La Facultat s’ha acreditat! I ara què?

02/02/2021

La Facultat acaba de rebre l’informe final de la l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) que anuncia l’obtenció per la Facultat de la certificació de la implantació del Sistema de Garantia Interna de Qualitat (SGIQ). Vist l’informe de les persones expertes de la Comissió d’Avaluació Externa (CAE), la Comissió d'Avaluació Institucional i de Programes de l’AQU ha acordat emetre el seu informe favorable. Del grup de 4 facultats de la UAB que ja han estat avaluades, una d’elles no va superar la visita prèvia (per qüestions vinculades amb la documentació) i ha hagut de modificar el seu calendari; les altres tres hem obtingut l’informe favorable i la qualificació d’implantació avançada en la dimensió 2, la que fa referència als programes formatius, segurament la més important. Una de les facultats ja ha finalitzat tot el cicle, i ha obtingut també la implantació avançada en una segona dimensió: la d’informació pública. La Facultat restant, que té el calendari sincronitzat i per tant la possibilitat com nosaltres de presentar al·legacions, ha renunciat a fer-ho per fatiga de l’equip. En el nostre cas intentarem millorar la nota en 1 o 2 dimensions.

És doncs aquesta una excel·lent notícia i un bon resultat, que reconeix la feina feta pel conjunt de la comunitat que conforma la nostra universitat (PAS, PDI i alumnat). Aquest editorial vol iniciar-se amb el regraciament a totes aquelles persones que han contribuït de forma específica amb el seu treball a que tirés endavant l’acreditació, i amb èxit. Primer de tot, agrair a les persones responsables dels processos avaluats, que són tant membres de l’equip de deganat (Laura Feliu com a degana; Àlex Casademunt, Agustí Bosch, Olga Serradell, Francesc Serra, Maria del Mar Griera, Roser Nicolau i Pilar Carrasquer, amb diversos càrrecs a l’equip), com PAS de Gestió Acadèmica (Enric López, Sara Navarro, Francisco González i Olga Alonso), de la Secretaria de deganat (Núria Font Castanys) i de l’Administració de Centre (Esther Ponsà, substituïda en el tram final per Eva Vila). Destaquen igualment les figures fonamentals del Coordinador del SGIQ (Àlex Casademunt) i de la Gestora de Qualitat del Centre, compartida amb la Facultat de Dret (Èlia Soriano). La participació de la Comissió de Qualitat de la Facultat ha permès donar el vistiplau a tota la documentació. Aquesta comissió, creada a l’octubre del 2018 i que a partir d’ara tindrà un paper rellevant, està integrada per Rafael Grasa i Ana Mar Fernández (PDI); i Júlia Ruck i Carme Martínez (alumnat), a més d’alguns del noms ja citats anteriorment. Cal agrair també la participació de totes aquelles persones que van acceptar assistir a les audiències amb la CAE, que van incloure tant PDI (Joan Botella, Vicent Borràs, Esther Fernández, Oriol Costa, Núria Font, Teresa Sordé, Enrico Mora, Eva Anduiza, Sònia Parella, John Etherington), com alumnat de grau i de màster (Judit Costa, Elisenda Comadran, Gemma Buch, Carlos Daniel Barco, Núria González, Micaela Giaroli, Roc Grandía i María Daza). Per la seva banda, l’Oficina de Qualitat Docent (OQD) ha donat el suport imprescindible per una tasca tan complexa. I per últim, last but not least, cal citar a la CAE i la seva actitud constructiva i propositiva durant totes les audiències que es van realitzar, així com les aportacions de l’informe final. Aquesta comissió ha estat presidida pel professor Iñaki Periáñez Cañadillas de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), i ha comptat també la presència de Marta Toribio Fadón (Cementos Molins SA), Concepción Herruzo Fonayet (AQU Catalunya) i de l’estudiant Mariona Peralta Geis (Universitat Ramon Llull).

