Entre apunts i ansietat, la salut mental de l’alumnat

24/02/2026

Segons el VI Seminari CORE Salut Mental «Estrès i depressió: la biologia de cada dia (2019), “l’estrès és una resposta natural del cos davant de situacions de pressió o exigència, que prepara l’organisme per reaccionar” i, per tant, no és necessàriament negatiu. El problema sorgeix quan aquesta resposta es manté de manera constant en el temps, generant situacions de malestar que poden anar més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic. Per això, l'estrès acadèmic no es pot entendre únicament com una experiència personal, sinó com un fenomen complex que s’inscriu dins d’un marc social i acadèmic. En aquesta línia, la sociòloga i professora del QUIT Mireia Bolíbar afirma: “Jo crec que es té cada cop més clar que la salut mental té un component estructural, que s’expressa com un problema psicològic individual però que té unes causes que van molt més enllà d’aquella persona”.

Quan la pressió acadèmica i la feina s’acumulen, el rellotge corre en contra i el descans esdevé un luxe. A aquesta cursa contrarellotge s’hi afegeixen les expectatives de rendiment, pròpies i imposades, que incrementen la sensació d'exigència constant. En aquest escenari, una mala organització del calendari acadèmic, amb proves concentrades en pocs dies i poc marge per recuperar-se, pot acabar transformant l’estudi en una font continuada d’estrès. Segons explica la psicòloga i professora Sílvia Edo del grup d’investigació GIES, “l’ansietat davant dels exàmens és normal, jo et diria que és necessària. El que passa és que a vegades aquesta activació supera uns límits que es consideren adequats, i és quan interfereix amb el rendiment”. Es tracta d’una situació que no només afecta el rendiment acadèmic, sinó també la seva salut.

La psicòloga Silvia Edo explica que durant els períodes d’alta exigència acadèmica, com el mes de gener o juny, l'estrès acadèmic deixa de ser un problema puntual i es manifesta com una experiència sostinguda que pot acabar afectant el benestar emocional dels estudiants organitzar amb temps el calendari pot ajudar a evitar acumulacions innecessàries i reduir la sensació d’anar sempre a contrarellotge. Alhora, és important posar límits i entendre que descansar també forma part del procés, i que saber quan parar o demanar ajuda no és un fracàs, sinó una estratègia de cura. També es convida l’estudiantat a rebaixar l’autoexigència i a fugir de la comparació constant. En aquest sentit, compartir espais d’estudi amb companys pot ser una bona eina per crear entorns més col·laboratius i menys competitius, on el suport mutu ajudi a alleugerir la pressió.

La responsabilitat també és de la facultat i dels departaments, que com a institucions universitàries vetllen per gestionar horaris, avaluacions i continguts de manera raonable i respectuosa. En aquest sentit, Ma. Esther Fernàndez Mostaza, sociòloga i professora de l’ISOR, i coordinadora del projecte europeu HEARTS:, assenyala “Diria que, després de tot el que hem escoltat i observat durant el projecte HEARTS, és evident que el malestar emocional de l’estudiantat no és només una qüestió individual. És un fenomen col·lectiu, gairebé diria comunitari”.

El Projecte HEARTS és una iniciativa europea finançada pel programa Erasmus+ que té com a objectiu reforçar la promoció de la salut mental en l’educació superior. El projecte aposta per un enfocament comunitari i preventiu, posant el focus en la creació d’entorns universitaris més inclusius, sensibles al trauma i atents a les necessitats dels col·lectius més vulnerables. A través de la col·laboració entre diverses institucions europees, HEARTS desenvolupa eines i estratègies per integrar el benestar emocional en el dia a dia de la universitat.

Finalment, es recorda que la universitat posa a disposició de l’estudiantat serveis d’atenció psicològica i recursos de suport, pensats per acompanyar en moments de malestar emocional. Si ho necesiteu tenim el Servei de Metges i Suport Psicològic; el CORE Salut Mental; i finalment també tenim el Taller: Grup d’ajuda mutua en benestar emocional organitzat per ActivaMent Catalunya Associació que comença el 24 de febrer i encara os podeu afegir. Fer-ne ús i parlar obertament de salut mental és també una manera de trencar el tabú i de cuidar el benestar dins la vida universitària.