De la Facultat al món

22/03/2021

• Què et va motivar a sol·licitar una estada d'intercanvi?

Les ganes de viure en un país diferent, veure si era capaç de “sobreviure” fora de la meva zona de confort. Un intercanvi era la millor forma ja que disposava del suport de la universitat, no era tant un buscar-me la vida.

• Ens podries descriure com és el centre on vas realitzar l'intercanvi?

La universitat de Rotterdam és totalment diferent al que jo estic acostumat amb la UAB, primer de tot és força més petit, hi ha nombrosos edificis en els quals haver de realitzar diferents classes, i aquests edificis reben noms (ex: Timbergen, Polak, Mandenville...) de manera que sovint es convertia en una odissea trobar la classe que et pertoca. Els edificis eren força elevats, alguns d’ells tenien moltes plantes i es requeria de l’ús d’ascensor.

• Quins són els principals problemes que has trobat durant la teva experiència i els aspectes més positius? I els més negatius?

Problemes diria que cap més enllà de l’adaptar-te a un país diferent. Aspectes positius el relacionar-me amb gent de molts països, ja que una de les característiques de l’Erasmus University i Rotterdam en general és el seu caràcter internacional i multicultural. Quant a aspectes negatius potser els climatològics, que tot i que no ho sembli, sovint et minven i provoquen sensació de tristesa.

• Com valores la formació rebuda a la Facultat respecte a les exigències a la institució de l'intercanvi?

La facultat dota de certs recursos i punts clau a l’hora d’emprendre un intercanvi, però no proveeix de tots els recursos necessaris, el qual és obvi ja que no poden formar-te en aspectes característics de cada país i institució, això forma part del procés d’aprenentatge i de les vivències de cadascú.

• A títol personal, ens pots explicar alguna anècdota o vivència que t'hagi impactat i que creus representativa d'aquesta experiència?

Una anècdota representativa de l’experiència es va produir en tornar de l’intercanvi. Em va portar un mes el deixar de utilitzar paraules com “man” o “so” quan parlava amb els meus amics o família. Sovint consideraven que ho feia expressament, però la qüestió és que parlar i pensar en una llengua durant pràcticament un any provoca situacions com aquesta, en la que incorpores certes paraules al teu llenguatge.

Una altra de les anècdotes està relacionada amb el caràcter internacional i cosmopolita de Rotterdam. Hi havia tantes nacionalitats, barreges... que quan em preguntaven d’on era, en lloc de dir Espanya deia Senegal (país dels meus pares) ja que sonava més diferent i guai que dir Espanya, i ja hi havia una nombrosa representació d’espanyols. Aquest caràcter internacional m’ha obert la ment i permès entrar en contacte amb gent que en altres circumstàncies mai hi hagués entrat.

• Què aconsellaries a alumnes que s'estiguin rumiant si realitzar o no una estada d'intercanvi?

Experiència única, que dona una visió i un coneixement de un mateix abans desconeguts. En el meu cas, sabia que podia entendre l’anglès, però no m’hagués imaginat rebent el 100% de les classes en anglès, relacionant-me en anglès… i això m’ha aportat més confiança en mi mateix, fins a tal punt que m’estic plantejant fer un màster a l’estranger, ja que l’últim dels meus temors és la barrera lingüística. Recomano a tothom que s’ho estigui plantejant de fer el pas, però sempre cal tenir coneixement d’on anem, amb quins problemes ens podem trobar, per tal de reduir al màxim les sorpreses inesperades o desagradables.

Francesc Serra, vicedegà d'Intercanvis i de Relacions Institucionals