Les ciències socials davant la pandèmia, Mar Griera
El 30 de març, el blog LSEImpact de la London School of Academics publicava una editorial titulada “Social science in a time of social distancing” on posava de manifest la necessitat de tenir en compte la importància de les ciències socials per combatre l’epidèmia.
05/04/2020
“En este fenómeno social ‘total’, como proponemos denominarlo, se expresan a la vez y de golpe todo tipo de instituciones: las religiosas, jurídicas, morales - en éstas tanto las políticas como las farniliares- y económicas, las cuales adoptan formas especiales de producción y consumo, o mejor de prestación y de distribución, y a las cuales cabe añadir los fenómenos estéticos a que estos hechos dan lugar, así como a los fenómenos morfológicos que estas instituciones producen" (Marcel Mauss, 1979)
El 30 de març, el blog LSEImpact de la London School of Academics publicava una editorial titulada “Social science in a time of social distancing” on destacava la importància de les ciències socials per fer front a l’epidèmia. L’article començava afirmant “Una resposta eficaç al Covid-19 requerirà de l’experiència dels científics socials. Igual que amb les epidèmies anteriors, com l’Ebola, les investigacions i el coneixement de les ciències socials s’han demostrat inestimables per combatre malalties infeccioses i contribuir a l’epidemiologia i a la salut pública”. Durant els primers dies de la pandèmia, la veu de les ciències socials va ser gairebé inaudible. La representació del coneixement expert als mitjans de comunicació provenia, majoritàriament, dels estaments mèdics. És comprensible. Amb pocs dies, però, les ciències socials han guanyat presència: s’han creat nombrosos repositoris científics amb informació rellevant en matèria de ciències socials i COVID-19, es posen en marxa noves recerques i es començen a publicar els primers resultats.
Cal aprendre dels errors del passat. En un informe elaborat a petició de la Comissió Europea, i publicat el 2011, per avaluar com s’havia gestionat la crisis generada per la grip A diversos experts van posar en relleu que un error important havia estat obviar el coneixement provinent de les ciències socials. La col·laboració interdisciplinar fou escassa i això va tenir un impacte negatiu en l’abordatge de crisis. Amb un to més propositiu, l’organització Social Science in Humanitarian Action va publicar recentment un informe titulat Social Science in Epidemics: Influenza and SARS Lessons Learned. L’informe identifica el que ells anomenen “entry points” de les ciències socials en intervencions tangibles per fer front a epidèmies. Les ciències socials poden tenir un paper clau tant en l’etapa de prevenció d’epidèmies (per exemple, millorant les sinergies entre experts en salut i investigadors en estudis urbans), com en l’abordatge d’emergència de l’epidèmia (per exemple, assesorant en temes comunicatius, oferint eines de simulació social per avaluar l’impacte del confinament o vetllant per evitar processos d’estigmatització de determinats grups). I també, òbviament, poden jugar un rol crucial en l’etapa de la post-pandèmia, analitzant l’emergència de noves formes de desigualtat, identificant formes de resistència a determinats tractaments mèdics (com les vacunes) o estudiant l’impacte de l’epidèmia en els sistemes polítics.
Ara bé, les ciències socials no només tenen un desafiament immens per contribuir a frenar la pandemia sinó també en analitzar i comprendre tot allò que la pandèmia deixa al descobert. El COVID-19 es pot interpretar com el que Harold Garfinkel, creador de l’etnometodologia, anomenava “experiments de ruptura” (breaching experiments). Experiments que produeixen una ruptura de la vida quotidiana i contribueixen a fer visible els pressupòsits normatius i les expectatives morals de fons que, en circumstàncies ‘normals’ o no problemàtiques romanen invisibles. El COVID-19 és, en si mateix, un gran laboratori social que ha interromput el “fluir’ de la realitat social i posa al descobert noves pistes per comprendre la societat contemporània. Aquests dies han crescut les reflexions de sociòlegs i politòlegs en aquesta línia. Alguns exemples. El sociòleg alemany Marius Meinhof explica com el retard dels països europeus alhora d’actuar contra el virus mostra, en bona part, l’existència d’una actitud postcolonial i de superioritat moral de les elits europees vers la Xina. Els investigadors Jordi Muñoz i Francesc Amat, analitzen com les actituds respecte la democràcia, i la percepció sobre el dilema seguretat/llibertat es reformulen en temps de pandèmia. Joan Benach, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF explica com la pandèmia contribueix a visibilitzar, i a exacerbar, les desigualtats en matèria de salut pública. N’hi ha molts d’altres.
El COVID-19 no només transforma radicalment la nostra experiència quotidiana sinó, també, la nostra mirada sobre la realitat. La pandèmia és un ‘fet social total’ (Marcel Mauss) que posa de manifest les interrelacions existents entre les diferents dimensions de la societat i que accentua la interdependència de les institucions socials. La pandèmia fa emergir noves preguntes sobre el present i el futur, alhora que són moltes les teories socials que prenen un nou sentit a la llum de la nova situació: des de les reflexions sobre la societat del risc d’Ulrick Beck, a les teories sobre la societat de la informació de Manuel Castells, a les aportacions sobre l’acceleració del temps (i les paradoxes temporals) en la modernitat tardana del sociòleg alemany Hartmut Rosa o la biopolítica de Foucault entre moltes d’altres. En definitiva, la pandèmia ens obliga a repensar activament el present, revisar les teories existents i treballar de valent per identificar, comprendre i avaluar les conseqüències d’aquesta gran crisis global.