El sociòleg Ignacio Sánchez-Cuenca inaugura el curs a la facultat amb una reflexió sobre el futur de la democràcia

Es veu la sala d'actes amb una taula on seuen els conferenciants
D'esquerra a dreta, la professora Carol Galais, el degà de la Facultat Xavier Ballart, el vicerector d'Economia de la UAB i el sociòleg convidat Ignacio Sánchez-Cuenca

La Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va inaugurar ahir, dilluns 22 de setembre, el curs acadèmic 2025-2026 amb una conferència del sociòleg i politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, de la Universidad Carlos III de Madrid. L’acte, celebrat a la Sala d’Actes de les Facultats de Ciències Polítiques i de Sociologia i d’Economia, va comptar amb la presència del vicerector d’Economia de la UAB, Xavier Ramos, del degà de la facultat de CCPP i de Sociologia, Xavier Ballart, i de la professora Carol Galais de la FCPS.

22/09/2025

L’acte va començar amb les paraules de benvinguda del vicerector Xavier Ramos, que va obrir la sessió i va donar la paraula al degà. En la seva intervenció, Xavier Ballart va destacar els reptes polítics actuals i la crisi de la democràcia i de les institucions d’intermediació. Tot seguit, la professora Carol Galais va presentar Ignacio Sánchez-Cuenca, de qui havia estat alumna, i li va cedir el torn per a la lliçó inaugural. 

Amb el títol «¿Y si se acaba la democracia?», la conferència de Sánchez-Cuenca va començar amb exemples de països on les institucions democràtiques s’han vist amenaçades o debilitades: Rússia amb Vladímir Putin, Hongria amb Viktor Orbán, Turquia amb Recep Tayyip Erdoğan i els Estats Units amb Donald Trump. A partir d’aquests casos, el sociòleg va alertar sobre l’auge de la dreta autoritària i els riscos d’una societat “fragmentada políticament com mai abans”. 

El ponent va repassar diverses teories sobre les condicions que afavoreixen l’aparició i consolidació de la democràcia, tot remarcant la dificultat de fer projeccions de futur. “És molt difícil projectar en el futur tendències del passat”, va afirmar, i va insistir que les ciències socials no poden aspirar a les veritats absolutes de les ciències naturals. També va remarcar: “És important prendre’s seriosament la història de les naturaleses de les democràcies”, tot recordant que, igual que tenen un inici, les democràcies poden tenir un final històric. 

Segons Sánchez-Cuenca, avui la democràcia es troba bloquejada per dos factors principals. D’una banda, l’ascens de la Xina, que ha assolit un ràpid desenvolupament econòmic i social sense adoptar un sistema democràtic liberal i que, per això, podria esdevenir un model atractiu per altres països. De l’altra, la crisi de representació i confiança en les democràcies occidentals, exemplificada en dades que situen Espanya i França amb nivells de confiança per sota del 10%. 

El futur, va apuntar, oscil·la entre dues possibilitats: que l’actual situació sigui un entrebanc temporal, com va succeir en el període d’entreguerres, o bé que es consolidi una decadència més profunda. Tot dependrà, segons ell, de l’evolució de figures com Trump i del recorregut del model xinès. 

La conferència, molt aplaudida per estudiants, docents i personal de la facultat, va donar pas a un torn obert de preguntes i comentaris que va permetre als estudiants debatre sobre els reptes que afronten les democràcies contemporànies. Finalment, el vicerector Xavier Ramos va cloure l’acte i va declarar oficialment inaugurat el curs acadèmic 2025-2026.