Les xifres de l'evolució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el 2025

13/01/2026

Aquest ha estat un any d’avenços rellevants, com la consolidació de l’electrificació de la mobilitat, un augment del 12,4% en el mercat de compravenda d’habitatge de segona mà, i una tendència a la reducció de les desigualtats d’ingressos. Aquest és l’article que ens ajuda a entendre, a través del seu anàlisi, la realitat urbana i a encarar els reptes de futur.

Primer de tot, l'article posa el focus en diversos àmbits estratègics com són la mobilitat, l’habitatge i l’ocupació. D’aquesta manera, en l’àmbit de la mobilitat, aquest 2025 ha estat un any clau per a consolidar l’electrificació gràcies a l’impuls de vehicles híbrids i elèctrics, que han batut rècords aquest darrer any. Un 66% dels taxis i un 63% de la flota d’autobusos ja estan electrificats, mentre que un 60% de les matriculacions de turismes també ho són. Pel que fa a la compravenda d’habitatge, hi ha hagut un augment del 12,4% de les transaccions de compravenda de segona mà a l’AMB. Ha estat el segon any amb més transaccions des de l’esclat de la bombolla immobiliària (16.446 a Barcelona i 17.453 a la resta de l’àrea metropolitana). Quant a l’ocupació als municipis de l’AMB, aquesta creix el 2024 fins arribar als 1,90 milions de treballadors i treballadores, amb un increment de 43.000 llocs de treball, la qual cosa representa un augment del 2,3%. Les activitats amb un major creixement han estat els serveis de tecnologies de la informació, l'educació i el comerç a l’engròs. Aquests tres àmbits són clau per l’evolució de l’AMB.

En matèria d’igualtat i justícia social, una de les conclusions de l’estudi és que la proporció de dones entre la població migrada depèn de les oportunitats en el mercat laboral. Les dones predominen en els sectors de cures i serveis i els homes en els de construcció i transport, mentre que l’origen geogràfic també condiciona les oportunitats laborals. D’altra banda, la desigualtat d’ingressos continua reduint-se a la metròpoli de Barcelona. Amb la reactivació econòmica posterior a la crisi financera, aquesta desigualtat s’ha anat reduint progressivament a l’AMB, a excepció del parèntesi de la pandèmia. El període 2022-23 es va assolir el nivell més baix d’aquest període, amb un 30,2% en l’índex de Gini. Pel que fa a la discriminació, les persones racialitzades no blanques reporten major discriminació. Concretament el 44,9% de persones que es defineixen com a racialitzades no blanques o amb ascendència no blanca afirma haver patit algun tipus de discriminació durant el 2024, una proporció superior a la del conjunt de l’àrea metropolitana, que és del 29,1%.

Un altre factor interessant a comentar és el de la transparència, on hi ha hagut un retrocés en alguns municipis metropolitans malgrat els bons índexs generals. La majoria

de municipis tenen un índex superior al 80% l’any 2024, però alguns dels més poblats com Cornellà (46,2%), Badalona (63,5%) o Sant Cugat (73,1%), han retrocedit en aquest aspecte.

Finalment, si posem la lupa en un fenomen d’abast global com és el canvi climàtic, val la pena comentar que el 2024 va ser uns 2ºC més càlid que el que era habitual entre 1961 i 1990. Vam patir temperatures molt més altes del que solíem tenir, emmarcades en la dinàmica d’escalfament climàtic que va assolir el seu rècord de temperatures durant el 2022.