El Perfil: Marisa Preses

01/10/2019

Marisa Presas va començar a impartir classes de traducció de l'alemany el 1977 a l'EUTI (Escola Universitària de Traductors i intèrprets) i a la Facultat de Traducció i d'Interpretació a partir de la seva creació el 1984. Ha dut a terme investigacions en el camp de la docència i la didàctica de la traducció i traducció literària de llibres infantils i catàlegs d'art.

Quan va començar a impartir docència a la FTI? Quines assignatures ha impartit?

Vaig començar l’any 1977, a l’octubre. Vaig començar a fer classes de llengua alemanya, havia marxat la Laura Berenguer, que treballa a l’EUTI (Escola Universitària de Traductor i d’Intèrprets), a alemanya, i em va proposar que jo presentés la meva candidatura. Em van acceptar i vaig començar a fer classes de llengua alemanya fins l’any 1981, quan el Goethe Institute va muntar el primer seminari de traducció per professors de les facultats espanyoles i portugueses a Munich.
Va fer un fred horrorós; hi havia moltes brasileres (érem la majoria dones) i les pobres estàven desesperades perquè havíem passat de 25 sota zero i, clar, elles venien de l’estiu del brasil.
En aquell seminari vam anar tres professor d’aquí, Doris Ensinger, Willy Neunzig i jo. L’any següent nosaltres vam començar a impartir traducció de l’alemany, ells traducció inversa i jo traducció directa. Des d’aquell moment faig classes de traducció.

Com valora el seu pas per la facultat? Quines perspectives de futur té la professió tenint en compte l'avenç de les tecnologies relacionades amb la traducció?

Clar, ha canviat moltíssim tot. Ja no treballem amb llibreta, llapis i diccionaris. Abans, els professionals fèiem les traduccions a mà i no era fins a molt a final, després d'uns quants esborranys i revisions, que es passava a màquina d'escriure.
Si era una traducció professional, l'havies de lliurar en tres exemplars (no existien les fotocopiadores). Escrivies una versió a màquina i les dues restants en paper carbó. En cas que volguessis corregir alguna cosa, ho havies de fer a les tres còpies. Per aquesta raó gairebé mai es feien rectificacions en aquesta part del procés. Després tot va canviar.
El processador de textos va ser la primera revolució. La segona va ser internet i la facilitat de cercar informació.
Naturalment, abans, si necessitaves documentar-te per una traducció, havies d'anar a una biblioteca o consultar algun expert. Ara quan ho penso, jo no sé com ho fèiem per treballar. Ara tenim els diccionaris en línia, tot i que molts d'ells tenen una informació més superficial que un diccionari Maria Molinero, per exemple. Un cop t'havies acostumat a utilitzar un diccionari tan complex podies rebre més informació que d'una pàgina web.
I, definitivament, la tercera revolució han estat les memòries de traducció i la traducció automàtica. Això ens facilitarà molt la vida als traductors, però no ens substituirà.

Com ha evolucionat l’ensenyament universitari de traducció i d’Interpretació al llarg de la seva carrera?

Han canviat moltes coses. Molts col·legues i jo mateixa vam començar amb moltíssima prevenció contra Viquipèdia i ara jo he passat a recomanar-la, amb naturals reserves, però tenint en compte que és una eina utilíssima. I, per exemple, jo també compto amb que els meus estudiants treballaran amb diccionaris en xarxa, que mai a la vida ho faran amb diccionaris en paper. Jo crec que és un pèrdua, però es així. Tot i així, jo penso que les bases de la traducció són les mateixes. Les dinàmiques a classe no han canviat. Els alumnes porten les seves traduccions i les discutim entre tots al aula o les intercanviem. Bàsicament és pràctica. Aixó continua sent així excepte per les eines que s’utilitzen i la manera de treballar.

Han canviat les llengües de moda? Quines llengües recomanaria estudiar?

Quan jo vaig començar, hi havia francès, anglès i alemany com a llengües B i francès, anglès, alemany, italià i rus com a llengües C. Érem molt pocs professors a l'EUTI. De fet, els d'alemany i d'italià compartíem despatx. Després es va començar a ampliar el ventall de llengües C; es van afegir el portuguès i l'àrab. També van irrompre les llengües asiàtiques, tot i que, per aquella època, ja em dedicava més a la recerca que a la docència i vaig perdre una mica el contacte amb l'alumnat en general. Jo penso que quan vaig començar hi havia un gran interès per l'alemany o rus C i ara l'interès és pel japonès i el coreà.
Respecte a l'alemany, hem tingut una gran davallada en el nombre d'estudiants que escullen l'alemany com a llengua B, fins al punt d'elaborar un pla d'estudis nou per intentar fer canvis profunds d'enfocament dels estudis. Potser el Brexit ens donarà una mica d'esperança. Si el Regne Unit surt finalment de la Unió Europea, deixarà a Irlanda com a únic país de la Unió amb l'anglès com a llengua oficial. Per tant, l'alemany i el francès haurien de generar més interès, però no sé de quina manera s'aconseguirà que l'anglès deixi de ser la llengua franca.
La facultat i els professors d'alemany tenim el problema identificat. Els batxillerats no compten amb l'alemany i el francès com a segones llengües per a la Selectivitat. Això és un problema que ha de tractar la Generalitat i Ensenyament.

A part de la docència, com valora la seva tasca en traducció literària? Quines obres ha traduït i quines destacaria?

He fet una mica de tot. Quan vaig començar a l'EUTI, compaginava molt la tasca de professora amb la traducció literària. Vaig traduir molta literatura infantil i juvenil, però també crítica d'art, per la fundació Miró i Tàpies traduint catàlegs per exposicions. Però va haver-hi un moment que vaig haver de decidir. O compaginava una vida professional de traductora amb les classes o bé canviava i passava (amb la creació de la FTI) a fer investigació. Vaig deixar de traduir i vaig dedicar-me més a la investigació i al treball al departament.

Un dels temes de recerca era la seva tesi doctoral, sobre pedagogia de la traducció.

A mi sempre m'ha agradat fer classes. Aleshores, una via per la recerca, si no tenies un bon fonament teòric, que jo pensava que el tenia gaire, en estudis literaris, era molt difícil fer una tesi sobre traducció literària. A més m'interessava la docència i vaig fer la tesi sobre didàctica. Des de llavors m'he mogut en el mateix camp d'investigació però també he anat evolucionant en els temes. Em sembla que puc dir sense falsa modèstia que la meva generació de traductors, dels 80 o 90, ha estat la primera a fer recerca com a tal. Les primeres Facultats van decidir les línies de recerca a l'estat Espanyol, tenint també en compte el que es feia en l'àmbit internacional.

I, finalment, per un estudiant que es graduï aquest any, quines diferències hi ha al món laboral amb algú graduat als 80?

Jo crec que abans les expectatives dels estudiants i dels professors eren les de ser traductors que treballen pel seu compte en traducció literària. Per tant les classes eren diferents. Avui dia, probablement, molts dels estudiants acabaran treballant per empreses. La demanda del mercat ha canviat. Potser les especialitzacions són més recomanables ara. A la FTI tenim un parell de màsters que obren moltes portes en aquest sentit. De totes maneres, això forma part de les decisions dels alumnes.