El QUIT participa en l'informe FOESSA
.jpg)
El diari ARA s’ha fet ressò d’un informe sobre exclusió i desenvolupament social que Càritas ha elaborat amb la fundació FOESSA i amb participació de Mireia Bolíbar, Sara Moreno i Vicent Borràs, del QUIT
04/12/2025
El Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball-QUIT del Departament de Sociologia de la UAB participa en el IX Informe FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, aportant dades i reflexions sobre la precarietat laboral a Catalunya a partir d'entrevistes a 140.000 llars de tot l'Estat i de totes les condicions socioeconòmiques.
L’anàlisi realitzada per les investigadores del QUIT posa sobre la taula que malgrat el context aparentment optimista -creixement econòmic, augment de l’ocupació i descens de l’atur-, la precarietat persisteix i, per tant, es consolida a nivell estructural.
L’estudi mostra que la precarietat objectiva afecta el 38,2% de la població treballadora enquestada. Els salaris baixos són la cara més estesa de la precarietat (37,7%), una precarietat que reflecteix un problema ampli d’ingressos baixos que pateixen, aproximadament, 1,4 milions de treballadors/es. Les altres dimensions clau de la precarietat objectiva són la discontinuïtat laboral (17,5%) i la inestabilitat contractual (14%).
Aquestes manifestacions de la precarietat laboral tendeixen a acumular-se en determinats col·lectius. En concret, destaquen les persones joves i les immigrants: el 39,3% de les menors de 30 anys pateixen inestabilitat en el lloc de treball, i el 25,4% de les persones immigrants d’origen extracomunitari experimenten discontinuïtat laboral. Si bé aquests col·lectius també apareixen afectats pels baixos ingressos, la precarietat salarial supera aquests grups i esdevé transversal, amb una marcada dimensió de gènere: el 48,4% de les dones actives laboralment tenen un salari inferior al SMI front el 28,5% dels homes.
Pel que fa a la precarietat subjectiva (percepció), el manteniment de les condicions i/o de la continuïtat al mercat de treball en general, aquesta afecta al 17,4% de la població. Una proporció menor de la població treballadora en comparació a la precarietat objectiva, a més de presentar una caracterització més difusa, que no s’associa de manera tan clara amb determinades característiques sociodemogràfiques.
L’anàlisi aprofundeix en la poca correspondència entre precarietat objectiva i subjectiva, identificant quatre perfils que reflecteixen la diversitat de posicions i experiències en el mercat de treball en termes objectius i subjectius: seguretat (57,7%), que són treballadors/es en una situació més estable i consolidada, i que tenen confiança sobre la seva posició en el mercat de treball; amenaça (10,1%), que són persones amb bones condicions que, tanmateix, perceben inseguretat davant la possibilitat de viure un empitjorament de les condicions laborals; normalització (25,5%), persones amb precarietat objectiva que no perceben que la seva situació pugui empitjorar i vulnerabilitat (6,6%), que són les que acumulen tant precarietat objectiva com subjectiva.
L’informe aporta evidència empírica útil per orientar polítiques públiques que redueixin la precarietat laboral i les desigualtats laborals, com a fórmules per reduir l’exclusió i desigualtats socials. En aquest sentit, la centralitat de la precarietat salarial subratlla la necessitat de mesures sobre ingressos i jornada. A més, l’exploració de la diversitat de formes d’experimentar precarietat, senyala la necessitat d’intervenir per evitar que la segmentació laboral reprodueixi i consolidi les desigualtats que ja travessen la societat catalana.