El professor Óscar Molina coordina el projecte INCODING
El passat dia 1 de desembre va tenir lloc un seminari de difusió de resultats del projecte INCODING, coordinat pel professor Óscar Molina, finançat per la Unió Europea.
21/12/2023
El passat dia 1 de desembre va tenir lloc un seminari de difusió de resultats del projecte INCODING (Democracy
L'objectiu del projecte INCODING és analitzar el paper de la negociació col·lectiva i altres formes de participació de les persones treballadores en el lloc de treball (el que anomenem democràcia industrial) en la (co) governança de la caixa negra de la gestió algorítmica per tal d'identificar els principals reptes per als treballadors i els seus representants, i explorar la seva contribució a una gestió algorítmica inclusiva entesa com el gir cap a una major transparència en el disseny i implementació de sistemes basats en intel·ligència artificial en l'àmbit d'empresa i garantint la supervisió de processos automatitzats.
En el context de la datificació dels entorns de treball, les noves tecnologies com els algoritmes i la intel·ligència artificial han obert noves possibilitats per a la gestió de la mà d'obra. Les seves possibilitats de recopilar, combinar i utilitzar dades sobre el lloc de treball i les persones treballadores per a un nombre cada vegada més gran de processos i decisions, estan alterant el panorama de les relacions laborals de moltes maneres. L'ús per a decisions i processos que van des de la contractació, l'organització del treball, l'avaluació i fins i tot l'acomiadament està cada vegada més estès. Malgrat la seva promesa en termes d'optimització, alhora, hi ha un creixent debat públic preocupat pel seu impacte en la veu, la influència i les condicions de treball. Una característica important d'aquestes "caixes negres" és la seva falta de transparència i el seu funcionament semiautònom, cosa que posa en perill les formes tradicionals de participació col·lectiva dels treballadors, la transparència o fins i tot la normativa de protecció de dades. Per tant, el projecte té com a objectiu comprendre la forma en què la intel·ligència artificial està erosionant les institucions de democràcia industrial i impactant en els llocs de treball.
La investigació ha tingut diverses fases, sent una d'elles l'anàlisi de dos casos d'estudi d'empreses en relació a l'ús d'algorismes i la participació dels treballadors. Els casos analitzats corresponen a empreses de diferents sectors i que apliquen de manera diversa algoritmes. En el sector industrial, s'ha analitzat una empresa pionera en la introducció de noves tecnologies en el procés productiu. L'anàlisi mostra com l'ús d'algorismes en aquesta empresa sembla ser invisible als treballadors, que no perceben riscos derivats de la creixent datificació de la seva activitat. El control de temps característic dels models tayloristes de producció roman, però amb l'ús de noves tecnologies augmenta la precisió i la quantitat de dades acumulades per l'empresa.
L'altre cas analitzat es caracteritza per estar proper al model ideal de gestió algorítmica integral, en la qual la gran majoria d'activitats estan sota la supervisió i el control de l'algoritme. Amb relació al cas industrial, on hi ha poca consciència de l'ús d'algorismes i els riscos que té, en el cas de la plataforma de repartiment a domicili existeix per part dels treballadors una forta sensibilitat en relació a l'algoritme i les implicacions d'aquest. De fet, podem parlar d'adaptació a l'algoritme, en línia amb els processos de gamificació que són cada vegada més freqüents en aquest tipus d'empreses.
Els resultats de l'anàlisi conviden, en primer lloc, a fer una lectura crítica de l'impacte que l'anomenada Llei Rider ha tingut amb relació al principi de transparència o democràcia algorítmica. Aquesta llei estableix el dret a accedir a l'algoritme per part de la representació dels treballadors. Tanmateix, tal com mostren els casos analitzats, l'exercici d'aquest dret es troba amb diversos problemes que van des de la manca de capacitat tècnica per part de la representació dels treballadors per entendre i desxifrar l'algoritme, fins a les dificultats de la mateixa empresa per proveir l'accés, ja que en molts casos l'algoritme utilitzat se subcontracta a una empresa especialitzada externa.
En segon lloc, els resultats del projecte apunten a la necessitat de sensibilitzar els treballadors sobre l'ús d'algoritmes i eines d'intel·ligència artificial per les empreses. No només l'algoritme constitueix una caixa negra sobre la qual existeix un total desconeixement sobre quins paràmetres usa i en quin tipus de decisions s'aplica. Si no que un problema anterior a aquest és el de la invisibilitat (certament perseguida en molts casos per les empreses) d'aquestes eines.
Així doncs, l'ús d'algorismes no només pot provocar una erosió de la democràcia industrial, sinó que implica l'adopció de tècniques de gestió i organització del treball que augmenten el control i intensifiquen el treball. Per fer front a aquests riscos, cal garantir l'accés efectiu a l'algoritme per part de la representació dels treballadors i generalitzar la seva regulació a través de la negociació col·lectiva.