"No sé viure sense participar en iniciatives que incideixin en polítiques públiques"
28/03/2019
Cécile Barbeito va acabar la carrera de Ciències Polítiques al 2001. Després de passar per l'IEMED, va entrar a treballar a l'Escola de Cultura de Pau, feina que ha alternat amb altres col·laboracions com la Direcció de participació i joventut del Consell d'Europa, Oxfam-Intermón o la Fundació Jaume Bofill i militàncies vàries.
Quina és la teva feina actual?
Treballo i continuo aprenent a l'Escola de Cultura de Pau, un centre d'investigació per la pau de la UAB que es dedica a l'anàlisi de conflictes armats i de processos de pau, d'una banda, i a l'educació per la pau i la transformació de conflictes de l'altra, que és el que estic fent ara.
La feina demana una gran varietat de tasques, com la investigació aplicada, la formació, i la incidència, i també la formulació, gestió i justificació de projectes.
També vull ressaltar que participo d'altres militàncies, com a la Plataforma per una Fiscalitat Justa, o la junta de l'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau). No sé viure sense participar en iniciatives que incideixin en polítiques públiques. Em vaig ficar en temes de fiscalitat arrel del 15M, per contrarrestar el fals discurs de que les retallades són inevitables. I a l'ICIP celebrant l'existència d'un òrgan públic per la pau.
Com vas accedir-hi?
En totes tres ocupacions hi vaig entrar, en part, per la meva dedicació no remunerada, perquè et permet fer contactes i donar-te a conèixer, i també especialitzar-te en un tema.
En el cas de l'Escola de Cultura de Pau, en un inici havia col·laborart amb el que llavors era el seu director, Vicenç Fisas, a través de la Càtedra UNESCO de pau i drets humans, que avui s'ha convertit en l'Escola de Cultura de Pau. En aquell moment, un munt d'estudiants de polítiques i sociologia entre altres carreres s'auto-organitzaven en grups temàtics relacionats amb la cultura de pau. Jo vaig entrar en el de comerç d'armes, perquè estava vinculat a la campanya Armes Sota Control, fent recerca sobre les exportacions d'armes espanyoles i muntant activitats de denúncia. A partir d'aquí em vaig anar formant en diferents aspectes de la recerca per la pau.
Com valores la formació rebuda aquí a la facultat?
Depèn de qui donava les classes! Recordo encara amb molt detall determinades classes on havíem fet debats ben profunds, i a vegades virulents sobre el concepte de nació, la funció dels partits polítics, el xoc de civilitzacions, el paper del Banc Mundial, la guerra freda... d'aquelles classes sentia que tenia molt per aprendre. D'altres més memorístiques o descriptives n'hagués prescindit, o les hagués estudiat directament del llibre.
Sento que ens haguéssin pogut apretat més en lectures, però en general, crec que vaig aprendre moltíssim de les classes, de la interacció amb les companyes als passadissos, i d'estudiar junts.
Hi ha professors i professores excel·lents. Ara, amb perspectiva, aprecio que hi hagi hagut diferències ideològiques entre el professorat.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional? Algun consell per millorar?
Pel que fa a continguts, crec que fa una formació generalista prou completa. L'únic que vaig trobar a faltar en el seu moment, quan estudiava la carrera va ser coneixements d'altres continents. Després, dedicant-me a l'àmbit internacional m'ha semblat encara més important. Potser aquest seria el meu consell principal, donar a conèixer altres realitats del món, per ser més conscients i autocrítics el que tenim.
Pel que fa a metodologies, jo aprofitava especialment les parts pràctiques, estudis de casos, lectures amb debat posterior, o diàlegs sobre temes determinats. Tot i que l'estadística em va costar molt durant la carrera, després l'he utilitzat molt més del que em pensava. Crec que és molt ric diversificar metodologies per practicar diferents competències.