"La crisi va fer desaparèixer el sector durant un temps, fins aquests darrers anys, que torna a donar senyals de vida" Alfons Güell

10/04/2019

L'Alfons Güell fa més de fa vint-i-cinc anys que exerceix com a consultor mediambiental, especialitzat en reciclatge i valorització de residus. Gairebé sempre ha estat un professional autònom, i he creat amb altres socis, dues empreses i una associació de plantes de reciclatge.
Viu a Barcelona, la major part de la seva vida, i ha anat canviant de barri. Visc també en parella, amb dues filles i amb gos.

Quina és la teva feina actual?
Com a consultor extern, ajudo les empreses a fabricar i comercialitzar productes reciclats i materials recuperats. Es a dir, a ser més eficients i a créixer en l’economia circular. Actualment estic especialitzat en el sector de la construcció, implantant sistemes de control de qualitat en plantes de reciclatge, millorant la valorització dels residus en les obres i intentant potenciar un mercat digital dels materials de construcció recuperats.

Com vas accedir-hi?
Aquesta feina es el resultat de tota una trajectòria professional no massa acotada, però centrada des del principi en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia, que es va iniciar calculant la càrrega contaminant  en fàbriques de qualsevol sector i va seguir amb l’assessorament a empreses i administracions públiques en la gestió de residus.
El gruix de la meva activitat ha girat a l’entorn dels residus de construcció i demolició. Una especialitat temàtica bastant reduïda, però que m’ha permès fer moltes de les figures de l’auca: des de perseguir abocaments il·legals, a assessorar plantes de reciclatge, ajudar a planificar a administracions públiques, organitzar congressos o coordinar investigacions en la matèria.
La crisi va fer desaparèixer el sector durant un temps, fins aquests darrers anys, que torna a donar senyals de vida. Però tot es massa feble i inestable encara.
En aquesta aventura també hi va haver un projecte complementari molt engrescador que va quedar a mitges. Vam patentar entre uns quants un invent per aprofitar l’energia de les ones del mar i van crear una empresa per fer la investigació i demostrar la viabilitat tècnica i econòmica del sistema.  Va fallar el finançament i també un cop de mar es va endur les darreres esperances al fons del mar.

Com valores la formació rebuda aquí a la facultat?
Sóc alumne de la primera promoció. Amb els anys, el que més valoro és la comunió que es va establir entre companys de molt diferent bagatge i professors al voltant d’un projecte de facultat nou i llargament esperat. Va ser molt fàcil llavors i els lligams es mantenen.
I la formació acadèmica ha resultat clau en algunes etapes de la meva vida professional. L’he pogut utilitzar abastament quan he dirigit l’associació patronal i he hagut de fer lobby; i també preparant projectes que han guanyat o no concursos públics.

Com veus la Facultat des de la pràctica professional? Algun consell per millorar?
La gran paradoxa d’aquesta facultat és que ha estat capaç d’aportar una concepció professional i tècnica de l’acció pública i política, molt moderna però també allunyada de les pràctiques habituals del país.
El contrast entre la teoria i la pràctica ha estat dur,  al menys en els àmbits on n’he tingut experiència directa. La realitat política sempre ha resultat molt més simple i primària (i efectiva!), ja sigui per apartar al guanyador inesperat d’un concurs públic, o per desactivar els efectes perversos per a una elit en la transposició d’una directiva, a costa dels pretesos beneficis socials.
Però això no té relació amb la tècnica i la ciència, sinó amb l’ètica. I, és en l’ètica de la pràctica política on la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia crec que hauria de posar ara l’accent per crear un segell distintiu propi i dels seus llicenciats.