La Grande Bouffe

18/12/2019
A La Grande Bouffe el director Marco Ferreri situava a 4 protagonistes (ni més ni menys: Marcello Mastroianni, Ugo Tognazzi, Michel Piccoli i Philippe Noiret, del milloret del cinema europeu de l’època) davant el repte de tancar-se un cap de setmana per a menjar fins a petar, literalment. Era el 1973. Un altre director italià d’encara més reputació, el gran Federico Fellini, havia signat quatre anys abans El Satiricón, mostrant l’opulència i decadència de l’Imperi Romà també a través d’inacabables bacanals culinàries. L’opulència de la societat en desenvolupament, rica, de miratge luxuriant, d’aquells anys de creixement es contraposava a les escenes del servei, del poble, en la seva frugalitat. No es tractava dels temps de la gran fam dels anys vint, retratada magistralment per en Charles Chaplin a La Quimera de l’or, on el vagabund protagonista es menjava parsimoniosament una sabata amb claus com si es tractés d’un faisà amb peres, sinó del contrast ja existent en el si de les societats occidentals. I a l’Espanya de començaments dels anys seixanta, Luis Buñuel seia a la taula del senyor don Julián 13 captaires reproduint El darrer sopar de Leonardo da Vinci, que es mofaven i subvertien totes les regles.
Ja disculpareu els més joves aquestes referències d’un cinema ja tan llunyà! Tot això m’ha vingut a la ment relacionant les festivitats que s’apropen amb dos actes que acaben de tenir lloc. El primer és la Jornada de reflexió: “Transformar l'alimentació al Campus. Experiències i projectes per a una alimentació sostenible a les universitats”, que ha tingut lloc el passat 3 de desembre a la nostra Facultat, organitzat per ARAG (Agricultura, Ramaderia i Alimentació en la Globalització). Aquest grup de recerca i reflexió sobre el sistema agroalimentari en el qual participa professorat de la nostra Facultat sota l’impuls d’en Josep Espluga va reunir a diversos especialistes d’altres universitats que varen explicar projectes de transformació de l’alimentació als campus (veure Noticia en aquest mateix Butlletí). L’altre és l’acte “Nadal i consum. Reflexionem sobre tot el que amaga el Nadal” celebrat a la Facultat de Filosofia i Lletres aquest 12 de desembre organitzat per l’AEP-UAB, amb la participació del professor Vicent Borràs, del departament de Sociologia. La relació d’unes coses i l’altra no té a veure amb la copiositat i luxe dels nostres menjadors universitaris, o amb el frugal aperitiu que va marcar el final d’aquest 2019 i del que vàrem gaudir en acabar la darrera Junta de Facultat. Però si té a veure amb la consciència de què mengem, i el com ho mengem, i en general de què el que consumim, i com ho consumim diu molt sobre nosaltres, la nostra societat i l’època que vivim.
Diferents grups treballen actualment des de la UAB en temes que tenen a veure amb la sostenibilitat, l’ecologisme o el consum: L'Hortet d'Autònoma vol fomentar l'agroecologia com a eina per a la transformació social; l’Assemblea de Veganes treballa per a la conscienciació cap a l'especisme i el veganisme; o l’Assemblea Ecologista de la UAB ha promogut la signatura d’una Carta Oberta a la UAB per la declaració de l'estat d'emergència climàtica que va portar a l'equip de govern ha declarat l'estat d'emergència climàtica el mes de maig passat. En aquesta línia, la Festa Major de la UAB ha tingut precisament com a lema: "Emergència climàtica: la UAB actua!". Aquesta temàtica està guiant tota una sèrie d’activitats al llarg del curs. Enguany aquesta festa ha tornat a ser guardonada amb el distintiu Q de festa!, a través del qual la Generalitat de Catalunya identifica aquelles festes que compleixen determinats criteris de salut, benestar i qualitat. El GreenMetric Ranking of World Universities elaborat per la Universitat d’Indonèsia (UI) acaba de situar a la UAB com a millor universitat d’Espanya en gestió ambiental, i la setzena a escala mundial entre les 780 considerades. Sens dubte aquestes bones xifres mostren els esforços fets sobretot en el que respecta a energia, gestió de residus, i gestió del transport en els darrers anys.
Bones notes i bons rànquings per a totes nosaltres. Però la veritat és que queda tant per fer! Tothom sabem quins deures tenim pendents. Aquest no és el problema. Hi ha gent al nostre voltant que treballa per canviar consciències i pràctiques. Són més avui que fa uns anys. Segurament encara massa pocs. Aquest és el darrer editorial de l’any 2019 i com a tal hauria de ser mínimament folgós. Però La Grande Bouffe no és precisament festiva. Malgrat tot, gaudiu del moment i Bones Festes!
Laura Feliu, degana