Jocs de rol a Sociologia de l¿Educació
Alguns docents preparen dinàmiques originals i diferents en les pràctiques de les assignatures. És el cas d’una classe de Sociologia de l’Educació a la qual hem pogut assistir.
26/11/2025
En el marc d’una de les activitats pràctiques de l’assignatura de Sociologia de l’Educació (obligatòria de tercer curs de Sociologia), els estudiants havien de preparar uns jocs de rol en els quals simulaven situacions quotidianes del món educatiu, cosa que els va servir per treballar conceptes que havien vist a les classes teòriques però d’una manera més distesa i alternativa.
L'activitat va resultar ser un èxit, ja que els estudiants en van fer una valoració molt positiva a nivell general, atès que els va permetre treballar conceptes que havien après a classes de teoria d’una manera especial, més dinàmica i entretinguda. “És una dinàmica que dona eines per a que gent que normalment no participa ho faci d’altres maneres”, ens comentava una de les estudiants participants en finalitzar l’activitat.
L’alumnat es va mostrar molt motivat i receptiu a l’hora de fer bones actuacions i també de comentar posteriorment amb la professora, l’Aina Tarabini-Castellani, diferents aspectes de l’activitat i el que se’n podia extreure: “En aquestes pràctiques intentem treballar els conceptes que hem vist a les sessions teòriques a través d’estudi de casos, anàlisi de dades, anàlisi d’entrevistes,... i dues d’aquestes pràctiques són jocs de rol”, deia la docent.
La primera dinàmica consistia en la representació de reunions entre professors i famílies de forma individual per fer un seguiment dels alumnes i en la qual s’evidenciava una diferència de predisposició i fins i tot de tracte dels docents cap als diferents tipus de famílies. Es volia posar de relleu amb aquesta actuació la teoria de l’etiquetatge i el concepte del capital emocional, treballats a classe.
La segona representació simulava una reunió de professors que avaluaven diferents alumnes i on es mostrava una certa validació entre professors i una jerarquia de les assignatures, donant menys importància per exemple a educació física. També s’hi podien apreciar tres eixos en la valoració dels alumnes, que són els de classe, migració i gènere, en funció dels quals se’ls valorava de diferent manera.
Finalment, la darrera dinàmica representava una classe de secundària d’un institut públic i les relacions que s’estableixen entre docent i alumnat. El que es veia reflectit en aquesta és com el professorat pot transmetre els seus coneixements i pot exercir un tracte diferenciat en funció de les expectatives que té dipositades en cada alumne, així com també certs rols d’identitat i autoritat entre l’alumnat (els diferents tipus d’alumne).