El perfil

10/02/2020

Vaig néixer als anys 70 a Barcelona. Just desprès d'haver acabat Ciències Empresarials a la UPF, vaig entrar a una petita caixa d'estalvis. Desprès d'uns quants anys al sector financer, sent director d'oficina, arribada la crisi, i havent passat a treballar, sense voler-ho, al BBVA, vaig decidir que volia un canvi a la meva vida. Primer vaig estudiar un Màster de Mediació de Conflictes i desprès, mentre disfrutava d'una excedència amb condicions especials que van oferir,  Ciències Polítiques a la UAB (2013-2018), el que em va permetre canviar de sector.

Dintre de la meva trajectòria personal considero un fet determinant la meva participació voluntària a entitats com Setem Catalunya, Revo Prosperitat Sostenible i actualment de forma prioritària al grup local a Barcelona del moviment internacional  Extinction Rebellion, grup local del qual vaig ser una de les persones impulsores (conjuntament amb, entre altres, una companya de classe de la UAB) a finals del 2018.
Les greus injustícies que veiem al nostre voltant contínuament fan que no pugui romandre indiferent. A part d'això, aquesta participació en entitats m'ha permès conèixer gent fantàstica, aprendre moltíssim i desenvolupar determinades competències que de vegades és difícil desenvolupar en una "feina normal".

Quina és la teva feina actual?

Des del maig del 2017 treballo al Servei d'Atenció a l'Usuari d'un gran hospital. És una feina que no té relació directa amb la carrera que he estudiat a la UAB però jo diria que el lloc on sóc actualment és conseqüència de tota la meva peripècia acadèmica, professional i personal.

Com vas accedir-hi?

Una amiga que havia conegut al Màster de Mediació de Conflictes em va comentar que on ella treballava volien passar de 2 a 3 persones Tècniques i que pensava que jo tenia el perfil necessari. Em vaig presentar al procés de selecció i vaig ser la persona escollida, tot i que no tenia experiència en el sector.

Com valores la formació rebuda aquí a la facultat?

La formació rebuda em serveix, en el meu cas, sobretot per aplicar-la a la meva tasca d'activista social. S'ha de tenir en compte que jo no sóc el cas típic, donat que ha estat la meva segona carrera, feta molts anys desprès de la primera i en gran mesura pel plaer d'aprendre. Això es nota en la manera d'enfocar els estudis.
Opino que les carreres universitàries es veuen d'una forma molt utilitarista, amb la vista posada sobretot en trobar feina. Per tant, el més important per l'alumnat, en general, és aprovar, no els aprenentatges en si. Crec que els anys previs el sistema educatiu hauria de posar més esforços en ajudar a les persones a esbrinar els seus interessos i a trobar en què són bones. Això, combinat amb una renovació dels mètodes pedagògics, penso que faria que els i les alumnes gaudissin més amb els seus estudis. I això ho dic perquè personalment he disfrutat i he après moltes coses interessants, però he trobat molt poca diferència entre els mètodes pedagògics d'ara i els que vaig veure fa quasi 20 anys.

Com veus la Facultat des de la pràctica professional? Algun consell per millorar?

És un clàssic dir que la universitat hauria de tenir un enfoc més pràctic, més enfocat al mercat laboral i menys teòric. Crec que l'enfoc teòric s'ha de mantenir però no dedicar la major part del temps de les classes presencials a aquest. Sóc absolutament partidari de les classes presencials però crec que aquestes s'han de dedicar més (a partir de lectures prèvies) a treballar exemples, casos pràctics, a convidar a persones expertes i professionals del tema, a resoldre dubtes, a fer debats, a treballar en grup etc... Sempre he considerat més important entendre que memoritzar (tot i que això depèn segurament dels nivells anteriors del sistema educatiu).

Jo no soc cap expert en el tema però (per comentaris dels mateixos profes) segurament en tot això influeix quin pes se li dona a l'activitat de recerca i a la docent en la valoració/promoció del professorat. Pot tractar-se d'un tema d'incentius no ben orientats, com tantes altres vegades.
 
Per últim, m'agradaria dir que celebro que la UAB declarés l'estat d'emergència climàtica. A partir d'aquí és molt necessari i coherent que aquest enfoc es traslladi a tota l'activitat de la universitat.
Per reduir els impactes del desastre que tenim al davant són necessaris "canvis ràpids, amplis i sense precedents en tots els aspectes de la societat" (paraula de l'IPCC). Per exemple, deixar enrere el paradigma del creixement econòmic indefinit i que deixi de ser el principal objectiu de la política econòmica (economia política que deien els clàssics). Per aconseguir tots aquests canvis, el canvi cultural, el desaprendre i reaprendre moltes coses és absolutament bàsic i en aquesta tasca el paper de les universitats considero que és fonamental.





 

Més informació: Llegir més