El procés de preparació ha estat llarg (s’ha treballat durant un any i mig) i complex. Es tracta d’una acreditació molt transversal, molt diferent a la de les titulacions a la que ja estàvem avesats. El SGIQ de la Facultat el SGIQ ha passat de tenir 13 processos (4 estratègics, 7 claus i 2 de suport) a contemplar-ne 26 (5 estratègics, 10 claus i 11 de suport). A més, s’han hagut d’identificar objectius estratègics del centre (19) en base al programa electoral de la degana, que havien de ser desenvolupats a través d’accions vinculades a cadascun d’ells (48 en total, moltes d’elles ja finalitzades a hores d’ara). Per cadascun dels 26 processos de que consta el nostre SGIQ ha calgut: redactar un informe descriptiu del procés, elaborar un diagrama de fluxos, identificar indicadors i buscar les dades d’ells dels darrers 3 anys, elaborar un informe sobre com ha funcionat el procés durant el curs de referència, identificar els punts forts i els punts dèbils, elaborar un pla de millores, i marcar unes fites (valors dels indicadors i temporalització fins l’any 2022). Repeteixo, de cadascun d’ells. A més, tots aquests indicadors, propostes, objectius, etc. s’havien de posar en relació. El quadres globals ocupaven algunes desenes de pàgines (impossibles d’imprimir per la seva consulta, no vulgueu saber cadascú com s’ho manegava!). Per si tot això no fos suficient, s’ha hagut de redactar de nou el Manual del SGIQ de la Facultat, elaborar diversos documents de síntesi, i respondre a les qüestions que ens va plantejar la CAE en la seva visita prèvia. Una vegada rebut l’informe final, ara caldrà preparar les al·legacions si volem millorar la nota d’alguna de les 6 dimensions avaluades. Tota aquesta feinada s’ha hagut de realitzar en un context advers (la pandèmia de la Covid-19 que va afectar a tot el personal, de forma especialment greu a alguns d’ells; va crear dificultats per accedir a materials; i va fer més difícil la gestió del dia a dia de la Facultat). Igualment cal recordar que la Facultat es va oferir per iniciar el procés amb el primer grup de centres, amb tot el que això comporta de novetat, incertesa, i aprenentatge sobre la marxa (si bé anar en la quarta posició ens ha servit per tenir una mica més d’informació gràcies a la col·laboració dels altres deganats).

En 2015, el Reial Decret 420/2015 va establir les condicions de la nova acreditació institucional, la que acabem de finalitzar, en la que la certificació de la implantació del SGIQ juga un paper clau. Des de 2007, AQU Catalunya havia impulsat el disseny dels sistemes de qualitat dels centres universitaris a través del programa AUDIT, un procés que s’havia realitzat una mica a remolc i de forma fragmentària. En la introducció d’aquesta acreditació institucional per part de l’AQU no han estat alienes les recomanacions de l’agència avaluadora europea (ENQA) de la necessitat d’una més gran descentralització del treball de l’Agència envers les universitats, i les pròpies dificultats de l’Agència per a seguir el ritme d’acreditacions de titulacions amb la proliferació de centres i títols dels darrers anys.

El primer SGIQ de la FCPS es va dissenyar i revisar el 2019, d’acord amb els estàndards de la European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA) i del SGIQ de la UAB. La inclusió d’una dimensió institucional en el procés d’acreditació converteix als propis centres en acreditadors de les titulacions que imparteixen per un període de 5 any renovables. Es sincronitzen doncs tots els processos d’acreditació (fins ara el calendari per màsters i graus era diferent, i depenia també de la data en què s’havien creat els títols i l’estadi en el cicle VSMA de verificació, seguiment, modificació i acreditació). D’aquesta manera, el certificat atorgat tindrà una validesa de cinc anys, prorrogable si s’escau per períodes idèntics si es torna a superar un nou procés d’avaluació externa.

Com es desenvoluparà això? Què haurem de fer a partir d’ara? No ho sabem molt bé, ja que tot això forma part d’un procés d’implantació encara en marxa i que, vistes les experiències passades, sol canviar i reinventar-se constantment. Les regles del joc no solen ser gaire estables, i això forma part de la seva idiosincràsia. Fa pocs dies una col·lega degana, en una conversa amb un responsable de l’AQU, va sentir amb sorpresa que li deien que ara l’Agència seria especialment estricte amb els centres acreditats. A un altre degà li havien dit que igualment haurem de passar les acreditacions de les titulacions de forma semblant a com ho fèiem fins ara. Rumors amunt i avall que mostren les incerteses d’uns processos en ple desplegament. Fent un símil una mica forçat, així com vas coneixent el sistema educatiu a mesura que van creixent els teus fills, així vas coneixent el que suposa els processos vinculats amb la qualitat: a mesura que t’hi vas trobant.

Els avantatges de l’acreditació semblen obvis... sempre que suposin una veritable delegació de funcions cap a les universitats i els centres. Fins ara això ha estat difícil. Les raons són diverses, i tenen a veure tant la pròpia lògica de creació d’una institució (l’AQU) amb un determinat contingut i funcions, i que segueix una dinàmica lògica i pròpia de creixement; la cultura política del nostre país, que combina un alt nivell de burocratització amb un baix nivell de confiança; com amb tendències més globals relacionades amb el discurs de la necessitat de garantir el control públic adequat dels recursos i el bon govern: augment de la reglamentació, de les auditories, dels procediments amb proves documentals... L’ENQA en els seus informes sobre AQU Catalunya ja ha advertit en diferents ocasions de la necessitat d’una més gran descentralització cap a les universitats. Això s’ha fet en relació als trams docents; considero que amb èxit. En aquest cas, AQU marca els criteris generals i són les pròpies universitats i els centres els que col·laboren per decidir quin PDI compleix els requisits per obtenir-los i amb quina qualificació. És un sistema àgil i que s’apropa als àmbits on hi ha coneixement de l’activitat dels docents. No s’ha fet el mateix amb l’acreditació del professorat o amb els sexennis de recerca, i a Catalunya (i  a Espanya i Itàlia) se segueixen uns models força estrany en el context europeu, que deixen fora a les universitats. Esperem que en l’àmbit de l’acreditació institucional, s’opti pel primer model.

De tot el procés ens podem quedar amb alguns aspectes positius: la revisió de com fem les coses, la sistematització de la informació i les dades, la necessitat de treballar en base a objectius a mig termini. Igualment una part de la documentació, especialment els informes de valoració dels processos en el que es plantegen els punts forts i dèbils i es proposen millores, poden ser d’utilitat quan es produeix un canvi d’equip de deganat. I els principals processos que tenen lloc a la facultat estan ja descrits, i per tant més consolidats. També valoro de forma positiva el to general de certa flexibilitat: es poden anar canviant coses a les que ens hem compromès, sempre que es justifiqui de forma adequada.

Els temors pel futur? El contingut de la implantació del SGIQ suposa un compromís d’acció pel que serà el nou equip entrant al deganat al mes d’abril, que hauria de dur a terme els plans de millora perfilats, i treballar per a què els indicadors segueixen l’evolució desitjada. Tot això requerirà molta energia i dedicació, en un moment en el que l’actual normativa de càrrecs de la UAB limita el reconeixement global de l’equip de deganat, i amb una continuació de la situació de pandèmia.

Aquesta cultura de la qualitat ha vingut per a quedar-se. En un context en què moltes coses estan per decidir, des dels centres i la UAB crec que es pot influir per a modular les seves modalitats i que en la balança acabi guanyant la utilitat per davant de la càrrega. La concertació de les facultats del sistema universitari català en relació als sistemes d’acreditació del professorat i de la recerca, al voltant del document Per un canvi en els criteris de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), hauria de continuar i ampliar-se per tenir veu també en el que té a veure amb els processos vinculats amb la qualitat. Uns processos que han ocupat, ocupen - com he intentat explicar, i ja perdonareu l’extensió de l’explicació, que considero imprescindible per fer-se una idea sobre de què estem parlant– i ocuparan bona part de les tasques i de l’activitat del nostre centre.