Històrica taula rodona sobre "Les Violències de Gènere a la Llei de la Ciència de Catalunya"

08/03/2022

Dijous 3 de març de 2022, l’Institut d’Estudis Catalans acollia un diàleg pioner per la Ciència i per la Societat catalanes a través de la Taula Rodona “Les Violències de Gènere a la Llei de la Ciència de Catalunya”, organitzada per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS).

El debat, moderat per la professora Marta Soler, catedràtica de Sociologia i ex-presidenta de l’ACS i de l’European Sociological Association (ESA), va comptar amb quatre ponents de diferents perfils, disciplines i universitats que amb intervencions breus, clares i basades en evidències científiques, aportaven elements clau per a que la llei de la ciència catalana incorpori la violència de gènere.

La intervenció del sociòleg Oriol Ríos, professor a la URV, va recordar l’essència del feminisme com a moviment de suport a les víctimes de violència, de desigualtat, clarificant que aquest suport és extremadament divers. Des de la recerca en l’àmbit de les noves masculinitats Ríos alertava del perill de caure en reduccionismes ocurrents i evidenciava com la igualtat és, i ha estat històricament, una lluita compartida per dones i homes, de diferents cultures i religions.

És feminista qui defensa a les víctimes de violència masclista i aquesta és una reflexió necessària que hauria d’incloure tota llei de la ciència per tal d’incorporar aquesta solidaritat i protecció. En aquest sentit Lídia Puigvert, professora de Sociologia de la UB, apuntava que l’assetjament i abús en l’àmbit acadèmic és la primera causa d’abandonament de les dones de les nostres universitats. A les conseqüències terribles d’aquest fet per a cadascuna de les víctimes s’hi suma l’efecte negatiu per l’excel·lència de l’acadèmia, per la pèrdua de talent que suposa a nivell científic i la decadència de la seva dimensió humana.

La intervenció de Carmina Olivé, professora jubilada de l’Escola d’Infermeria de la UB, abordava una qüestió clau assenyalant els punts febles estructurals de la pròpia institució acadèmica. Entre aquests destaca el fet que les comissions d’igualtat siguin designades pels equips rectorals sense que es tinguin en compte criteris com l’impacte que hagin tingut les seves aportacions en benefici de les víctimes de violència de gènere. Altres dels punts febles tenen a veure amb la dificultat d’adoptar el protocol contra l’assetjament, la dilatació dels temps de gestió i resolució de les situacions o el silenci còmplice dels i les qui saben però miren cap a una altra banda, per por a les represàlies si es posicionen a favor de la víctima. Aquesta violència de gènere aïlladora la va viure la darrera ponent, Emma Sallent, que fou professora de la Facultat de Física de la UB, i sempre es va posicionar a favor de les víctimes de violència de gènere a la universitat mentre era membre de la comissió d’igualtat.

A data d’avui, la Ley de Ciencia, Tecnología e Innovación espanyola ja ha fet el pas que la convertirà en una llei pionera perquè donarà resposta a un problema social real, basant-se en les contribucions científiques de més alt nivell. Aquesta és una de les victòries del moviment #MeeToo Universitat, especialment des de la seva aparició a El Periódico el 23 de gener de 2022 i que avui intenta que també faci història Catalunya amb la seva proposta per a que el Projecte de Llei de la Ciència inclogui un apartat sobre les violències masclistes a les universitats, instituts i centres d'investigació.

Olga Serradell

Membre de la Junta de l’Associació Catalana de Sociologia i Degana de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB