"He pogut desenvolupar la meva pròpia “caixa d’eines”, per analitzar i entendre el món" (sobre la Facultat)

27/06/2019

La Chaimae Essousi va néixer el 1995 al Marro. Quan tenia tres anys va venir a viure a Barcelona amb la seva família. Va decidir estudiar Ciències Polítiques i Gestió Pública a la Facultat per una curiositat personal de cara a entendre el món polític i social. Després de finalitzar els estudis de grau el 2017 va cursar el màster titulat "Construcció de Pau i Gestió de Crisis" a la Universitat d’Umeå (Suècia). El 2018, va substituir la neu pel mar mediterrani fent una estada European Voluntary Service (EVS) a Haifa i actualment treballa al Departament de Cultura de la Generalitat.
En l'àmbit acadèmic, li interessen les relacions internacionals, la construcció de pau i els moviments socials des d’una perspectiva "decolonial" i feminista. Temes que ha pogut ampliar i treballar en recerca i investigació, en temes d’economia social i solidària.

Quina és la teva feina actual?
Actualment treballo al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’àrea internacional. Allà, tinc la oportunitat de conèixer de primera mà les relacions diplomàtiques tant bilaterals com multilaterals relacionades amb la cultura catalana a altres països del món. Per exemple, els projectes de diplomàcia cultural que es desenvolupen des de Catalunya és molt divers, des de països com el Marroc, passant per Bèlgica fins al Japó.
Al Gabinet, m’encarrego de les tasques de suport i seguiment de tots els projectes que depenen del Departament. En tant que es tracta d’una organització molt àmplia, de la qual depenen altres organismes de l’administració pública, calen molts processos de monitoratge i coordinació.

Com vas accedir-hi?
Hi vaig accedir mitjançant les Beques convocades pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura. És una convocatòria pública de subvencions per a pràctiques professionals en diverses àrees d’interès durant sis mesos.
Ho recomano altament per a les graduades de Ciència Política especialitzades en relacions internacionals, sobretot perquè el mercat laboral en aquest àmbit professional és de difícil accés, segons la meva experiència personal. Des d’aquí es pot donar peu no només a noves oportunitats sinó també de conèixer aquells aspectes més pràctics de les relacions internacionals des de l’administració pública.

Com valores la formació rebuda aquí a la facultat?
La formació la valoro molt positivament. La frase popular de què la universitat és la millor etapa de la vida és molt certa, amb els seus alts i baixos, es clar. A la Facultat he pogut aprendre de professores molt reconeguts i, sobretot, de les pròpies companyes estudiants. La formació fora de l’aula, dels moviments estudiantils i socials també formen part de l’experiència d’aprenentatge a la Facultat.
Una de les coses que més aprecio és haver pogut desenvolupar la meva pròpia “caixa d’eines”, per analitzar i entendre el món. Per exemple, fent retrospectiva, he comprovat com he anat adquirint criteris propis que no s’entenen si no és gràcies a una base de formació rebuda.
Sí que destacaria que a nivell curricular, comparat amb l’estil suec, el grau de ciència política de la UAB s’encara a mètodes d’anàlisi més quantitatius que no pas qualitatius i això es troba a faltar, sobretot a l’hora de decidir estudis doctorals o altres línies d’investigació.
 
Com veus la Facultat des de la pràctica professional? Algun consell per millorar?
La pràctica professional també la valoro positivament, sobretot l’últim any de grau. En el meu cas, vaig poder desenvolupar pràctiques al Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), fet que em va aportar molts coneixements tècnics que encara poso en pràctica avui dia.
Tanmateix, sempre hi ha aspectes a millorar. Sobretot un cop acabada la carrera -  que sol ser un període convuls a nivell personal i professional - de vegades s’acaba gestionant molt individualment i dona peu a molts malts de cap. Un servei d’orientació personalitzada a la Facultat seria ideal per poder cobrir totes les possibilitats d’estudis post-grau i també laborals.
Finalment, també afegiria que cal una línia de suport per a totes aquelles persones que han d’encarar el sostre de vidre al mercat laboral, per temes de gènere, recursos socio-econòmics o, fins i tot, d’orígen.