Iván C., estudiant: 'endinsar-te a noves cultures i treballar amb gent diferent t'obre la ment'

01/03/2018

Aquest any buscava fer unes pràctiques a un ressort. Hi estava molt interessat, perquè el que havia fet fins ara eren pràctiques a 4 hotels diferents però urbans, a Nova York i Europa -a Àmsterdam i Luxemburg-. Volia veure com funciona un ressort o gran hotel, perquè té molts departaments. Vaig intentar buscar una mica i em va sorgir una oportunitat a Tenerife, però jo volia marxar a fora per reforçar idiomes i veure una altra cultura.

Vaig parlar amb la persona responsable de pràctiques de la universitat, que tenia el contacte d'una noia, la Patricia, que portava una empresa: Go Dodoland. Em vaig posar en contacte amb ella. Em vàren proposar Maurici i em va semblar una factible, una bona idea. Vàrem començar amb els processos de visat i va sortit bé, vaig aconseguir unes pràctiques a l'Ambre Hotel de Suns Resort.


Molt bé, la veritat és que vàren estar molt atents amb mi. L'única cosa dolenta va ser que, al estar en una part de l'illa una mica difícil per aconseguir allotjament, una vegada allà em vaig haver de canviar de lloc. Però quant a la resta, amb tot el tema burocràtic i el contacte previ amb l'hotel, em vàren ajudar molt. Segurament sense ells no crec que hagués aconseguit unes pràctiques tan bones.


Bé! Al principi va costar una mica adaptar la legislació, perquè allà es treballen 6 dies a la setmana, però finalment ho vaig poder apartar al mode espanyol. Vaig disposar de flexibilitat i temps per conèixer el país i gaudir de l'experiència, a més de treballar i aprendre.


En una entrevista prèvia al juliol, varen dir que em contractaven intentant atraure el mercat espanyol, exercint com a Guest Relations. Feia de recepcionista enfocat al servei al client, aportant informació, acompanyant a les habitacions i ajudant en totes les facilitats en relació a reserves a restaurants, golf, fer el check-in... També tenien un contracte des de Gran Bretanya i cada dilluns rebien un grup gran d'anglesos. A part, el seu mercat principal era el francès, ja que Maurici havia sigut anteriorment una colònia francesa.

Més endavant, vaig demanar una setmana a un altre departament, algun que no podia existir en un hotel més urbà, com ara Sales de banquets o Entreteniment, on varen deixar-me exercir alguna tasca.


Sabia que Illa Maurici estava al sud de l'Àfrica, a l'est de Madagascar, però poca cosa més. Vaig estar a la part més rural de l'illa. A l'oest és on es concentra més l'activitat econòmica, on es troben les àrees més urbanitzades, i jo estava completament a l'est, en una zona de platges molt bonica. Vivia a un poble d'unes 4.000 persones, anomenat Trou d’eau Douce.


Maurici està bastant desenvolupat en el tema turístic, no hi ha pobresa, però és més humil que a Europa. S'hi pot viure bé sense problemes, tot i que potser et marxa la llum un parell d'hores [riu], però per la resta, s'hi està molt còmode. La qualitat de vida és bastant bona, vaig percebre que la gent s'ajuda mútuament, no hi ha portes tancades, i al carrer tothom et saluda i et somriu. Des de bon començament, em van fer sentir com a casa. Al contrari de Nova York, on vaig estar treballant a l'Hotel NH New York Jolly Madison Towers i estudiant durant 4 mesos. Una ciutat massificada i superpoblada, però on cadascú va pensant en les seves coses, sense fer cas a la resta.


Sempre han estat el meu punt dèbil des de petit [riu]. Aquests últims anys he aconseguit millorar especialment el meu anglès. I a l'Illa Maurici es parla principalment anglès i francès. També es parla criollo, tot i que jo només en vaig aprendre algunes paraules [riu]. És una barreja entre el francès i l'africà, i és complicat d'entendre. Però vaig poder practicar els dos idiomes sense problemes, i sobretot millorar-ne l'escolta i la parla.


Abans de començar la universitat. Amb 17 anys, vaig fer unes pràctiques a A Coruña –jo sóc de Vigo-, a uns 200 quilòmetres de casa meva, de recepcionista, com una primera presa de contacte abans de començar la universitat. Al meu primer estiu de la carrera, vaig aconseguir unes pràctiques de mes i mig com a Housekeeping Supervisor –una espècie de subgovernant-, a un hotel d'Amsterdam, amb un programa de NH. Al meu tercer any, vaig aconseguir unes noves pràctiques de mes i mig, amb un altre programa de NH a Luxemburg per treballar com a cambrer; i després ja vaig aconseguir convalidar amb la universitat les meves pràctiques a Maurici i Nova York.


Tinc un conegut que treballa a NH i me'n va parlar, funcionen bastant bé, i es poden fer també de 3 a 6 mesos.


Quan vaig acabar el Batxillerat, no sabia molt bé en què focalitzar-me. M'agradava la direcció empresarial -ADE-, i allà en Galícia hi ha bons centres. Però en tenir un conegut que treballava a l'hotel, em vaig animar cap al sector turístic. D'aquesta manera també podria millorar el meu punt dèbil, els idiomes, i després del primer any acabar molt motivada. De fet, vaig venir a Barcelona a mirar diferents escoles, i l'Escola m'oferia un millor balanç entre sistema acadèmic i sistema de pràctiques.


Sí, per descomptat. Haig de dir que en certes ocasions és una inversió, el què suposa una petita barrera. Però si tens aquesta possibilitat i ho pots compaginar, sabent que després ho pots recuperar, jo ho faria. Crec que és una de les experiències més positives que pots tenir. Poder sortir a endinsar-te a noves cultures i treballar amb gent diferent t'obre la ment. Aprens cultures, idiomes, a tractar amb la gent i a crear relacions amb les persones. I, per descomptat, coneixes persones de totes les parts del món. Hi ha moments durs, però en el 99% dels moments són positius.


He notat més exigència i professionalitat en certs aspectes. A tots els llocs on he estat tenen coses bones que es poden adquirir. A Amsterdam, per exemple, eren molt exigents amb la puntualitat, amb les formes i el dressing.

Potser a Maurici no li donen tanta importància a això, però a l'hora de treballar, són més alegres i predisposats a ajudar al client. Cuiden els detalls. Als Estats Units, en el tema financer i en la competitivitat són molt bons, però aleshores, potser no tenen el mateix tacte amb el client com en altres llocs.