José A. Noguera analitza la persistència de la pobresa en el seu acte de reconeixement com a catedràtic
El professor José A. Noguera, del Departament de Sociologia de la UAB, va protagonitzar el passat 1 de desembre un acte de reconeixement amb motiu de la seva recent promoció a catedràtic, en què va oferir una conferència centrada en les raons que expliquen per què la pobresa no s’ha eradicar en les societats més avançades econòmicament.
11/12/2025
L’acte, celebrat a la Sala de Graus de la Facultat, va incloure la intervenció de tres discussants: Olga Cantó, catedràtica d’Economia de la Universitat d’Alcalà de Henares; Marga León, catedràtica de Ciència Política de la UAB, i Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la UAB. En acabar, es va obrir un torn obert de paraules davant un públic nombrós.
La conferència de Noguera, titulada “¿Por qué no se erradica la pobreza en los países ricos?”, va abordar les diferents explicacions d’un fet sorprenent: que societats amb la capacitat econòmica, tecnològica i institucional per eliminar la pobresa, i que sovint es marquen aquest objectiu, no aconsegueixen assolir-lo. L’anàlisi se centrava en la pobresa monetària relativa, però podia extrapolar-se a altres formes de mesura. Segons les dades disponibles, cap país ric ha registrat taxes de pobresa inferiors al 6%, i les dades més baixes corresponen majoritàriament al segle XX.
Noguera va descartar que la falta de coneixement expert o les qüestions tècniques de mesura expliquin aquesta persistència. També va rebutjar les explicacions estructurals que interpreten la pobresa com un element inherent al capitalisme o com un fenomen amb funcions sistèmiques positives, ja que no justifiquen les grans diferències entre països rics i incorren en problemes de teleologia i tautologia.
El professor va defensar que les explicacions més sòlides són de naturalesa motivacional i política. Va analitzar teories recents com la del “sostre de vidre” en la reducció de la pobresa (Cantillon), els equilibris estratègics en les preferències redistributives (Przeworski), la “paradoxa del soscavament” (Brady), les aproximacions de la sociofísica, o la teoria dels recursos de poder (Korpi). Segons Noguera, aquestes perspectives permeten entendre la persistència de la pobresa com un equilibri d’interessos entre grups socials en un context de desigualtat de poder.
Finalment, va apuntar diferents vies per superar aquest bloqueig: augmentar el cost de la pobresa per als no-pobres, empoderar les persones amb menys recursos, avançar cap a polítiques de predistribució, reforçar l’Estat del benestar de manera sostinguda o confiar en dinàmiques de canvi inesperades. El debat posterior va permetre ampliar aquestes reflexions amb noves qüestions i aportacions.