"M'agradaria que l'alumnat actual de la Facultat aprofités l'oportunitat que té de poder estudiar-hi, sense abandonar l´esperit crític"

18/03/2019

En Jeroni Sureda Carrió té 69 anys i va néixer a Mallorca. Ell va estudiar Filologia Anglesa i Dret a la Universitat de Barcelona i constata que segurament és "un dels llicenciats o graduats de la Facultat més vells i també dels més antics", ja que forma part de la primera promoció.
Professionalment sempre s'ha dedicat a la docència d'anglès. Primer a l´EOI-Drassanes de Barcelona i després a la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB. Els seus interessos se centren en les relacions internacionals i concretament en el paper que hi fa  l'esport.  

Quina és  la teva feina actual?
Actualment sóc professor emèrit de la UAB. La meva feina des de 1993 fou la de professor d'anglès per a les ciències socials a la Facultat.

Com vas accedir-hi?
Vaig accedir-hi mitjançant un concurs per a una plaça de professor titular. Anteriorment havia fet de professor d'anglès a l'Escola d'Idiomes de Barcelona durant 19 anys. Allà ja fèiem cursets sobre les institucions britàniques. Abans de l'aprovació de la Constitució de 1978 aquí tot estava per fer i en aquests cursets discutíem sobre els models de sindicats, els tipus d'elecció de la judicatura, l'organització territorial, la conveniència o no d´una segona cambra legislativa o la forma d´estat. També organitzarem juntament amb la Cambra de Comerç i el Patronat Pro-Europa cursets de  Formació i Integració Europea.
Crec que a part de la meva experiència professional també hom va considerar el fet d'haver cursat la carrera a la Facultat. Vull remarcar que molts de membres del professorat no tingueren la meva sort, perquè amb les retallades, no pogueren accedir a una situació laboral estable tot i portar molts d'anys fent les seves tasques de docència i recerca.

Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Em vaig matricular a la Facultat l'any 1986. Era de la primera promoció d´estudiants. Recordo emocionat la primera classe. Em van caure les llàgrimes quan la professora de Sociologia va començar. Era la primera vegada a la meva vida que sentia algú parlar en català dalt d’una tarima a la universitat. Aquells tres anys amb aules fetes de pressa aprofitant els passadissos amples de les facultats de Dret i Econòmiques,  em permeteren veure el resultat de l’esforç conjunt de professorat, personal administratiu i personal tècnic. Quedaven tan lluny aquells cursos de bidells uniformats, de professors ajudants que portaven el maletí del catedràtic, de pors als infiltrats de la policia secreta. La diversitat de procedències geogràfiques, socials i ideològiques de l’alumnat ens ajudava a mantenir debats molt enriquidors. Tothom tenia ganes d’aprendre i alguns de canviar el món.

Aquells primers anys la carrera era de segon cicle i això volia dir que tot l'alumnat ja havia cursat almenys dos anys d'una altra llicenciatura i estava molt motivat, i això també passava amb el professorat. No sé si l'expressió “orgasme continuat” és molt acadèmica, però reflecteix l'alt nivell de satisfacció i de compromís  que teníem tots plegats. Érem pocs i  teníem l'oportunitat de discutir els temes amb profunditat.

La Facultat no era una torre d’ivori. Allà es va instal·lar el Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport tot aprofitant l'embranzida de l'acceptada candidatura olímpica de Barcelona i a més gràcies al degà Dr.Vallés i a les altres persones responsables tinguérem la sort de gaudir de classes amb professors convidats d´altres llocs del món. També ens visitaven personalitats rellevants de la política o acadèmics reconeguts. Gràcies a aquestes persones ens vàrem assabentar de primer mà de les tendències que començaven a albirar-se a nivell global, com les privatitzacions dels serveis públics, la desestructuració d'estats com la Unió Soviètica o Iugoslàvia o els canvis a l´OLP abans de la seva tornada a Palestina. També recordo que fÉrem visites a organismes amb seu a Paris o a Brusel.les. Potser era un mirall, però tenÍem la impressió que des de la nostra Facultat formaven part del món.

Mentre estudiava a la Facultat preparava la meva tesi doctoral de filologia. I el que vaig aprendre sobretot a les classes de sociologia em va ajudar a ponderar tota la informació que rebia. Crec que el  millor de tot el que vàrem aprendre fou saber contrastar i valorar les dades, ser menys dogmàtics i saber apreciar l'opinió de la gent que no pensa com nosaltres.

Com veus la Facultat des de la pràctica professional? Quines coses creus que es podrien millorar?
Ara no tinc contacte amb les persones que s'han graduat aquests darrers 6 o 7 anys. Però encara conservo el contacte amb moltes de les que ho feren des de 1989 fins a 2012, I de les converses amb milers (sic) d'alumnes he pogut constatar que els estudis de la Facultat tenen moltes més sortides del que hom  pensa. Tenim exalumnes a molts d'àmbits de les administracions públiques a nivell local, autonòmic, estatal, europeu i dins organitzacions internacionals i ONGs N´hi ha que treballen a l'empresa privada a molts de llocs del món o que han organitzat les seves pròpies empreses de consultoria. I n'hi ha que no han trobat una sortida professional relacionada amb la carrera. Però fins i tot la gent que avui en dia treballa  en empreses familiars o com assalariats en altres àmbits com la banca, el periodisme o la comunicació m'han dit que el que varen estudiar a la Facultat els ha servit molt a la vida. Han après a tenir un esperit crític i a qüestionar el que llegeixen i senten.
Sé que hi ha gent que demana que la Facultat ofereixi més preparació pràctica. Crec que si tenim en compte la rapidesa dels canvis en el món laboral, una bona formació teòrica ens permet tenir les claus per a una millor pràctica professional i per fer front als sotracs d'una vida post-acadèmica.

Quins consells donaries als futurs/es politòlegs de la Facultat?
Un cop acabada  la carrera no tot són flors i violes. Hi ha hagut gent que no ho ha tingut fàcil a l'hora de trobar feina, especialment  aquelles persones que depenen d'uns pressupostos de les administracions públiques que minvaren  amb la crisi, però finalment la majoria se n'ha sortit. El meu consell seria que les persones que es graduen tinguin una mica de paciència “activa”. És a dir que aprofitin les xarxes que han fet durant la carrera per poder saber les oportunitats laborals que hi ha disponibles i que se centrin en alguna especialitat. Això no es contradiu amb el que he dit abans sobre la formació teòrica de la Facultat. Cada dia surten noves oportunitats que abans no es contemplaven: temes de mobilitat, residus, estudis de gènere.
Però m'agradaria que l'alumnat actual de la Facultat aprofités l'oportunitat que té de poder estudiar-hi, sense abandonar l'esperit crític
...
Una universitat  no és només un grapat d’edificis envoltats de gespa ...i de ciment. La meva preocupació no és només la de la manca de recursos. Si la universitat és el temple del coneixement i de la recerca, sembla paradoxal que hom vulgui convertir els centres universitaris en franquícies d’una manera única d’interpretar la realitat i que només es tingui en compte una llengua única, en aquest cas l'anglès, per global que sigui. Crec que cal anar amb compte a l’hora de romandre embadalits davant un suposat cosmopolitisme que ens faci seguir l’agenda acadèmica d’interessos que no són els nostres. Mentre hi hagi gent que cregui amb la feina que fa, i toqui de peus a terra, però sense tenir por de volar de cada dia més amunt, crec que continuaré tenint l’enveja que em feia la Facultat ara fa més de 30 anys!