El perfil: doctorandes i doctorands

Foto_entrevista_185

Antonio  Montañés ha fet el doctorat en Sociologia 

25/11/2020

Per començar, ens pots explicar en el marc de quin programa has fet el Doctorat?

Estic estudiant el Doctorat de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. El meu cas és una mica especial perquè s'emmarca dins d'un programa de co-tuteles europees, llavors entre les dues universitats s'ha de fer un conveni i passes temps a cada universitat, es considera llavors un doctorat conjunt entre la Universitat Autònoma i el St. Andrews, a Escòcia. Et donen un diploma en cadascuna, no és un doble doctorat sinó un doctorat amb co-tutela europea, és a dir, amb un supervisor a cada universitat.

Què et va fer triar aquest doctorat?

Jo sóc de Madrid i vaig estudiar la carrera de Sociologia a la Universitat Carlos III i després vaig estudiar el màster de Sociologia a la Complutense. Després vaig treballar un any al CIS i ja allí em vaig començar a interessar per la població gitana. Jo realment vaig començar el meu doctorat a la Complutense, però el meu director es va jubilar. Llavors vaig conèixer a la Mar Griera i el programa de doctorat de la UAB amb esment en qualitat, i vaig venir cap a Barcelona. Encara que el factor important per a mi va ser la Mar, perquè opino que una part molt important del doctorat és qui te'l dirigeix.

Quina és la teva trajectòria prèvia (màster, experiència internacional, etc.)?

Experiència fora d'Espanya, estudiant com a tal no, però sí que vaig estar treballant com a assistent de recerca en dues universitats una a Irlanda i una altra aquí, a Escòcia. Amb una professora amb la qual vaig estar treballant a la Carlos III i quan ella va anar a Escòcia i després Irlanda, i em va demanar que fos el seu assistent de recerca.

Com ha estat la teva experiència fora d'Espanya? Què destacaries? Ho recomanes?

En principi el problema de les co-tuteles és que t'han de signar les dues universitats, llavors el que més va costar va ser al principi. A l'hora de signar els dos convenis cal bregar amb la burocràcia de les dues universitats, tenen diferents temps, diferents regulacions i diferents idiomes. I a mi em va tocar bregar entre les dues universitats i la veritat és que va ser horrible! Al final ha valgut la pena, però va ser catastròfic al principi [riu].

Ara parlem de la teva tesi doctoral, ens podries fer un resum del seu objectiu i dels resultats obtinguts? Com ha estat la teva experiència en aquesta recerca doctoral? Quines troballes t'han sorprès més?

Val, bé aquesta és la pregunta del milió [riu]. Quan entres al doctorat el primer que t'ensenyen és a elaborar una resposta que en tres minuts resumeixi molt bé la teva tesi. Ho intentaré: jo en la meva tesi estudio els processos de conversió de la població gitana espanyola a l'evangelisme pentecostal, que és una religió conservadora i espiritual del cristianisme. I realment jo en el que estic interessat és en com la religió i l'etnicitat s'articulen en les societats europees o sud europees contemporànies, on normalment el catolicisme com a forma de cristianisme és la més estesa. Llavors, el que estudio són els processos mitjançant els quals s'articulen la religió i l'etnicitat en aquests contextos europeus on l’afiliació majoritària és el catolicisme.

Diguem que el que suggereixo a la tesi és que en les societats contemporànies els pastors gitanos han vingut a constituir-se com a agents de canvi social i cultural en les poblacions marginalitzades gitanes. I els conversos utilitzen la religió evangèlica com una eina a partir de la qual gestionar el canvi social i cultural dins de les comunitats gitanes; a més de lluitar contra l'estigma i gestionar el tema de les relacions de gènere i lideratge dins de les comunitats gitanes.

M'han sorprès bastantes coses. Al principi jo no sabia res sobre les poblacions gitanes i l'evangelisme, vaig haver de llegir molt sobre aquestes i, clar, tot em sorprenia. Però jo crec que una de les coses que més em van impactar va ser com la religió encara és un aspecte de l'experiència humana que té una gran influència en les nostres maneres de pensament i de percebre el món. Jo venia amb una concepció molt secular de les coses, jo no sóc creient, i pensava que la religió era un aspecte més formal, moral i institucional fins i tot, i m'he adonat que aquest tipus de cristianisme té una força experiencial molt forta. Per exemple, jo era a les esglésies i la gent sentia el que ells diuen el toc de l'esperit sant, es tiraven pel terra. Una cosa experiencial que ni tan sols jo creia possible a occident, ni a Espanya. Una intensitat! Clar, seguint les tesis de Weber, que si vivim en una societat racional dominada per la burocràcia, una manera de pensament pragmàtic, i de sobte et trobes amb això. Dius, mare meva! Realment ho vaig fluixejar, jo sent una persona no creient i em trobo amb persones que viuen tant aquesta experiència religiosa i que configuren la seva manera de veure el món.

Quins aspectes destaques positivament en l'experiència de Doctorat a la UAB? I què milloraries?

En el cas de Barcelona, el valoraria bastant bé la veritat, és a dir que ho gestionen mitjanament bé. Al contrari que altres universitats espanyoles tens un tribunal al setembre, cada any; es bolquen molt en tu, en altres universitats no tenen aquest suport institucional que tenim a l'Autònoma. Estic bastant content en aquest sentit.

Cada cas és molt individualitzat. En el cas de Barcelona està estructurat per grups de recerca i et vincules a un grup, llavors això té de favorable que et sentis molt abrigat i aconsellat per altres doctors amb més experiència que treballen en similars dinàmiques. Però en la part departamental, estem molt fragmentats, no hi ha molta consciència de grup o activitats transversals. A mi m'haurien agradat més formes, esdeveniments, oportunitats de socialitzar transversalment amb altres doctorands. Ens trobem molt fragmentats en el dia a dia, sí que és veritat que als meus companys de l’ISOR, el meu grup de recerca, sí que els conec però a la resta no tant. Crec que caldria intentar cuidar més aquest aspecte comunitari. Com és el cas de St. Andrews que totes les setmanes tenim un Reading group, on ens veiem cada setmana entre els doctorands. 

Finalment, quins consells donaries a una persona que vol iniciar un Doctorat a la UAB?

Jo aconsellaria triar bé qui et dirigeix el doctorat, el teu director. Perquè a l'hora de realitzar una tesi el factor més important sol ser el teu director/a és a dir, és qui t'acompanya en el viatge i qui realment t'ensenyarà a moure't en el món de l'acadèmia o fora d'aquesta.