El projecte Hedera, una iniciativa per trencar barreres d'accés a la universitat

22/06/2023

Hedera és un projecte d’investigació pilot que comença el juliol de 2022 a través del Ministerio de Inclusión i els fons europeus Next Generation. El projecte neix davant la preocupació del nombre d’alumnes de certs entorns socioeconòmics que no van a la universitat o l’abandonen molt aviat. El coordinador del projecte Martí Ramos assenyala que “es vol analitzar l’impacte que la mentoria social pot tenir en el període de trànsit entre segon de batxillerat o segon curs de CFGS a l’etapa següent”. El projecte també compta amb una prova pilot a Andalusia. Hedera té un conveni amb l’UAB, a través de la FAS, per tal de treballar conjuntament la recerca de mentores i mentors, així com els beneficis que per aquests suposa (incloent el reconeixement de crèdits optatius).

De fet, les dues investigadores principals del projecte de recerca tenen una llarga vinculació amb la nostra universitat: la Dra. Caterina Calsamiglia, Dra en Economia per la Universitat de Yale i professora investigadora de la UAB entre 2005 i 2015; i la Dra Annalisa Loviglio, Dra en Economia per la UAB.

Actualment, des del projecte, es treballa amb la voluntat que hi hagi prou mentors i mentores com per atendre a tot l’alumnat que n’ha demanat, aquest objectiu és prioritari. Així, tots aquells nois i noies que ho necessiten podran tenir una atenció individualitzada”.

Per tal de fer l’estudi, es compta amb la participació de 130 centres de tot Catalunya. A la  meitat d’aquests centres se’ls ha donat l’oportunitat d’oferir als seus alumnes d’últim curs de Batxillerat i de CFGS l’acompanyament d’una persona mentora voluntària. Evidentment, diu, “l’objectiu més gran és acompanyar els joves en la seva entrada a la universitat”.

S’ha treballat tant amb alumnat de batxillerat com de cicles formatius de grau superior, doncs des d’aquí també poden anar a la universitat. Els mateixos alumnes decideixen si volen tenir una persona mentora. Un cop han dit que sí, escreen les parelles de mentoria buscant la major afinitat possible entre persones mentores i mentorades, a partir dels qüestionaris que han realitzat tant uns com altres. Ramos destaca que “la recerca de mentors i mentores no s’atura, encara que el projecte ja hagi començat”.

Les tasques dels mentors i mentores es podrien resumir en un acompanyament i guiatge en aquest procés de canvi en què es troba l’alumnat, un moment de moltsdubtes, com ara, la nota o quina universitat escollir. La figura mentora recull les inquietuds i acompanya per resoldre els dubtes i compartir experiències

Les persones mentores poden ser de qualsevol edat i han d’estar cursant un grau universitari, màster, postgrau o tenir el títol universitari a Espanya. “Una persona que hagi estudiat tota la seva vida a Mèxic, per exemple, hauríem de mirar si pot ser un bon mentor o mentora perquè no coneix el sistema d’aquí”, apunta Ramos. 

Cal destacar que la persona voluntària també pot extreure beneficis de la mentoria i Ramos en destaca tres. En primer lloc, el benefici més immediat és el reconeixement de tres crèdits ECTS, per aquells que estan cursant una carrera. En segon lloc, és incloure-ho al currículum. “En carreres socials interessa molt i per a la gent que ha de presentar-se a oposicions, tenir una mentoria permet sumar punts extra”. En tercer lloc, l’experiència de fer un voluntariat també és un altre benefici que extreu la persona mentora. 

Quan li preguntem per les barreres d’accés a la universitat, Martí Ramos assenyala que “hi ha una barrera molt gran que és l’econòmica. Hi ha una gran part de l’alumnat que tenen la sensació que no poden accedir a les beques, i encara que hi hagi subvencions continua essent car. 

També hi ha una barrera social. Els nois i noies sense referents familiars amb estudis universitaris, com ara els pares, els tiets, els germans… ja no hi van perquè en el seu entorn anar a la universitat és una cosa que no es fa. Hi ha gent que no va a la universitat perquè creuen que no està feta per ells sinó per un altre tipus de classe social i això s’ha de llimar. 

Després, hi ha una dificultat informativa pels qui no tenen l’hàbit de recerca i no tenen l’assessorament. Hi ha instituts que ho treballen molt, però en altres casos no és així. Com que no hi ha una temàtica curricular destinada a la informació, hi ha aquesta barrera informativa”. 

Ramos anima a tothom qui ho vulgui a apuntar-se com a persona mentora i demana que “intentin recordar com estaven ells en acabar el batxillerat, els exàmens, la selectivitat… Que recordin com el món se’ls tirava a sobre i pensin si els hagués anat bé un acompanyament”. En el meu cas, “vaig fer COU i vaig entrar  una carrera que no volia fer, em faltava molta informació i penso que hi ha molts estudiants que es troben en aquesta situació”.

Per obtenir més informació i inscriure’s com a persona mentora en aquesta iniciativa, ho podeu fer a través del web del projecte Hedera.