Entrevista a la doctora Sabina Monza

01/02/2021

Per començar, ens pots explicar en el marc de quin programa has fet el doctorat?

Ho he fet en el marc de dos programes. Un el vaig començar el desembre del 2013 i després vaig canviar al que estava vigent del 2011. Vaig fer el Doctorat de Politics, Policies and International Relations, en 5 anys però a temps parcial, perquè no tenia finançament, és a dir, que no  tenia beca. No la tenia perquè tenia més de 40 anys i havia passat molt de temps de que m’havia tret la llicenciatura i no podia accedir a la beca. Vaig estar treballant a temps parcial a la UAB com a assistent de recerca i a la vegada fent el doctorat.

Què et va fer escollir aquest doctorat? Quina és la teva trajectòria prèvia (màster, experiència internacional, etc)?

Jo venia de comunicació,, amb un tema d’opinió pública i vaig conèixer un grup de recerca amb un projecte molt gran europeu que treballava amb el tema que a mi m’interessava sobre l’opinió pública i la crisi econòmica. Però el que realment em va cridar més l’atenció va ser l’Eva Anduiza, el seu recorregut i el seu grup de recerca. Vaig tenir un parell d’entrevistes amb ella i ella també em va donar l’oportunitat.

La meva trajectòria acadèmica prèvia va ser el màster oficial de Recerca, Comunicació i Periodisme a l’Autònoma, també. A més vaig fer dues assignatures metodològiques del màster en Polítiques, ja que venia d’un altre àmbit i calia adaptar-me als mètodes metodològics de polítiques. Vaig treballar amb l’Eva Anduiza en aquell projecte europeu, i també amb la Núria Font en un altre projecte del Parlament Europeu. Després en altres projectes de recerca.

Vaig fer dues estades fora d’Espanya, una a França durant tres mesos i tres mesos més a Alemanya. Vaig fer el Doctorat Internacional.

Com ha sigut la teva experiència fora d’Espanya? Què en destacaries? Ho recomanes?

La meva experiència va ser molt bona, excel·lent. Vaig aprendre i treballar moltíssim i, a més, amb molt bona gent, molt solidaria i oberta, a més de seriosa. I tota la gent que vaig conèixer va ser en excel·lent. I continuo en contacte amb l’Eva i la resta. Ho recomano totalment.

Ara parlem de la teva tesi doctoral, ens podries fer resum de l’objectiu d’aquesta i dels resultats obtinguts? Com ha sigut la teva experiència en aquesta recerca doctoral? Quines troballes t’han sorprès més?

Jo vaig fer una tesi de comunicació política, analitzava els mitjans de comunicació en diferents països europeus de manera quantitativa i comparativa. Revisava el contingut d’articles de premsa sobre com es referien a la Unió Europea i a les seves polítiques d’austeritat. Analitzava quins eren els actors que tenien preeminència, institucions i com estaven associats a l’austeritat. L’objectiu era veure si Europa estava relacionada amb aquesta austeritat i quina imatge tenia la gent de cada país de la Unió Europea i a quanta informació tenien accés en aquella situació tan crítica. I si aquesta informació els ajudava a entendre com es feien polítiques econòmiques complexes a nivell multipolític. També si el llenguatge que s’utilitzava era comprensible, si facilitava que la gent entengués i participés. Si la crisi econòmica havia sigut com una oportunitat perquè la gent entengués més de com  funciona la Unió Europea.  

Els resultats van ser molt pobres, no vaig trobar gaire cosa. Tot el contrari, vaig fer una crítica bastant dura basada en les preposicions de la democràcia deliberativa, els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora de transmetre la informació a la gent i aquí no es veia això. No es veia cap participació de la gent ni cap debat sobre aspectes que afectaven directament a la societat civil. Crítica a l’oportunitat perduda per part de la Unió Europea a impulsar la participació de la agent a través de debats públics sobre les polítiques que es fan. El llenguatge que utilitzaven no permetia la comprensió de la població, ja que em vaig trobar amb poca informació i tota amb codis molt tècnics i econòmics.

Em va sorprendre que en un país com Espanya, tan tocat per la crisi, se seguís la mateixa tendència i els mitjans de comunicació mostressin una realitat tan superficial.

Quins aspectes destaques positivament en l’experiència de doctorat a la UAB? I que milloraries?

Tenen un programa de doctorat molt bo, i molt ben pensat en tot el procés d’aprenentatge amb molta feina però molt lliures també en buscar la nostra vessant. Es té tot el suport de l’equip de professors, la gent és molt solidària. Això sí, encara que hi ha molt volum de feina i molta exigència, s’aprèn molt! Però tinc aspectes que milloraria de cara a les avaluacions, que no serveixen per gran cosa. Tots els anys tenim una avaluació amb tres persones que són professors de Ciència Política, que no són els nostres tutors, i això no serveix de gaire, a mi no em va aportar res. És una xerrada, una vista, però clar, no coneixen el teu projecte i no són del teu tema. És més tot un papeleo de tot el que hem fet, una formalitat per temes burocràtics de les nostres estades a l’estranger i els diferents congressos i cursos que fem tant a Espanya com a Europa. A  final d’any hem de fer una síntesi de tot el que hem fet. Trobo que s’hauria de buscar una altra manera de fer l’avaluació.

Per últim, quins consells donaries a una persona que vol iniciar un doctorat a la UAB?

Primer que triï un tema de recerca que l’interessi de debò, perquè, si no, no podrà aguantar tot el que vindrà perquè és un camí llarg d’almenys cinc o sis anys i si no t’interessa el que fas, no té cap sentit. També tenir una bona relació amb el director o directora de tesi, això és fonamental. A l’hora de fer l’entrevista has de trobar a algú a qui respectis professionalment i una persona que continuï fent recerca i que t’ensenyi, algú que sigui molt actiu. Si aquests dos punts són bons jo crec que ja pots fer un bon doctorat.