L’anàlisi acadèmica del conflicte català: un estudi apassionant (i apassionat)

07/11/2019

Aquesta acceleració de processos i fets, que no és contradictòria amb una situació d’enrocament de posicions dels actors implicats, constitueix un camp especialment fèrtil per a l’estudi sociològic, politològic i des de les Relacions Internacionals. La nostra Facultat hauria de ser un lloc privilegiat per a fer-ho, no únicament des de la recerca individual o en grup, sinó també com a espai de debat i de contribució a l’anàlisi rigorosa i acadèmica que ha de servir per a guiar la decisió i acció polítiques.

Un dels objectius pel curs 2018-2019 era precisament fomentar aquest debat des de la Facultat. I no ens en vàrem sortir. Una de les principals iniciatives que vàrem plantejar va ser organitzar durant la primavera de 2019 una sessió de presentació de llibres sobre el conflicte actual, escrits per politòlogues, sociòlegs o especialistes en Relacions Internacionals del nostre entorn. La condició era poder recollir obres que tinguessin aproximacions plurals des d’un ventall ampli també de temàtiques. Si bé s’ha publicat moltíssim sobre la qüestió (i la Biblioteca de Ciències Socials ens està ajudant a recollir aquesta bibliografia), no són tantes les obres que ho han analitzat des de les nostres disciplines, i la gran majoria han estat escrites pels seus protagonistes, per periodistes o especialistes d’altres disciplines (especialment dels del Dret i la Història). Vàrem anar posposant doncs l’organització de la presentació fins a tenir un nombre significatiu d’obres. Amb algun nou llibre publicat els darrers mesos, esperem organitzar ja la primera d’aquestes sessions abans del segon semestre.

Una segona iniciativa que es va plantejar –amb poc èxit, ja ho avanço– era publicar durant diverses setmanes al Butlletí una secció de “Conceptes pel debat polític”, consistent en breus comentaris elaborats per professorat de la Facultat sobre conceptes que d’alguna manera es troben en el centre dels processos polítics actuals. D’aquesta manera ens vàrem posar en contacte amb una vintena de professores i professors de la facultat, a qui els hi vàrem demanar que escollissin un o diversos conceptes (els hi posàvem com a exemples: democràcia, llei, Estat de dret, Constitució, mobilització social, autodeterminació, Europa, dret a decidir, referèndum, nació, desobediència civil, judicialització, negociació, mediació, República, etc.) que creguessin que podien ser d’interès tant per l’alumnat com pel conjunt de la comunitat de la nostra Facultat. La idea era que es fes una anàlisi molt acadèmica (amb referències a autors clàssics, definicions, explicacions sobre l’evolució del concepte, etc.) i que s’inclogués sempre que fos possible alguna referència als debats actuals. El que es buscava amb això era donar claus per a la interpretació dels fets i obrir vies que, encara que de forma limitada, promoguessin el debat. Lamentablement únicament vàrem rebre 2 aportacions, per circumstàncies diverses (allunyament de les temàtiques, manca de temps, etc.). I en espera de què arribés a alguna més, no les vàrem publicar en el seu moment. Ho fem ara (s’ha de tenir en compte que varen ser escrites al mes d’abril). Els 2 comentaris que trobareu a la secció d’actualitat d’aquest butlletí són: “Del referèndum”, pel professor Joan Botella, del Departament de Ciència Política; i “La mobilització social (al voltant de la independència de Catalunya)”, pel professor Salvador Cardús i Ros, del Departament de Sociologia. Seguirem insistint per a animar al nostre professorat a què faci aportacions a aquesta iniciativa, que esperem que sigui del vostre interès.

D’altres propostes per a dur a la facultat el debat que té lloc a les institucions i al carrer han sorgit del professorat i de l’alumnat. Una d’aquestes, també sense realització fins avui en dia, va ser presentada al deganat per un grup de sociòlogues i sociòlegs que volien organitzar una sèrie de taules rodones sota el títol genèric: “Una mirada sociològica al conflicte sociopolític entre Catalunya i Espanya” durant la primavera del 2019, i en la que s’abordarien temàtiques vinculades amb les estratègies comunicatives, la mobilització social i les causes del conflicte. Finalment això va quedar també sense concreció de moment a causa de les dificultats en l'agenda de les persones a qui s’havia convidat a participar.

Sí que en canvi va tenir lloc a la facultat el 2 de maig un debat electoral de les 7 persones candidates a les eleccions municipals a Cerdanyola, que varen tenir lloc el passat 26 de maig. Aquesta activitat es va emmarcar en la docència de l'assignatura Ciència Política i va ser gestionada per un grup d’alumnes. Malauradament, una altra activitat amb un format semblant i organitzada per l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) (un debat entre les persones representants de les joventuts dels diferents partits per a parlar de polítiques educatives) va haver de ser anul·lada des del rectorat. Els motius: en ple període electoral de cara a les eleccions generals del 10 de novembre, la Junta Electoral Provincial i la Junta Electoral de Zona havien requerit a la UAB que garantís la més estricta neutralitat política durant aquests dies; davant l’anunci per part dels líders d’un partit polític convidat al debat de personar-se a la UAB, es va considerar que desvirtuaria la iniciativa cap a un acte de campanya. Esperem que l’AEP, promotora d’aquest interessant debat, s’animi a tornar-la a programar en una data pròxima.

La Facultat espera acollir noves iniciatives que afavoreixin el debat crític, divergent i plural, d’aquest i de molts altres temes!, i seguir sent un lloc d’intercanvi i confrontació d’idees, d’aprenentatge les unes de les altres.

La degana