesta en el context actual de crisi.

Així doncs, l’acte va permetre una discussió de rigor i profunditat sobre els majors reptes que afronta aquesta institució actualment, especialment en l’àmbit de la gestió de la seva política exterior. En aquesta línia, tots els ponents van estar d’acord en el fet que la situació de crisi de l’ordre internacional actual i el canvi radical de certes tendències internacionals i globals requereixen noves òptiques d’anàlisi que permetin captar la complexitat d’aquestes dinàmiques.