El Servei d'Atenció a la Diversitat (Piune-UAB) a la Facultat

12/10/2020

Just abans del confinament de març degut a la situació de pandèmia, des del Butlletí vam encarregar al professor Xavier Rambla del Departament de Sociologia que ens redactés un text sobre el servei PIUNE de la UAB, en la seva qualitat de Tutor d’aquest programa a la nostra Facultat.  El publiquem mesos després, en un context en el que es mostra més necessari que mai la continuïtat i ampliació d’aquest servei per les dificultats que poden trobar alumnes per adaptar-se al model de docència híbrida actual, i que per exemple ha portat a distribuir mascaretes transparents pel professorat que compta entre l’alumnat persones amb dificultats auditives. A continuació trobareu aquesta breu valoració del PIUNE: 

Des de fa aproximadament deu anys la UAB ha posat en marxa un servei de suport per a un tipus d’estudiants que fan els nostres graus i màsters en unes condicions particulars. En algunes ocasions el seu aprenentatge és més complex per un seguit de circumstàncies físiques o psicològiques. En altres, la seva diversitat funcional els dona una perspectiva que no comparteixen fàcilment amb altres estudiants. El PIUNE- Servei d’Atenció a la Diversitat diagnostica les seves necessitats d’aprenentatge, fa recomanacions sobre com integrar-los correctament a les activitats docents, els facilita un programa de tutories, i els ofereix un servei d’orientació professional. 

Però aquesta iniciativa no presta tan sols un servei a un perfil d’estudiants, sinó que també ens estimula a tota la comunitat universitària a reconèixer i explotar un potencial que massa sovint es perd perquè passa desapercebut. Al capdavall, si resolem els seus problemes concrets d’una manera adequada, també contribuirem a superar tres dels principals reptes contemporanis de la universitat. 

El primer repte és donar resposta a una creixent diversitat d’estudiants.  Cada vegada és més visible que a les nostres aules no hi ha un grup d’estudiants de la mateixa edat, d’un sol gènere i d’un mateix origen social que comparteixen un mateix context cultural. Un seguit d’estudis ens recorden que la trajectòria de moltes i molts estudiants no segueix un pauta lineal en què a cada edat correspon un curs. Les trajectòries no lineals són tan o més importants que les lineals. Doncs bé, la varietat de circumstàncies individuals i la diversitat funcional han esdevingut un aspecte més d’aquesta creixent diversitat. 

Un segon repte consisteix en la nostra capacitat de dissenyar les activitats docents amb els criteris del disseny universal. De quina manera podem fer que siguin flexibles i equitatives? De quina manera podem transmetre millor la informació necessària per dur-les a terme? De quina manera podem donar millor les instruccions? De quina manera podem motivar tothom, professorat i estudiants, a tolerar els errors? De quina manera podem aprendre d’aquests errors? Com que a la realitat hem de respondre totes aquestes preguntes a través de la pràctica, la demanda d’atendre estudiants de tota mena precisament ens proporciona una ocasió immillorable per millorar la nostra pràctica. Si aconseguim fer les coses per a tothom, també aconseguirem fer-les millor. 

El tercer repte té a veure amb les eines pedagògiques de la docència universitària. De fet, és molt senzill donar resposta al que necessiten els i les estudiants tutoritzats pel PIUNE si descobrim com afinar una mica més la comunicació sobre la docència. La immensa majoria únicament necessita unes instruccions una mica més detallades de les que el professorat acostumem a donar. I sobretot, els fan falta comentaris qualitatius sobre els progressos del seu aprenentatge. Però això no són pas exigències excepcionals. Al contrari, quan concretem més unes instruccions i expliquem millor què han après i què no han après, també desenvolupem eines i estratègies que acaben beneficiant el conjunt d’estudiants. 

El fet és que les ciències polítiques i la sociologia necessiten professionals que hagin tingut aquestes experiències personals al llarg dels seus estudis. Sens dubte, la seva mirada és imprescindible per millorar les aportacions de la professió en àmbits com ara la gestió pública, la formació professional per a l’ocupació, la intervenció social, la dinamització i mediació sociocultural, els estudis de màrqueting i opinió, la consultoria, la diplomàcia, i la recerca social i política. 

En fi, és una bona notícia que les persones que acudeixen al PIUNE trobin interessants els nostres estudis. La seva presència ens dona un motiu més per valorar les nostres especialitats. Ens indica que els nostres graus i màsters desperten vocacions en tota mena de sectors socials. Com més diverses siguin les trajectòries i vivències futures dels especialistes en ciències polítiques i en sociologia, més lúcides seran les seves anàlisi i més agudes les seves aportacions. La veritat és que a hores d’ara necessitem mirades diferents per trobar solucions efectives a molts dels problemes col·lectius que inevitablement haurem d’afrontar durant les properes dècades. 

Xavier Rambla, Tutor PIUNE-UAB