Intervenció de Francesc Romagosa en un article sobre la recuperació d'espais naturals a la Costa Brava

Costa Brava urbanitzada
A l'article "De la costa verge i brava a la costa urbanitzada", publicat al Diari "Ara" el passat 8 de juny, diversos experts en natura i territori, entre ells, el Responsable de Recerca de l'Escola, el professor Francesc Romagosa, impulsen la necessitat de recuperar espais naturals a la Costa Brava per garantir la supervivència d'espècies en perill d'extinció.

13/06/2019

La urbanització del territori de la Costa Brava, amb el boom turístic dels anys 60 i 70 del passat segle, va comportar un "efecte barrera entre el mar i terra", on es van perdre la connexió d'espais naturals entre sí que afavorissin el pas de les espècies i la conservació del seu hàbitat natural.

A l'article "De la costa verge i brava a la costa urbanitzada", publicat al Diari "Ara" el passat 8 de juny, diversos naturistes i geògrafs analitzaven les conseqüències d'aquesta forta urbanització del litoral gironí, entre ells, el professor i Responsable de Recerca de l'Escola, Francesc Romagosa, on denunciava els efectes negatius que havia originat aquest "efecte barrera o mur", i impulsava la idea de crear connexions naturals per al "bon manteniment dels ecosistemes i per la qualitat del paisatge". La pèrdua d'espais naturals va generar la reducció de la població de diverses espècies animals, com l'àguila pescadora o l'eriçó terrestre, i fins i tot, n'hi havia algunes en perill d'extinció.

Tot i que els experts consultats narraven que es van realitzar autèntics desastres naturals, també es mostraven esperançats perquè també s'havien realitzat accions per preservar el medi, com la declaració de tres parcs naturals a l'Empordà:els Aiguamolls, el de Cap Roig, i el del Montgrí i les Illes Medes; que gaudien de protecció; i també la recuperació d'espais naturals que havien acollit anteriorment construccions turístiques.

En aquest sentit, a la peça periodística, es mostrava el cas de la platja de la Pletera de l'Estartit, on gràcies a un projecte de desurbanització es van restaurar aiguamolls, i un sistema de llacunes i dunes. Per Romagosa aquesta era "una mostra que també es podia optar per fer marxa enrere en comptes de seguir urbanitzant", i que calia aprofitar la moratòria i el nou Pla Director Urbanístic (PDU) vigent per parar la construcció, i conservar els valors ecològics i naturals que feien a la Costa Brava singular i preuada.

Podeu llegir íntegrament aquest article clicant sobre l'enllaç.