El perfil

16/02/2021

• En què consisteix la teva feina?

Bàsicament em dedico a fer la meva tesi doctoral, però també dono recolzament en el desenvolupament i organització d’un projecte d’investigació quadriennal del nostre grup de recerca en el que hi participen més de 20 investigadores. El projecte es diu "Dinàmiques i actors transnacionals a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica: Una genealogia històrica d’elits i moviments socials entre allò local i global”.

Amb la beca predoctoral he realitzat també dues estades en centres de recerca estrangers, al Marroc amb el Centre Jacques Berque, i als Estats Units amb el CMES (Center for Middle Eastern Studies) de la Universitat de Harvard.

• Com vas accedir-hi?

L’any 2017 em vaig presentar a la convocatòria competitiva de Beques Predoctorals que convoca el Ministeri de Ciència i Innovació. Les beques depenen de projectes d’investigació que ja han estat aprovats i són finançats pel ministeri, l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)). En aquest cas jo em vaig presentar per la plaça del projecte de la Laura Feliu i en Ferran Izquierdo Brichs perquè em semblava que encaixava molt bé la perspectiva analítica que estan desenvolupant i les temàtiques que treballen amb el que jo volia investigar, que és la política econòmica de la seguretat al Marroc.

• Com valores la formació rebuda a la Facultat?

A la Facultat he tingut professorat d’una gran qualitat i que m’han obert a perspectives i coneixements que m’han servit per desenvolupar una bona base teòrica alhora que eines d’anàlisi crítica imprescindibles. La massificació de les classes, però, no afavoria gaire la relació d’aprenentatge amb el professorat, del qual crec que hauria pogut aprendre molt més si no hi hagués hagut tanta distància.

• Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?

El que més valoro de la facultat és la diversitat de perspectives teòriques, que quan jo vaig estudiar ja era molt més àmplia que en altres facultats. Això no obstant, vaig trobar a faltar una descolonització de les ciències polítiques, massa importància de les aproximacions institucionals, coneixements occidentals (i masculins) i homogènia visió eurocèntrica de les relacions internacionals.

El que menys valoro és la poca importància que es dóna a desenvolupar les capacitats d’expressió oral, al debat i l’intercanvi, i l’excessiva importància de l’aprenentatge memorístic. Això no té gaire sentit un cop surts al món laboral, però s’entén des de la lògica de la massificació de la universitat pública, la manca de recursos i la precarietat del personal que fa la docència.

• Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?

Un consell per mi seria que les politòlogues llegeixin tot el que puguin de sociologia, antropologia, història, filosofia... de tot el que puguin més enllà de l’etiqueta de politòleg, i viceversa.

En realitat com més he après jo és llegint, escrivint, debatent, caminant i participant. No es pot aprendre tot als llibres, cal participar i observar el món des de baix.