La UAB inaugura un curs que dedicarà als drets de les persones migrades

Memòria del curs acadèmic 2017-2018 de la Universitat Autònoma de Barcelona
Amb motiu del cinquantè aniversari de la Facultat de Medicina, que va néixer el mateix any que la UAB, el curs 2018-2019 va ser inaugurat al recinte modernista de Sant Pau, on va començar l'activitat del centre, l'any 1968. Òscar Camps en va pronunciar la lliçó inaugural.

07/09/2018

El 6 de setembre, el recinte modernista de Sant Pau, a Barcelona, va acollir l'acte d'inauguració del curs 2018-2019 de la UAB i del sistema universitari català, que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, entre altres autoritats. A la lliçó inaugural, Òscar Camps, fundador i director de Proactiva Open Arms, va afirmar que acollir persones migrades "és una decisió pragmàtica i moral".

Per això, tant des d'un punt de vista moral com pragmàtic, Camps va reivindicar que la migració "forma part de nosaltres" i no es pot "obrir i tancar com una aixeta", i va recordar que, davant del "procés mundial" de l'envelliment de la població, societats com la nostra hauran de plantejar-se "no com evitar que vinguin sinó saber com atreure'ls". Es va mostrar també molt crític amb la "postveritat" que desinforma sobre les característiques del fenomen migratori i, concretament, amb la "criminalització" de les persones migrades. La UAB dedicarà a aquest tema no només l'acte inaugural sinó tot un seguit d'activitats al llarg d'aquest curs.

Cinquanta anys de medicina

El recinte modernista barceloní va ser l'escenari escollit per a l'acte pequè les instal·lacions de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau van ser la primera seu de l'activitat de la Facultat de Medicina, l'any 1968, quan va néixer la UAB (pel mateix motiu, el curs passat va ser inaugurat al Monestir de Sant Cugat del Vallès, on va arrencar aleshores l'activitat de la Facultat de Filosofia i Lletres). L'inauguració, que en principi s'havia de celebrar als jardins del recinte, va ser traslladada a dues sales interiors a causa de la meteorologia.

Miquel Vilardell, catedràtic emèrit de medicina interna de la UAB, va evocar els orígens del centre, tot recordant que Sant Pau ja havia estat un hospital universitari durant la segona república, vinculat a la primera Universitat Autònoma de Barcelona (fundada el 1933 i dissolta amb l'arribada de la dictadura). D'aquesta institució, Vilardell va explicar que la UAB, als seus orígens, va recollir "els fonaments de l'autonomia universitària, la catalanitat i la democràcia interna", així com l'aposta per "la descentralització hospitalària". El ponent va recordar algunes de les figures que van impulsar la Facultat de Medicina i va afirmar que "l'èxit docent i de recerca" del centre s'ha assolit "gràcies a totes ler persones que hi han treballat durant aquests cinquanta anys".

Distingit el Campus d'Arqueologia i Paleontologia

L'acte va ser amenitzat amb les actuacions musicals del conjunt Orpheus XXI i del cor de la UAB i, en acabar, amb l'espectacle de dansa Halab, a càrrec de la companyia Sol Picó. A més, hi van ser lliurades també les distincions Jaume Vicens Vives d'enguany, que van reconèixer la tasca desenvolupada en el camp de la recerca, la docència i la divulgació pel Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB. Va recollir el guardó el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Joan Carbonell. Van ser guardonats també el projecte Hacklab de la UPF, el Taller de Robòtica Submarina de l'Escola Politècnica Superior de la UdG, el projecte Horts Socials de la URV i, a títol individual, Pere Pascual (UPC), Diana Ferrer (URL) i Teresa Sancho (UOC).

Als parlaments institucionals, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va caracteritzar el moment present com un "període apassionant en la història de les universitats" pels reptes que formulen les transformacions socials i tecnològiques. "No podem decebre una societat que confia en nosaltres", va afirmar, tot reflexionant que caldrà proposar "noves titulacions i noves metodologies", així com enfortir "l'equilibri" entre els "objectius professionalitzadors i els objectius pel que fa a la formació en valors".

"Reformes urgents"

Segons Arboix, calen "reformes urgents" al sistema universitari pel que fa a l'autonomia, la situació financera, l'envelliment de les plantilles, les taxes i la qualitat de la recerca. Va lamentar que la universitat "no ha format part de les prioritats dels nostres dirigents" durant els darrers anys i va assegurar que les institucions d'educació superior "han resistit a la crisi però han arribat a una situació límit i, si no ens ajuden, sortirem del panorama internacional".

El president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, es va sumar a la reivindicació de recursos per al sistema universitari, tot situant el finançament com un dels quatre grans reptes de la universitat catalana actual, a més de la relació amb l'empresa, la percepció social ("la universitat no és un interés dels estudiants i el professorat sinó de tota la societat") i la vinculació amb els alumni. Segons Masfurroll, la universitat pública catalana "és un cas d'èxit excepcional tot i l'estretor pressupostària dels darrers temps". I es va referir a l'aniversari de la UAB per donar-li "l'enhorabona per cinquanta anys d'excel·lència i disrupció".

El president de la Generalitat, Quim Torra, va tancar l'acte amb una intervenció en què va evocar els seus records com a estudiant de la UAB, on va constatar que "la universitat era un espai de llibertat". Per al president, les universitats tenen "una gran responsabilitat" tant pel que fa al compromís amb la llibertat com al desenvolupament del talent i la cultura, els tres elements que determinaran, segons va dir, que Catalunya tingui "un futur esplèndid". Torra va dissertar sobre els orígens del sistema universitari català i va destacar el "desenvolupament espectacular" dels darrers anys. Va felicitar les persones premiades amb les distincions Vicens Vives i, en homenatge a la institució en el seu cinquantè aniversari, va tancar la seva intervenció amb un "per molts anys, UAB".

Més informació: Àlbum de fotos

Transcripció del discurs

Vídeos de l'acte: