Els boscos que emmagatzemen més carboni també tenen més biodiversitat
03/10/2018
L’estudi, liderat per Judit Lecina-Diaz i publicat a la revista Ecological Applications, ha permès obtenir un mapa en què es poden veure les zones boscoses on coincideixen els valors màxims de les dues propietats a la península: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones, denominades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic. A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.
L’equip de recerca, en què ha participat l’investigador del CREAF i de la UAB Javier Retana, ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys). "Com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumes que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies. En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu”, comenta Lecina-Diaz. Així mateix, han trobat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. “En aquests llocs normalment no pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana”, conclou l’autora principal.
On hi ha els boscos més preuats?
Judit Lecina-Diaz i un equip format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la UAB acompanyen la publicació amb un mapa on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu, Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja; la Sierra de Grazalema, a Andalusia; la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha; la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.
L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà, amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que ha obtingut resultats equivalents però per a la zona del Québec.
Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten perquè sovint, el fet que millori un indicador també millorarà l’altre, i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.
Article: Lecina‐Diaz, J., Alvarez, A., Regos, A., Drapeau, P., Paquette, A., Messier, C., & Retana, J. (2018). The positive carbon stocks‐biodiversity relationship in forests: co‐occurrence and drivers across five sub‐climates. Ecological Applications.