Maria Abril i Marina Hernández analitzen el cas del Tren dels Llacs com a proposta de turisme industrial

El Tren dels Llacs

A l'obra El sector organizacional turístico desde una visión internacional publicada a la plataforma ResearchGate, la Coordinadora del Màster en Gestió Turística del Patrimoni Cultural, Maria Abril, juntament amb l'alumni d'aquesta formació, Marina Hernández analitzen, en un capítol, el cas de la implementació i efectes sobre el territori del Tren dels Llacs, com a proposta de turisme industrial sostenible que uneix Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur.

17/12/2019

Investigadors de diversos països han participat a l'obra El sector organizacional turístico desde una visión internacional, coordinada per María Dolores Sánchez-Fernández i Martha Ríos-Manríquez, i publicada a la plataforma online de recerca Research Gate.

Una de les expertes en turisme que ha redactat un dels capítols, ha estat Maria Abril, professora i Coordinadora del Màster Oficial en Gestió Turística del Patrimoni Cultural de l'Escola, juntament amb l'alumni i guia turística, Marina Hernández, que han analitzat el cas del Tren dels Llacs, com a proposta de "turisme industrial sostenible i socialment responsable en àrees rurals".

Per elaborar aquest estudi, les autores van realitzar una recerca per copsar com s'havia portat a terme la reutilització i reinterpretació d'aquesta infraestructura per intentar dinamitzar el seu territori, i també identificar els vincles amb els promotors turístics locals i els visitants.

La metodologia empreada per les investigadores es va basar en la revisió de literatura científica sobre la temàtica d'estudi, la realització de 420 enquestes a usuaris d'aquest ferrocarril turístic, i la realització de 10 entrevistes a agentes locals per constatar la relació entre turistes i el territori.

Les autores comencen el capítol repassant el context històric, econòmic i social, en el qual va sorgir la revolució industrial a Catalunya, molt lligada amb el desenvolupament del sistema de transport, on el ferrocarril va ser molt important, i també es va potenciar la construcció de fàbriques, colònies, i altre patrimoni industrial, primer a la línia de la costa, i després, en zones de l'interior, on es podia aprofitar l'energia produïda per la força de l'aigua per fer funcionar les màquines per la producció.

Posteriorment a la crisi econòmica que va originar el tancament de fàbriques, va ser ja a finals del s.XX, que es va començar a impulsar el turisme cultural com a alternativa al de masses, de sol i platja, i on es contemplava que calia recuperar i conservar els vestigis de l'arqueologia industrial, perquè podien esdevenir recursos turístics per atraure fluxos de visitants per conèixer el seu passat i la seva història.

Tal com constaten les autores amb la literatura científica, la potenciació d'aquests recursos industrials en zones de l'interior o rurals va generar la dinamització de territoris que estaven deprimits econòmicament i socialment.


El cas del Tren dels Llacs

En aquest sentit, Abril i Hernádez estudien el cas del Tren dels Llacs, que uneix Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur, seguint el recorregut per la llera dreta del riu Segre, en via única, per copsar, si efectivament la recuperació d'aquesta infraestructura industrial ha generat efectes positius per l'economia i societat del territori en el qual s'emplaça.

Amb l'anàlisi dels resultats de l'enquesta, de les entrevistes en profunidat a agents locals, i de diversos factors, les investigadores contemplen que en aquest cas hi ha poc benefici pel territori i els seus habitants, ja que existeix una desconnexió entre els gestors del tren i els agents locals, degut a una manca de coordinació entre els horaris de circulació del ferrocarril (que circula d'abril a novembre, i amb poca freqüència, i amb horaris reduïts) amb els horaris d'obertura dels comerços; fet que comporta que hi hagi pocs ingressos en el sector serveis de la zona.

A més, s'adonen que el perfil de visitants del tren es tracta d'excursionistes sèniors, que viatgen en grup, i que solen portar el seu propi menjar, generant poca despesa econòmica a la zona. I allò què els atrau és realitzar el recorregut amb el tren històric pel seu valor per se i les vistes que observen durant el trajecte, i no tant, per visitar els pobles per on té parada.

Les investigadores conclouen el capítol contemplant que la modalitat turística basada en el patrimoni industrial no està consolidat a Catalunya, malgrat els esforços de les administracions i associacions que lluiten per impulsar-ho, i per revitalitzar-lo, i que encara queda molta feina per fer.

 

Notícies relacionades

Karen Rodríguez a l'ENTER 2020

La professora Karen Rodriguez, a l'ENTER 2020 International eTourism Conference

Karen Rodríguez Quipusco, professora de l'Escola en Sociologia i Psicologia del Turisme i experta en Customer Experience, va assisitr a l'ENTER 2020 International eTourism Conference, organitzada per la Federació Internacional de Tecnologia de la Informació, Viatges i Turisme (IFITT), a la Universitat de Surrey (Regne Unit), i que va aplegar a professionals i estudiosos per reflexionar al volant del turisme electrònic responsable i el turisme inclusiu.

Participació del professor Albert Vancells a la tertúlia de

Albert Vancells: "L'estudiant en pràctiques hauria de rebre una remuneració decent"

En la tertúlia de Ben trobats de la Xarxa TV sobre la precarietat laboral a l'estiu, el professor de l'Escola, Albert Vancells, va opinar que les pràctiques que realitzen els estudiants durant la seva formació haurien de ser remunerades decentment, i també va destacar el sacrifici dels empresaris en la seva vida personal i els seus recursos invertits per tirar endavant els seus negocis.

Totes les notícies