L'absentisme universitari és una realitat preocupant
L’absentisme universitari s’ha convertit en el dia a dia de molts professors i un problema cada cop mes present en les universitats de Catalunya. La manca de presència a les aules genera preocupació entre el professorat i els equips de direcció. La pregunta és clara: Cal repensar el model docent per assegurar que els estudiants assoleixin les competències dels graus?
11/06/2025
Tal i com ha explicat al 3/24 Ramon Vilanova, vicerector d'Estudis i Qualitat de la UAB, l’absentisme s'ha intensificat els darrers anys, sobretot a causa de la Covid. Després de la pandèmia aquest fenomen s’ha anat instaurant entre els joves. La normalització actual de mètodes educatius volen apostar per enfocaments més actius i participatius que aportin un valor immediat a les sessions presencials, més enllà del que ja es pot trobar online. Això també implica una reflexió profunda sobre el paper del docent i el tipus de docència que es vol oferir.
En la notícia del 3/24 el vicerector Vilanova presenta el projecte que la UAB ha posat en marxa. L’absentisme a les aules de la Universitat Autònoma de Barcelona serà dut a terme per les professores Dra. Dolors Márquez Cebrián (Facultat d’Economia i Empresa) i la Dra. Patricia Olmos Rueda (Facultat de Ciències de l’Educació). El projecte es troba en una fase inicial, centrada en la recollida de dades quantitatives sobre l’assistència a les classes. Més endavant, s’hi afegirà una segona etapa d’anàlisi qualitativa i, a partir d’aquí, proposar accions concretes.
L’absentisme no només afecta la dinàmica del dia a dia a les aules, sinó que en molts casos porta a l’abandonament prematur dels estudis, un fenomen associat que també ha augmentat. Davant d’aquest escenari, des de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB s’estan buscant fórmules per revertir aquesta tendència i tornar a implicar activament l’alumnat. L’objectiu és prevenir que l’absència sostinguda acabi derivant en la desvinculació total del grau, una situació que preocupa tant per les seves conseqüències personals per a l’estudiant com per l’impacte global en la comunitat universitària.
Una manera de legitimar la facultat com a espai d’aprenentatge presencial és reforçar la imatge pública de la sociologia, de les ciències polítiques i de relacions internacionals. Aquest curs s’han creat diverses comissions d’estudi per buscar solucions que vinculin el territori amb l’aula.
De moment, la major presència de la dimensió professionalitzadora s’articula de la manera següent: D’una banda, normalitzar les sortides a institucions com el Congrés dels Diputats o el Parlament, entre altres, i donar visibilitat a la presència de professionals que venen a les aules convidats pel professorat per parlar dels seus rols laborals. D’altra banda, des del deganat s’està fomentantl’aplicació de metodologies actives, com estudis de cas, debats, jocs de rol i treballs en grup, que complementen les classes teòriques i reforcen el treball autònom de l’estudiant.
En la societat actual, sobre informada i accelerada, tendim a adoptar una postura passiva i d’impotència davant l’allau de coneixements disponibles. Des de la facultat, l’objectiu és que els estudiants aprenguin a pensar de manera autònoma i crítica, per esdevenir professionals responsables i valorats pel mercat laboral.